04 de desembre 2016

Pinzellades (III) - RETALLS DE NOVEMBRE


Novembre d’anades ... 
assaborint els carrers.


Arribaren  llums asserenadores,  
de la mà clarificadora de l'aigua.


De festa gran,
les fires i el Dijous Bo, 
empremta d'arrels ruixaren.


De Sud a Nord, 
des del soroll a la calma.


Nous sons m'envaïen de rumors dolços.
Cos i ànima, tot u.


Novembre de tornades ... 
un “fins aviat”,  segur!


I  la lluna, lluneta, lluna


(malgrat els niguls) 
em llançà un somriure.

28 de novembre 2016

. . .


De vegades el silenci provoca
espantades cap a indrets confusos,
amables solituds o
records adormits.

De vegades des del silenci
s'obren horitzons impenetrables,
la llum emergeix o
desapareix la ceguesa.

De vegades a les nits,
quan la tendresa es desfà,
el silenci és silenci
i no més.

22 de novembre 2016

TRiA


Es trobà amb paraules que foren falses
i el silenci

Topar-se amb fantasmes de castells enlairats
i la solitud

Rebé lloances de qui no coneixia
i l'agraïment

Sentí crits, queixes, planys 
i la música

Visqué la vida des dels dos costats
i la reflexió


I va triar: Ella

14 de novembre 2016


La pedra, natura també,
ens mostra ~com si fos finestra~
el que hi ha més enllà dels murs
que ens empresonen dia rere dia.

11 d’octubre 2016

Es respira . . .


Anava cercant racons, petits detalls, llums amb les seves ombres per a la meva col·lecció de moments ... de sobte un fulard rosa em va cridar l'atenció, la imatge era tendra i gairebé se'n va escapar mentre gaudia del seu encant. Ràpidament un clic robat, tot feia olor a petons i abraçades, a complicitat, a instants eterns i jo, jo hi sobrava.