17 de febrer 2017

Grisos

 De vegades l'impuls
 I de vegades l'oblit
 De vegades l'absència
I de vegades, tu

30 comentaris :

  1. Apa Sa Lluna¡ Quines fotografies més espectaculars, cada vegada aconsegueixes un major domini en les mateixes, m'han encantat. Meravelloses.
    Bessets admirats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això va així, com en gairebé tot, com més millor. 😉
      Gràcies, Alfons.
      Bessets.

      Elimina
  2. La foto de Girona sembla ratllada amb un estilet sobre un fotolit negre. I si me l'imagino en positiu seria com dibuixada en carbonet.
    La de les branques podades igual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En positiu, tant una com l'altra, gaudeixen de bons colors, sobretot la de Girona. Però no seré jo que t'aturi la imaginació, és lliure i no té fi. 😉
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. Atractives edicions!
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  4. L'esperança de la finestra oberta supera l'impuls, l'oblit i l'absència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I així com ho dius, m'ho crec més.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  5. El color i les paraules a raig no ho són tot. Aquestes fotos en grisos i aquests quatre versos en són la prova. Puc provar de retallar els meus posts, però aconseguir aquestes fotos... ho tinc malament!
    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No retallis res, ja no series tu i m'agrada com ets. 😉
      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  6. Molt originals aquestes fotos, veig que t'ho has pres amb moltes ganes i ara en reculls els fruïts i ens els regales!!!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada fer fotos des de ben petita. Malauradament ara tinc més temps del que voldria i em puc "distreure" d'aquesta manera.
      Bessets, Roser.

      Elimina
  7. Doncs a mi m'agraden aquests grisos.
    I molt.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi m'agrada molt que t'agradin.
      Gràcies, Xavi!
      Bessets.

      Elimina
  8. M'agrada especialment la darrera imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquesta finestra hi feia bon veure.
      Aferradetes i gràcies!

      Elimina
  9. Una bonica història, en grisos i paraules suggeridores, que deixa el bon gust d'un somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment és una petita història...
      Mil somriures per a tu, Carme. 😉

      Elimina
  10. M'agraden aquestes fotos retocades en gris! L'efecte és molt xulo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pels bons fotògrafs això és un pecat, però a mi m'agrada jugar amb les fotos.
      Gràcies, Xexu!
      Bona nit.

      Elimina
  11. Que xules ses fotos!!!!
    Ets una crak germaneta💝

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràssis, nina!
      Tu que em mires amb bons ulls.
      Bessets amb pessics. 😉

      Elimina
  12. Sí que estan xules les fotos. També els versos i la veu privilegiada d'India Martínez.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi el conjunt.
      Gràcies, Mari!
      Aferradetes.

      Elimina
  13. Girona m'enamora.....com la LLuna. Molt ben fet, no per ser gris ha de ser trist

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim els mateixos gusts! 😉
      Tens raó, no té perquè ser trist, el gris és un color.
      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  14. Respostes
    1. Moltes gràcies, Teresa!!
      Aferradetes.

      Elimina
  15. Ostres, quins grisos més bonics!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'agraden ja està bé.
      Gràcies, Ferran!😉

      Elimina

Benvinguts al racó!