Fa uns quants anys que el Nadal a casa és un dia com un altre. En fa més que no m'agrada, que jo recordi des de ben, ben, petita. Sense cap motiu aparent, per l'edat vull dir, sempre acabava plorant. Estava trista, una tristesa molt profunda que no era seguida per cap pensament negatiu, però era i ha estat sempre així.
No hi ha arbre, ni betlem, ni boles, ni llumetes, ni nadales ... es podria dir que tan sols espelmes, sempre n'hi ha a casa, sigui o no Nadal.
Ara puc, vull, fer-ho així, sense sorolls estridents, ni luxes i gairebé en silenci.
BON NADAL
Sense sorolls: una música suau de fons.
ResponEliminaSense estridències: la claror, pampalluguejant de la flama d'una espelma.
Amb tristesa/alegria: que minva i que creix
Bon Nadal Lluna.
Talment així, Xavier.
EliminaBon Nadal i bona nit.
El Nadal és una época molt relativa. Si ets religiós, té sentit, sinó és una época plena de farses muntades. Es pot dir que és l'época que la gent aprofita per reunir-se amb familia, per vacances... Però i no és pot fer això un cap de setmana qualsevol? Que es fan regals.... Si vols regalar quelcom algú, no cal cap data senyalada. El nadal només té sentit en l'àmbit religiós. Si, tradicions com el tió i coses de canalles... Però fa anys que el consumisme ho ha pervertit tot. És época de soletat o de falsa companyia. Siguem sincers. Realistes. Perqué si et dessitgen un bon nadal o unes bones festes... Quan hagin passat també, aquella mateixa persona et digui un bon dia! Sigui dilluns dimarts o la setmana dels tres dijous. Perdona per ser tant crític. A mi mai em falten els incens.
ResponEliminaUna abraçada, amb calor.
M'hauràs d'explicar quan és la setmana dels tres dijous. ;)
EliminaMés seriosament et diré que estic d'acord amb gairebé tot el que dius. La hipocresia no és un plat que m'agradi.
Aferradetes dolces.
Els meus pares m'explicaven que des de que era tan petita que ni jo mateixa me'n recordo, quan sentia algunes nadales, plorava. No pas un plorar cridaner, sinó un plorar trist. Jo també sempre he mantingut una certa tristesa associada al Nadal. No sé perquè. El dia de Nadal per a mi no és un dia com un altre, perquè el fem en família, amb les meves germanes i nebots. Hi estic bé. Res a dir, però sempre hi ha aquests deix de tristesa en el qual coincidim.
ResponEliminaBon Nadal, silenciós i tranquil doncs.
Sembla que coincidim gairebé en tot el que dius, Carme.
EliminaTambé caurà algun dinar amb família, precisament perquè és la família que no puc dir que no, tot i així seguirà sent trist.
Bon Nadal...bessets.
Pel passeig gran de la ciutat,
ResponEliminales branques dels arbres
són plenes de lluernes
que pinten de colors les façanes
i les il•lusions dels infants.
Com fileres de formigues
corrent cap el cau
passen les famílies
embriacs de joia,
quan les llums
s'encenen i s'omplen
de sons els carrers.
Diuen que és Nadal!
M'agradaria veure'l com ho dius en aquests versos, tristament no és així.
EliminaGràcies per aquest regalet.
Aferradetes i bon Nadal!
Són, per a mi, uns dies de creixent melangia. Quan miro enrere hi veig els avis i somric; quan miro al present hi veig una taula any rere any més petita, i casi que m'angoixa. Qualsevol any d'aquests em posaré a dormir a primers de desemmbre, i faré per no despertar fins passat Reis!
ResponEliminaAmb tot, així o així, Bon Nadal per a tots.
Sí, les taules es van buidant...
EliminaTambé faria com tu, dormir i no despertar fins passat festes.
Malgrat tot, Bon Nadal per a tu també.
Aferradetes.
Te entiendo perfectamente, a mí me gusta la Navidad, pero sí que me vienen recuerdos de seres queridos que ya no están, de otras épocas, quizás más felices y todo se torna un poco triste, pero a pesar de todo, será por las luces, las calles, los adornos, el fin de un año y el comienzo de otro, por la ilusión de los niños, no se, por lo que sea, pero me gusta :-)
ResponEliminaFeliz Navidad!!!!
P.D. La foto es preciosa, en blanco y negro tiene más magia.
Coincidimos en la ilusión de los niños, creo que lo más hermoso en estos días son sus miradas.
EliminaGràcies per tot i Bon Nadal, amic!
