Rodes en rodes pel
camí de la vida
pedalejant, lentament, travesses el paisatge.
Esbufegues per
terrenys abruptes.
Esprintes quan
vols anar-te'n, o tal vegada
si vols assolir la
fita somiada.
T'atures recreant el tram recorregut.
Prens alè, sabent que la vida segueix.
Mantenint l'equilibri avances, i
tot i així, el teu camí es fa curt.
Cal pedalejar constantment. La vida és un camí.
ResponEliminaDesitjo que et sigui plaent, que no esbufeguis massa :-)
Bessets!
Tant de bo poguéssim fer sempre del camí un passeig.
EliminaBessets, Glòria!
i la roda roda sempre hem de seguir pedalant ....
ResponEliminaaferradetes
Malament si no ho fem, més a poc a poc o més aviat.
EliminaAferradetes, nina!
Si el camí és pla , les rodes ens faciliten el viatge, però si és costerut i pedregós, cal que anem amb molt de compte...El camí de la vida sol ser costerut, mirem de no topar amb cap pedra ,intentem vorejar-les i arribarem al cim...
ResponEliminaPetonets, bonica.
De vegades les voregem, d'altres hi pegam de ple, però de tot s'aprèn.
EliminaBessets dolcets!
Preciós el poema i les fotografies, Sa Lluna.
ResponEliminaLa vida és un continu pedalar, amb més o menys esforç, amb freqüents aturades per assumir allò que hem avançat, però sempre sense deixar de caminar, sempre completant la nostra maleta de sensacions i sentiments, fins a sentir que arribem a la nostra illa particular.
Bessets Paula.
Es fa camí tot caminant, amb aturades i ensopegades, sempre mirant envant, sense oblidar-nos d'on venim.
EliminaLa nostra illa particular, dins un Univers immens. ;)
Bessets, Alfons!
Ja ho diu la dita, si no es pedala la bicicleta cau.
ResponEliminaQuan era petit a casa teníem un tricicle (n'hi dèiem igualment bicicleta) semblant al de la primera fotografia.
La bicicleta de la segona foto és molt romàntica, però necessita, com jo mateix, passar pel mecànic.
També en tenia una molt semblant a la primera, bé, compartida amb els meus germans.
EliminaA aquestes alçades de la vida, crec que hi passem tots pel mecànic. ;)
Bessets, Xavier!
La vida dóna tantes voltes que diuen que la història es repeteix ciclicamente.
ResponEliminaRoda, roda, rodes i al final sempre tornes ... a l'origen de les coses!
Bona tarda Sa lluna.
Més que la vida, noltros en donem moltes de voltes, sovint més de les que necessitem per arribar on hem d'anar. :)
EliminaAferradetes, Pere i molt bon dia!
i sempre dur una capseta de parxes i qualque eina .
ResponEliminallargs pasetjos !!!
Abraçades !
Cal ser previsors si no tenim una mà a prop que ens doni suport. ;)
EliminaQue els teus siguin plaents!
Aferradetes!
Rodes de molí.
ResponEliminaNo puc amb elles.
Petons.
Que ens prenguin per beneits no vol dir que ho siguem. ;)
EliminaBessets, Xavi!
ens agradi o no hem d'avançar sempre al ritme de la roda, no és bo quedar-se enrrere i tampoc anar massa per davant d'ella.
ResponEliminaAquí diem : tira a tira amb bon pas.
EliminaAferradetes matineres!
M'encanten aquestes bicis de museu!
ResponEliminaUna abraçada
Les vaig trobar a una casa d'antiguitats, al costat de moltíssimes coses que em portaven molts records.
EliminaAferradetes!
Quina metàfora més bonica, Paula! Pedalem, pedalem i aturem-nos a mirar la vida pedalada!
ResponEliminaDe tant en tant va bé una aturada. ;)
EliminaGràssis, nina ... bessets!