Quan en algun instant
somio deslligar-me de tu
per assolir l'Univers
Potser oblidi que ets mare
i dels vincles vull desarrelar-me
imaginant quimeres de llibertat
I esperes pacient el meu retorn
com qui sap certament
que no hi ha altre camí
ni cap altre final
 |
| (sa lluna, agost-2014) |
Les nostres vides només estan separades per una fina línia d'horitzó, cel i terra, aigua i pedra i ... no es poden deslligar.
ResponEliminaBona nit sa lluna.
Unes fotos d'una bellesa serena i immensa. No puc parar de mirar-les. Homenatge a la terra. Preciós.
ResponEliminaA vegades somiem amb els estels, però estem arrelats a la terra.
Bona nit, lluneta, una abraçada.
La terra tira.
ResponEliminaI potser és cert que no hi ha cap altre camí, ni cap altre final.
Preciosa combinació de paraules i imatges, sa lluna! :)
La mare terra. Les fotografies, tan espectaculars en la senzillesa de la terra, plasmen en imatges el que ens dius en paraules.
ResponEliminaÉs l'interior de Mallorca?
Preciós, segur que a la mare Terra li agrada, potser les estrelles s'ho miren amb enveja, potser els planetes, però que no ho facin, també els volem, només que la mare és la mare, i això em fa pensar que avui he de trucar a la meva :) bessets, lluna!
ResponEliminaM'agrada molt el que dius, com ho dius i les imatges sobres les que ho dius.
ResponEliminaUna abraçada i bon diumenge
Quines fotografies més boniques, tant com les teves paraules.
ResponEliminaUna abraçada, Lluna.
M'agrada d'estar lligada a la terra com un estel que no deixa de volar, com un gronxador.
ResponEliminaBé, acabo d'escriure un post que gira en sentit contrari. Precisament el no-arrelament a la terra on naixem i l'arrelament a la terra que triem. Però el teu poema és obert a interpretacions. M'agraden molt les fotos.
ResponEliminaDe vegades no donem prou importància al que tenim sota els nostres peus i només ho veiem quan ja no ho tenim
ResponEliminaM'encanten aquestes imatges impregnades en aquesta serena bellesa, que sembla fer-ho tot molt més senzill del que generalmetn percebem. Faltaria saber si la mirada correcta és la nostra o la de la mare terra...
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Mai ens podem deslligar de la terra, de la mare terra...Sempre recordo les paraules d'aquell cabdill indi:" La terra no ens pertany, nosaltres pertanyem a la terra". M'agraden aquestes fotografies de paisatges tranquils i colors marronosos...
ResponEliminaPetonets, bonica.
M'agrada molt l'última foto. Quimera de llibertat... curiosa imatge.
ResponElimina:-9
On són aquestes terres tan inspiradores? A mi també m'ha aclaparat el vertigen de l'última fotografia!
ResponEliminaSí que ha hagut de ser un estiu maco per a tu Sa Lluna. Les imatges del teu: "Colors d'estiu", em deixen admirat, en totes elles m'has transmès tranquil·litat, serenitat, llibertat, alegria, naturalesa. Especialment aquest últim, els seus colors, aquest poder de la terra callada, han fet que acudissin a la meva ment records d'infància i adolescència, edats on aquesta unió a la terra que t'ha vist néixer i passar la teva primera etapa de la vida, estableixen llaços que perduren sempre.
ResponEliminaPrecioses fotografies i meravellós post.
Bessets Paula
No hi ha altre final, dius, estem ben arrelats, però és bonic somniar quimeres!
ResponEliminaUn paisatge auster i bell.
no fa gaire, vaig tindre el plaer d'arribar fins al cap de creus.
ResponEliminavaig agafar la moto i sense pensar amb el temps em vaig amarar del paisatge, de les olors, de la sensació que estava en el meu mon.
i sense saber com, vaig trobar una pau que si pogués en regalaria un bocí a totes les persones que més estimo.
m'hi has fet pensar, i també et regalo un bocí d'aquesta pau.
Que imagenes mas bellas... Ni siquiera he traducido, esta vez, tus palabras... Con las imagenes me ha bastado para viajar a otros mundos...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Del lloc on venim acabarem tornant... quan veig imatges de la meua terra, i de tantes altres (perquè en el fons tot és la mateixa terra, i el mateix mar) en eixos instants que descrius... senc pau, i no tinc por al saber que tard o d'hora jo desapareixeré... :)
ResponEliminaUn abraç, salluneta :)
Som Essers de la Mare Terra, però sempre mirant cap el Univers. Som essers de la Mare Terra, però portem dintre nostre l'ànima lliure que aspira a volar infinitament pel Cosmos. Som Cel i Terra. Som Mortals i Inmortals. Som!
ResponEliminaSOM!
EliminaUna aferredeta ben especial per tu, lluna, no t'oblidis que sempre voltes al voltant de la Terra. ;)
ResponEliminaHi ha dies que tot em volta i d'altres que no sé ben bé on sóc. :)
EliminaAferradetes dolcetes, Xavier.
Ha passat molt de temps d'aquestes imatges i d'aquest post. S'altre dia remenant pel blog vaig veure que no vaig contestar als comentaris en el seu moment. Imagino que devia anar engrescada en assumptes seriosos, perquè sempre intento respondre a tots. Per si torneu, vull que trobeu aquest comentari.
ResponEliminaEstem arrelats a la Terra, tot i que somiem amb els ulls cap el Cel. La Terra ens dóna vida i a la Terra descansarem.
Pels que estàveu encuriosits per a saber d'on són aquests paisatges vos puc dir que no són de Mallorca. Pertanyen al Sud, són terres andaluses.
Disculpeu el meu lapsus.
Aferradetes ben fortes!