15 d’abril 2017

Sempre hi ha . . .

Una mica de veritat en cada "És broma" 

Una petita mentida en cada “No sé” 

Una mica de sentiment en cada “No m'importa” 

I una mica de dolor en cada “Estic bé”
(Autor desconegut)

11 d’abril 2017

Encletxa


En hores baixes, 
la il·lusió sembla una paraula desconeguda, 
un record llunyà, 
una llum que no et correspon ni et toca...

En hores baixes,
l'encletxa de l'aire es desdibuixa,
s'entela,
deslligant-se somnis, fets i paraules.
(abril ~ 2017)

29 de març 2017

Sagnant


De vegades m'envaeixen instants sense sentit. 
On la foscor més negra m'acompanya constantment. 
... I passen les hores sense estels.

Buida la casa de gent que no m'estima,

desperto en aquest forat de saber-me'n.
A galop amb els records
que entrelligats a la pell em sagnen. 
...Tan fràgil!, em reconec.

No estim menys, ans al contrari.

El dolor envaït pel neguit

em mostra la ingenuïtat.
...Lliurant-me.
Sense deixar ni un sol racó
on refugiar-me serenament.
(MarÇ~2017)

25 de març 2017

JOC DE LLETRES DE SANT JORDi ~ 2017 (microrelats en 50 paraules)



SENYALS

De cop i volta caigué el calendari de taula a terra. Curiosament quedà obert pel mes d'abril, deixant a la vista una data assenyalada. Ràpidament va buscar el llibre, l'obrí i allà seguia la rosa que li havia regalat aquell misteriós animal del mitjó a ratlles. Va rumiar ... estaré somiant?

EL DRAC

Des que va llegir aquell llibre de l'àvia, la Rosa portava un mitjó vermell a cada butxaca. Esperava il·lusionada el dia en què aquell gros animal se li aparegués traient foc per la boca. Anava ratllant, d'un en un, els dies en el calendari mentre repetia xiuxiuejant les paraules màgiques.


* La meva participació al Joc de Lletres de Sant Jordi de JOMATEIXA.

27 de febrer 2017

face to face

De tant en tant et pares en el silenci.
De primeres et mires de reüll,
després, amb cura i costosament,
et treus, d'una en una, totes les màscares
que s'han anat enganxant pel pas dels dies.



No saps molt bé ni com ni quan,
fins que et veus, a l'altre costat,
i no et reconeixes, ni t'ho creus.