El Nadal els cristians celebrem el neixement ?!..molt relatiu clar, de Jesus.. Els que son i no ho son, alguns veure que celebren l'amor a la familia, altres tradicionalistes celebren el solstici d'hivern... Pero ho celebris o no pel solstici, ho celebris cada dia, no deixis mai de posar una llum blava al teu cor...Segur que les riatlles serán de mil colors tot l'any..!!
ResponEliminaAferradetes de lluna plena en l'inmensitat del cel blau Paula..
Tens raó, hi ha moltes maneres de celebrar-ho i jo no ho faig de cap manera. No em demanis perquè, potser perquè porto el pes de tot l'any, potser perquè veig comportaments absurds, inadequats, potser perquè necessito reflexió, potser...
EliminaEls somriures hi són, gairebé sempre, amb les coses més senzilles.
Bon Nadal, Josep!
Aferradetes i mil somriures. :)
Naixem amb plors i morim callats...tenim tota una llarga vida per somriure..
EliminaAferradetes JAC.
;)
EliminaMés aferradetes!
Sa Lluna vol una pruna
ResponEliminai Sa Lluneta l'hi dóna,
mira que dolça la troba
que no s'acontenta amb una.
*
Petonets. Olga
M'has tret una gran somriure.
EliminaMoltíssimes gràcies, Olga!
Aferradetes dolcetes i Bon Nadal!
Dona, si no ets de celebrar el Nadal, com jo, espera't uns dies a felicitar-lo, que encara estem a dia 14!
ResponEliminaPrecisament per això ho faig ara.
EliminaQuan arribem a Nadal, en tindrem per esmorzar, per dinar, per berenar i per sopar i això és el que vull evitar.
Bon Nadal ... aferradetes, Xexu!
Subscric totes i cadascuna de les paraules que dius. Som molts més els que sentim així, encara que no ho sembli i que políticament no sigui correcte.
ResponEliminaUna abraçada Paula
De vegades és bo dir tot allò que sentim, encara que no sigui "elegant".
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes i bones festes!
Aquest post, amb el teu permís, jo també el signo.
ResponEliminaNo vull saber-ne res del Nadal.
No m'interressa per res.
Penso fer como si fos qualsevol altre cap de setmana.
Petons.
És una opció tan vàlida com qualsevol altra.
EliminaCadascú ha de viure d'acord amb el que sent, coherència en diuen.
Bessets, Xavi.
Que tingues un Bon Nadal, doncs, a la teua manera. Jo tampoc no òmplic la casa d'estridències però m'agrada Nadal, tampoc no sabria dir per què. M'agrada molt la foto de la il·luminació en blanc i negre que has posat.
ResponEliminaSi fem el que sentim, segurament ho serà per a tots.
EliminaGràcies!
La foto ja era maca en color, passar-la a B/N li va donar més força.
Aferradetes i Bon Nadal, nina!
Comparteixo algunes sensacions, a mi també, cada cop més, m'agrada que aquestes festes siguin austeres, amb una música suau i amb petits detallets. Les espelmes també m'agraden durant tot l'any.
ResponEliminaHi ha coses que no puc entendre i aquesta n'és una. No per el fet de la celebració religiosa, que la respecto. No entenc que com està tot (i no és necessari anar molt lluny), es puguin llençar tants diners...
EliminaLes espelmes a més de tenir un significat especial per a mi, em relaxen moltíssim.
Bones festes, preciosa.
Aferradetes!
si pots fer el que et ve de gust, serà sempre un bon Nadal. Jo espero que el tinguis, i si no valgui per que ho sigui aquesta aferradeta....
ResponEliminaSaps? Crec que si tothom pogués tenir aferradetes en aquestes festes, serien bones per a tots.
EliminaGràcies, Joan!
Bon Nadal i aferradetes ben fortes.
Doncs a mi si que m'havia agradat i molt. Però ara són dates per les que procuro passar de puntetes, fent els tràmits imprescindibles de cara a la família.
ResponEliminaPer més que el vulguin vendre com a alegre hi ha molta gent a la que el Nadal ens entristeix.
De tota manera desitjo que el passis el millor possible.
Compartim sentiments, això si és important i bell alhora.
EliminaGràcies, Glòria!
Desitjos compartits, Bon Nadal!
Aferradetes.
A mi nadal m'agradava molt, clar un nadal de poble, venia molta gent i eren dies d'estar molt al carrer, a les cases d'uns i altres, Topares es convertia en una gran família.
