27 de gener 2016

VA DE VUiTS!


És curiós com els números influeixen en les nostres vides. Per segona vegada (que recordi) apareix el 58. La primera, l'any en què vaig néixer. La segona, els anys que compleixo avui. El meu fill va néixer al 88 ... el meu gran tresor i la meva millor experiència.
Ahir vaig recordar els 18, quan gairebé tots els joves desitjaven arribar a la majoria d'edat, per a mi era simplement un any més. Potser vaig tenir més il·lusió per treure'm el carnet de conduir que per aconseguir la "independència" que significava el fet, ja que en aquell moment entrava i sortia de casa quan em venia de gust, la feina em cobria totes les meves despeses i la relació amb els meus pares era excel·lent, responsable i de respecte mutu.
Als 48, després de sortir del dol d'un divorci difícil, vaig gaudir d'un dels estius més feliços que recordi. Es podria dir que vaig tornar a ser jo mateixa.

I avui m'espera un dia lluminós, serè i feliç ... és el meu desig  ‿⁀
VOS VE DE GUST UN BOCINET??

20 de gener 2016

ÀNiMA AMiGA

*La meva participació al Puzle de paraules,
en agraïment a la 
companyonia de na CARME*

Mancada de la llibertat que la salut no li dóna, es refugia en la pau de l'habitació que mira a la mar. A la tauleta, com sempre, una xicra de xocolata fumejant. S'asseu, acaronada pels primers raigs de llum,  mirant l'acolorit paisatge i el xiuxiueig del vent que fa dringar la campaneta d'aquell vell vaixell, amarrat amb tendresa a la il·lusió llunyana. Com cada dia, l'alegria del record li deixa una rialla, mentre la complicitat i l'estima de l'ànima amiga pessigollen tot el seu cos.  Segueix cobejant (desitjant).

acaronar     cobejar               il·lusió           rialla
acolorir       companyonia       llibertat        salut
alegria        complicitat          llum            tendresa 
amiga         dringar              pau              xicra
ànima         estima               pessigolles      xiuxiuejar

16 de gener 2016

RODES


Rodes en rodes pel camí de la vida
pedalejant, lentament, travesses el paisatge. 
Esbufegues per terrenys abruptes.

Esprintes quan vols anar-te'n, o tal vegada 
si vols assolir la fita somiada.

T'atures recreant el tram recorregut.
Prens alè, sabent que la vida segueix.
 Mantenint l'equilibri avances, i
tot i així, el teu camí es fa curt.