10 de desembre 2016

►◄


~ens mirem com un reflex, d'ànima amb ànima~

32 comentaris :

  1. Encara que el vent moga el reflex, no defallim, que l'aigua tornarà a estar quieta. Així doncs, mentre l'espill no es trenque, mirem-nos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc cal que el reflex estigui quiet, mentre continuï sent.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  2. Pot haver-hi alguna cosa més preciosa que mirar-se com un reflex d'ànima a ànima?
    Jo crec que ens passem la vida buscant precisament això.

    Curt, precís, real, bonic... potser utòpic, però hi ha utopies que lesctoquem amb les puntes dels dits.

    Aferradetes, d'ànima a ànima, també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que ho trobem, Carme.
      De vegades és, quan sortim d'aquesta mirada, quan ens perdem.
      Aferradetes confitades.

      Elimina
  3. La foto que has escollit és una preciositat. Tens ull de falcó. I no tothom el té. Ens mirem ànima en ànima i tot i així avagades passem de llarg de gent maravellosa per un mal dia, per una mala impresió. O al revés, hi ha qui té el mirall girat i no es reflexa. Tots tenim ànima, pocs la mostren, alguns la cultiven, d'altres la maltracten, molts no s'adonen que la tenen i uns pocs, molt pocs, la mimen. Aferradetes, lluna lluneta lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps, Xavier?
      Qui vol fer-ho és l'acte més senzill del món i el que ens aporta més. També es pot complicar de vegades, segur que hi ha massa coses externes que ens distreuen.
      La foto ... un bell record de terres catalanes que, tot i haver passat molt de temps, encara ho sento ben a prop.
      Aferradetes, gironí.

      Elimina
  4. i posem els colors que volem per fer que tot ens sigui més pla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pinta'm amb els teus colors, que segur que també són els meus.
      Aferradetes, Joan!

      Elimina
  5. D'ànima a ànima...si ens fixem una mica, segur que ens agradarà el reflex.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és el problema ...
      que de vegades no ens fixem.
      Aferradetes, bonica

      Elimina
  6. Núvols reflectits sobre l'aigua.
    I què són els núvols sinó l'ànima de l'aigua? L'ànima amb ànima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més clar i poètic impossible.
      Gràcies, Xavier.
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Que bonica la foto Sa Lluna !! Sempre al reflectir-nos hem de trobar la nostra pròpia ànima

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nostra o la dels altres en nosaltres.
      Això va i ve ... ve i va.

      Gràcies, Alfons!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Sería bó que la música, la poesia, el silenci, l'amor i la tendressa poguessin absorvir tot el CO2 que està desfent el gel de la nostra bella i estimada terra... Aferradetes oxigenades amb algun glaçó JAC. :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo que no ho desfem més ... no podem oblidar que només és una, la que tenim i que l'hauríem d'estimar més.

      Oxigen tot el que vulguis, glaçons a l'estiu, plis!! ;)
      Aferradetes, amic.

      Elimina
    2. Perfecte...els torno posar al congelador..!! hehehe a l'estiu m'ho fas recordar si us plau... !! Càlides aferradetes JAC.

      Elimina
    3. D'acord! A l'estiu t'ho recordo. ;)
      Bon dia, Josep ... aferradetes.

      Elimina
  9. Ànima amb ànima, una abraçada immensa, Lluneta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la meva a la teva, que sigui una.
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  10. Quantes vegades em passejo pels vostres blogs de poetes i no sé què dir... és com si no conegués el vostre llenguatge i no trobés les paraules escaients per compartir. Gaudeixo del que mostreu -del que mostres- del que escriviu -del que escrius- i no tinc paraules per complementar el que em sembla ja complet. Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les teves paraules són ben rebudes, tal com ho dius, tal com ho sents.
      Gràcies per guaitar, Ignasi.
      Aferradetes! :)

      Elimina

  11. Buena foto. Me gustan los reflejos y ese bonito cielo

    un abrazo

    · LMA · & · CR ·

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te guste. Muchas gracias!
      Aferradeta!

      Elimina
  12. Precioso paisaje, parece un cuadro, en blanco y negro.

    Feliz semana.

    Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En color también era precioso, el mérito sólo de la naturaleza.

      Feliz noche!
      Bessets,

      Elimina
  13. Jo em quedo amb el missatge de la cançó, si us plau, salvem l'Àrtic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon missatge, per això mateix també em va agradar a mi.
      Salvem l'Àrtic! Salvem la Terra! Salvem-nos!
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Com una safata d'argent
    abans de les festes de Nadal,
    em torna el vell llac,
    el reflex d'una vida
    esculpida amb instants
    de pedra
    i amb moments de sucre.
    Cal només, que el vent,
    no aixequi ones
    desequilibrants,
    ni estarrufi les copes
    dels antics arbres
    de la riba del llac,
    com un marc de fusta
    que encercli
    com un quadre
    la imatge
    que ens queda
    des de llavors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els records ens queden tal qual, com un quadre,
      com un instant que no es mou.

      Moltes gràcies!
      Aferradetes.

      Elimina
  15. Si así es preciosa, con sus colores lo será más.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al mirarnos, de alma a alma, nos vemos con sombras y luces. De otra forma ya no sería reflejo.
      Besos, Laura!!

      Elimina

Benvinguts al racó!