ResponEliminaUn cop les vaig haver de passar a Múrcia i van ser molt tristos, tot el temps tancat al pis, molta gent d'aquí cap allà, però em faltava l'escalfor del frec d'uns amb altres.
De totes maneres Paula veuràs com al final passes unes grans festes i segur que 2017 vindrà carregat de noves il·lusions i grans èxits.
Bessets nadalencs.
És curiós llegir com a molts que vos agradava abans, ara no. Com a mi no m'ha agradat mai, em sorprèn...
EliminaLes festes seran dies normals, entenent com a normalitat tot allò que pugui passar en un dia qualsevol. És cert que encara que no vulgui, tindré per tot arreu el recordatori de que és Nadal, però la meva vida seguirà més o menys igual. Pel 2017 ... els Déus diran!
Bon Nadal per a tu i els teus!
Bessets, Alfons.
Te comprendo bien Paula. Desde hace tiempo, sólo deseo que pase pronto quizás cuando éramos pequeños lo veíamos de otra manera al reunirse la familia, cada vez hay más sillas vacías en la mesa...
ResponEliminaBesos.
Son tantas cosas para que no sean felices, todos ponemos nuestra voluntad para hacerlas más llevaderas. Y como tú, también espero que pasen pronto.
EliminaBon Nadal, Laura!
Besos dulces.
Sembla que hages fet una descripció dels meus pensaments. De les festes de nadal, l'única que m'agrada és la de reis, perquè té una màgia especial.
ResponEliminaEls nens les fan especials i per ells ens impliquem els grans. No hi ha res més maco que la innocència reflectida als ulls dels més petits.
EliminaBon Nadal, nina!
Aferradetes.
I quina sort que tens, Lluneta, de gaudir de la llibertat de poder gestionar el teu Nadal com vulguis...! Jo em sento igual que tu per aquestes dates i en canvi se m'omple la casa de gent i de feina, de compromisos i regals que he de fer, i si pogués fugiria molt molt lluny...
ResponEliminaMalgrat tot, bones festes, bonica!
Tinc dos "compromisos" d'aquests que parles i hi seré amb bona cara, perquè les persones que ho celebren ho fan de bona gana i els estim molt. Totes les hores anteriors i posteriors seran per a mi.
EliminaBones festes, preciosa!
Bessets.
cadascú celebra el que vol i com vol....a mi també m'acaba posant trista el nadal .....tanmateix aferradetes nadalenques!
ResponEliminaFarem el que vulguem o puguem...
EliminaBones festes, nina!
Aferradetes.
Jo crec que la il·lusió per aquestes festes va bastant condicionada a les criatures. Si en tens a prop, la seva il·lusió és la teva. A banda d'això, penso que a mesura que ens fem grans, a ningú no li agrada que li recordin/obliguin que aquests dies ha de ser molt feliç i que s'ha d'envoltar dels éssers estimats, quan molts dels éssers estimats ja no hi són. Aquest matí hi pensava anant a comprar al mercat: ves passant, ves passant, que no et contaminin amb aquesta alegria artificial, només encaminada a fer-te comprar més i més.
ResponEliminaEls nens et donen una injecció d'alegria, però no només ara, sempre que en tinguis a prop.
EliminaPer més que vulgui oblidar-me, no puc deixar de pensar que un va de festa quan et ve de gust, no perquè tothom hi va, oi? I aquestes festes a mi no em diuen res des de ben petita i ara que no hi ha els pares menys.
Ai, bon Nadal i aferradetes fortetes, Paula!
ResponEliminaBones festes, preciosa!
EliminaAferrradetes dolcetes.
Un Nadal poc convencional. Però et felicito igualment!
ResponEliminaUnes festes solitàries...tot i que triades.
EliminaBon Nadal, Helena!
Aferradetes.
Molt bon Nadal i feliç Any!
ResponEliminaUna abraçada, Sa lluna.
Molt bones festes, Josep!
EliminaAferradetes i gràcies.
Com tu vulguis i més et plagui. Que tinguis unes bones festes i un millor 2017,
ResponEliminaNi més ni pus, Teresa.
EliminaBones festes!
Aferradetes ben fortes.
Cadascú ha de trobar la manera de sentir-lo i vivir-lo. Aquest any jo tampoc he guarnit la casa. No mentida, el dia abans vaig posar un naixement, no me'n vaig poder estar.
ResponEliminaL'important és sentir-se bé a casa.
Un petonàs!!!
Ben cert, el que importa és estar de gust en tot el que t'envolta i amb tu mateixa.
EliminaBessets dolcets, nina!