28 de setembre 2014

Somni d'estiu



Tots els entrebancs que havien sorgit fins arribar al punt de sortida semblaven vençuts. En aquest espai, avantsala d'un nou món, s'estava bé; pendent només del rellotge per no fer tard






Els ocellets s'acostaven als meus peus com si volguessin participar del meu goig.  Aviat seguiria el seu vol, lliure de tot allò que m'angoixava dia rere dia. Respirant fort vaig pensar que  ja no hi havia marxa enrere, que tot just començava la meva aventura                                                        
Vaig tancar els ulls i quan els vaig obrir 
estava enmig d'un petit poble on es respirava aire de festa 
La gent em mirava encuriosida, mentre em regalaven somriures i paraules de benvinguda. Vaig participar de totes les seves costums i em van fer sentir de nou com una nina


D'aquesta primera parada vaig recordar que les coses més petites són, en definitiva, el que omplen d'alegria al viatger. L'amabilitat, la generositat, fins i tot l'afecte de persones   - totalment desconegudes fins aquell moment- em va deixar gratament sorpresa

Seguint el viatge, sempre de la mà amiga, vaig anar pujant més alt, sentint el contacte amb la natura més verge, amb els seus sons i els seus silencis. Des de dalt gaudia del paisatge que cada instant se m'oferia











Només el repicar de campanes m'anunciava el pas del temps, la tornada era a prop i només sentia la necessitat d'amarar-me de tota la bellesa per omplir els meus sentits de serenitat






Podria dir que vaig tornar 
tal com me'n vaig anar 
però mentiria


Els somnis s'han de viure 
crear la necessitat de poder 
somiar de nou 
i així 
seguir vivint-los 
un darrere l'altre

30 comentaris :

  1. Doncs, llegir-te és omplir-se de placidesa i de confiança... és un plaer llegir-te així, bonica...

    Endavant amb els somnis bonics!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada vegada em sento millor lluny del soroll i de les presses del dia a dia. Aquest estiu s'ha complert aquest somni i ara ... a per més. ;)

      Bessets, nina!!

      Elimina
  2. Que post més maco Lluneta. Segur que aquests homes i dones senzills t'estaran molt agraïts en veure amb què belles paraules els has reconegut la seva amabilitat i narrat la teva especial aventura. Pobles petits que no `per ser-ho deixen de ser grandiosos en l'esperit. Meravellós.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Alfons, sortosament encara segueixen quedant pobles on la vida es viu plàcidament, on la natura es respira amb l'aire de cada dia, on la seva gent es porta com una gran família i jo feliç de que així sigui i de gaudir-ho.

      Bessets guapo!

      Elimina
  3. Per què volem somnis si la realitat de vegades supera totes les expectatives? I si ens queda en el subconscient, potser podem mirar de fer-los realitat. Els teus valdria la pena, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El somni que es repetia més la passada primavera era poder tenir unes vacances tranquil·les, lluny d'aquesta ciutat, amb poc soroll, meravellosos paisatges i bona companyia. I he de dir que la realitat ha superat el somni de sobres. ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  4. Qualsevol paraula que et deixés en aquest comentari només serviria per esgarrar-lo.
    Així que només et diré… segueix somiant. Sempre.
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps que no és així, totes les teves paraules són benvingudes i sempre molt interessants.
      Somiem sempre i fem-ho realitat!!

      Bessets, Jaume!! :)

      Elimina
  5. Hem de somniar per poder realitzar els nostres somnis, sobre tot si son tan bonics com el teu
    Una baraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho vaig somiar durant molts de mesos, al final va ser més bonic que allò que vaig somiar.

      Aferradetes, nina! :)

      Elimina
  6. Quan necessito descansar l'ànima, passo per casa teva.
    Quan la vida és com un tren que no para a cap estació, l'únic que puc fer és
    gaudir d'aquestes paraules tretes dels sentiments.
    gràcies ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paraules dolces sempre les teves Pep i em descansen a mi, ho saps bé.
      Veure que t'atures aquí em fa sentir molt afortunada i també ho saps.
      Com també saps que per gaudir dels sentiments dels altres, has d'oferir els teus ...

      Gràssis, nin ... que la tardor et sigui plaent.

      Elimina
  7. "Els somnis s'han de viure" il·luminats per la claror de lluna.
    "Que la lluna és un somni i el somni lluna és"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una versió molt original has tret d'aquest vers, Xavier, m'agrada! ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  8. Un post preciós.Els somnis a vegades ens fan tan feliços... Sempre ens agradaria que es fessin realitat, però encara que això no passi, els vivim com si fossin de veritat. I aquest somni d'estiu ha estat tan bonic, amb ocellets que et venien a veure, sentint el toc de les campanes, amb la lluna observant-te... Gaudint de les coses petites, que jo sempre dic que són la sal de la vida!
    Petonets dolços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre somiem dissenyem tot el que volem que sigui ... sempre he cregut que com més es visualitza millor serà quan es faci real. I si això no arriba a succeir, ens queden els moments de tota la creació que són magnífics també.

      Bessets bonica! :)

      Elimina
  9. Respostes
    1. Això mateix ... ho faig, ho faig!! ;)

      Bessets guapo! :)

      Elimina
  10. Veig que va ser una sortida ben profitosa. Pel que dius t'ha anat de meravella.
    Els somnis ens ajuden a viure una vida que, a vegades, és massa complicada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser que no hagi viscut la vida que m'hagués agradat més, però si que sóc totalment "culpable" de tot el que he somiat. ;)

      Bessets, nina!

      Elimina
  11. Què bonic aquest somni d'estiu que ens has compartit!!....
    No deixem mai de somniar!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola nina! He vist que ja ets per aquí, mem si puc posar-me al dia amb tothom que darrerament vaig de malament a pitjor amb això de les connexions. :(

      Somiem, somiem, sempre!!
      Aferradetes :)

      Elimina
  12. Penso, Sa lluna què seria de nosaltres sense un somni com aquests, i el què no se és si el primer que cal és estar despert.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria tot molt fosc, cal somiar i imaginar per poder viure.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  13. Lluna, ojala la quietud, la paz, este siempre no demasiado lejos de nosotros, que corren tiempos muy movidos...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siempre podemos encontrar esos momentos, lo más difícil es hacer que sean nuestra forma de vivir.

      Abrazote, amic! :)

      Elimina
  14. Quin post més serè i optimista. És un plaer llegir-te, sa lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis Loreto, intento asserenar-me i de vegades ho aconsegueixo ;)

      Aferradetes, nina!! :)

      Elimina
  15. Seguim caminant, seguim buscant, encara que de vegades es faci tan difícil... Però sí, seguirem somiant.

    Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho fem, tard o d'hora, es farà realitat ... seguim somiant!

      Aferradetes! :)

      Elimina

Benvinguts al racó!