20 de gener 2016

ÀNiMA AMiGA

*La meva participació al Puzle de paraules,
en agraïment a la 
companyonia de na CARME*

Mancada de la llibertat que la salut no li dóna, es refugia en la pau de l'habitació que mira a la mar. A la tauleta, com sempre, una xicra de xocolata fumejant. S'asseu, acaronada pels primers raigs de llum,  mirant l'acolorit paisatge i el xiuxiueig del vent que fa dringar la campaneta d'aquell vell vaixell, amarrat amb tendresa a la il·lusió llunyana. Com cada dia, l'alegria del record li deixa una rialla, mentre la complicitat i l'estima de l'ànima amiga pessigollen tot el seu cos.  Segueix cobejant (desitjant).

acaronar     cobejar               il·lusió           rialla
acolorir       companyonia       llibertat        salut
alegria        complicitat          llum            tendresa 
amiga         dringar              pau              xicra
ànima         estima               pessigolles      xiuxiuejar

36 comentaris :

  1. tendre i molt ben aconseguit lluneta.....com no podia ser d'altre manera

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràssis, Joan! Tu que em veus amb bons ulls. ;)

      Aferradetes!

      Suprimeix
  2. Qui pogués despertar i el primer que veiés fos aquesta meravella!
    Una abraçada Paula

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si, és tot un luxe.

      Aferradetes, Josep!

      Suprimeix
  3. Has agafat les paraules més tendres i t'ha sortit una història romàntica i molt dolça!!!
    Petonets, bonica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pel que volia dir eren les que m'anaven millor.

      Gràssis, Roser ... bessets!

      Suprimeix
  4. Caram lluneta, quina història més bonica!! Ho has lligat tot molt bé. Un gust llegir-lo i deixar-se agombolar (era una paraula també, oi?) per les teves paraules…
    Petonets!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Agombolar és una paraula molt nostra també.

      Aferradetes, August!

      Suprimeix
  5. Una escena, dolça,una mica nostàlgica... però escrit de manera que m'hi trobo. La veig.

    Grassis lluneta per participar i també per la dedicatòria, abraçades dolces com la teva història.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó, té un caire nostàlgic ...

      Gràssis a tu, Carme! Sempre ens treus la son. ;)
      Bessets dolcets!

      Suprimeix
  6. Quina història més bonica Lluneta, i fent servir un munt de paraules, totes elles especialment sensibles i belles. M'agrada.
    M'encantaria estar en aquesta habitació al mar, gaudint de totes les sensacions i emocions que les teves belles paraules ens descriuen.
    Bessets Paula

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sempre tenim allò que desitgem, però un espai on t'hi trobis bé és més fàcil trobar-lo, sigui o no davant la mar.

      Bessets, Alfons!

      Suprimeix
  7. El millor del cas és que en el teu text no semblen pas imposades, no sembla que les hagis hagut de combinar a la força. Senzillament sembla que t'hagin sortit així de dins.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Era una idea que tenia al cap, trobar les paraules no va ser complicat, potser per això sembli més real.

      Aferradetes!

      Suprimeix
  8. Unes bones vistes. Interiors i exteriors.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quina floreta més bonica!
      Gràssis. Xavier!

      Aferradetes!

      Suprimeix
  9. Un text molt bonic i certament molt ben aconseguit. Molt maco, de veritat. :-)

    ResponSuprimeix
  10. Penso com el XeXu. T'ha quedat molt natural, sona molt bé.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ha sorgit d'un sentiment, m'alegra que t'agradi.

      Aferradetes, nina!

      Suprimeix
  11. Respostes
    1. Molts d'anys per a tu també, Jordi!

      Aferradetes!

      Suprimeix
  12. Lluna, no se que decirte... No estoy hoy demasiado animado...

    Un abrazo, y el deseo de un razonablemente feliz fin de semana, que ya mismo llega...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ya veo que no, espero que sea lo que sea se solucione pronto.

      Que sea razonablemente feliz .
      Un abrazote fortísimo!!

      Suprimeix
  13. Era un repte, oi?

    Doncs millor.

    I et felicito.

    Petons.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si, era un repte. Si hi vols participar, amb la paraula CARME aniràs al seu blog.

      Gràssis, Xavi ... bessets!

      Suprimeix
  14. Ai el desig! Sempre el desig, davant d'aquest mar ple de records.
    Un escrit que apaivaga ... l'ànima.

    Bona nit Sa lluna.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Què t'he de dir del desig, Pere? ...

      Molt bona nit!
      Aferradetes.

      Suprimeix
  15. T'ha quedat fabulós! Mira que és dificil escriure obligada a fer servir paraules concretes i t'ha quedat molt bonic i coherent tot plegat.
    Ho has fet molt bé, nina!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les paraules s'enganxaven soles, en aquesta ocasió ha sortit acceptable.
      Gràssis, bonica!
      Aferradetes :)

      Suprimeix
  16. em trec es capell !
    aferradetes

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amb compte que no agafis un constipat. ;)

      Aferradetes, nina i gràssis!!

      Suprimeix
  17. Per fi!!!

    No sé què li passa a l'ordinador. Si és la connexió, si és l'aparell o si és el terrible Windows 10 que vaig instal·lar i mai que no ho hagués fet... però no em deixava comentar al teu blog. Al lloc per escriure em sortia aquella imatge que sembla com un full trencat, una cosa rara...

    En fi... ara ja sóc aquí hehehe

    QUÈ MACO T'HA QUEDAT!!! Has fet servir un munt de paraules i, a més, les has combinat tan bé que has aconseguit crear un ambient maquíssim... potser a vegades, encara que no estem bé del tot (de salut, per exemple), poder sentir-nos feliços depèn del nostre interior, de la nostra visió positiva d'allò que tenim... Molt maco! :-))

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja veus que has arribat, de vegades la tecnologia va cap endarrere enlloc d'anar envant. :(

      Estic d'acord amb tu, de vegades qualsevol cosa o sentiment ens fa oblidar els moments menys afortunats.
      Gràssis per provar-ho de nou!

      Bessets, preciosa!

      Suprimeix
  18. una xicra de xocolata fumejant me fa aquell fred que no arriba mai. Preciós!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràssis, Biel i benvingut!

      Aferradetes.

      Suprimeix

Benvinguts al racó!