27 de febrer 2017

face to face

De tant en tant et pares en el silenci.
De primeres et mires de reüll,
després, amb cura i costosament,
et treus, d'una en una, totes les màscares
que s'han anat enganxant pel pas dels dies.



No saps molt bé ni com ni quan,
fins que et veus, a l'altre costat,
i no et reconeixes, ni t'ho creus.

15 de febrer 2017

RELATS CONJUNTS (tercera proposta) ➤➤ Celebrem els 100 🎇 🎂 🎶

Edward Hopper, 1914, Soir bleu
a
  RELATS CONJUNTS
- Tu no el veus molt sol?
- Una mica sí, però que vols que fem?
- Em fa no sé què de veure'l així.
- Ja saps que no vol parlar amb ningú. Des que s'ha mort la Neus, va com ànima en pena d'un lloc a l'altre sense dir res.
- I si ens asseiem a la seva taula?
- Què dius dona?
- Que n'ets de caparrut! Si et passés a tu, necessitaries caliu.
- I ara no veus que ningú s'hi apropa?
- Potser sigui aquest el problema, per no molestar el deixem sol. Tu fes el que vulguis, jo vaig al seu costat.
- Dones!
- Bones tardes Ramon, et molest si m'assec amb tu?
(En Ramon, amb un somriure trist, s'aixeca per oferir-li una cadira)
- Margalida, bonica, porta'ns dos cafès ... et veu de gust, Ramon?
- Sí, gràcies, Teresa. Si us plau un tallat, descafeïnat de màquina, curt de cafè, amb llet del temps i sucre morè...

14 de febrer 2017

RELATS CONJUNTS (segona proposta) ➤➤ Celebrem els 100 🎇 🎂 🎶

Edward Hopper, 1914, Soir bleu a RELATS CONJUNTS

- Vols dir-me què et passa ara?
- Res, no res.
- Va dona, que fa trenta anys que ens coneixem, que penses?
- És que no sé, creia que era una altra cosa.
- Després de marejar-me mesos i mesos, després d'aguantar les teves queixes, el teu espionatge, després de tot això em dius que creies que era una altra cosa? I què et pensaves que era?
- És que no sé Frederic, com mai em parlaves de res i sempre tornaves a casa tan tard, creia que...veuràs...pensava que...
- Va dona, digues-m'ho d'una vegada!
- Doncs...sento haver dubtat de tu, com era nit rere nit que arribaves tard i amb una olor a fum que no em podia apropar, doncs...creia que anaves a un club de senyoretes i que m'enganyaves...
- Què dius ara? Ja veus que és això, un cafè, clar que no del teu estil. Aquí es reuneix lo millor del món intel·lectual, parlen de literatura, de teatre, de pintura...si mires bé veuràs cares molt conegudes...
- Sí...ja veig...em perdones per desconfiar de tu?
- Bé dona, ja està aclarit. Quines coses tens!. Tu creus que si jo freqüentés aquests llocs de senyoretes que dius, t'hi hauria portat a fer un cafè?. Et sents més tranquil·leta ara?
- Clar...si...si...sss

06 de febrer 2017

DEiXA'T ANAR 〰〰


Deixa que parli l'emoció,
que la remor de l'aigua
t'ompli de cap a peus,
que la llum t'acaroni els ulls
i se't obrin els porus quan sents.


Que el silenci et parli
de les coses sense mots,
dels instants sense temps,
d'anades i retorns,
de l'amor, perquè sí.


Deixa't anar!