La foto que has escollit és una preciositat. Tens ull de falcó. I no tothom el té. Ens mirem ànima en ànima i tot i així avagades passem de llarg de gent maravellosa per un mal dia, per una mala impresió. O al revés, hi ha qui té el mirall girat i no es reflexa. Tots tenim ànima, pocs la mostren, alguns la cultiven, d'altres la maltracten, molts no s'adonen que la tenen i uns pocs, molt pocs, la mimen. Aferradetes, lluna lluneta lluna
Saps, Xavier? Qui vol fer-ho és l'acte més senzill del món i el que ens aporta més. També es pot complicar de vegades, segur que hi ha massa coses externes que ens distreuen. La foto ... un bell record de terres catalanes que, tot i haver passat molt de temps, encara ho sento ben a prop. Aferradetes, gironí.
Sería bó que la música, la poesia, el silenci, l'amor i la tendressa poguessin absorvir tot el CO2 que està desfent el gel de la nostra bella i estimada terra... Aferradetes oxigenades amb algun glaçó JAC. :))
Quantes vegades em passejo pels vostres blogs de poetes i no sé què dir... és com si no conegués el vostre llenguatge i no trobés les paraules escaients per compartir. Gaudeixo del que mostreu -del que mostres- del que escriviu -del que escrius- i no tinc paraules per complementar el que em sembla ja complet. Aferradetes!
Com una safata d'argent abans de les festes de Nadal, em torna el vell llac, el reflex d'una vida esculpida amb instants de pedra i amb moments de sucre. Cal només, que el vent, no aixequi ones desequilibrants, ni estarrufi les copes dels antics arbres de la riba del llac, com un marc de fusta que encercli com un quadre la imatge que ens queda des de llavors.
Encara que el vent moga el reflex, no defallim, que l'aigua tornarà a estar quieta. Així doncs, mentre l'espill no es trenque, mirem-nos.
ResponEliminaTampoc cal que el reflex estigui quiet, mentre continuï sent.
EliminaAferradetes, nina.
Pot haver-hi alguna cosa més preciosa que mirar-se com un reflex d'ànima a ànima?
ResponEliminaJo crec que ens passem la vida buscant precisament això.
Curt, precís, real, bonic... potser utòpic, però hi ha utopies que lesctoquem amb les puntes dels dits.
Aferradetes, d'ànima a ànima, també!
Jo crec que ho trobem, Carme.
EliminaDe vegades és, quan sortim d'aquesta mirada, quan ens perdem.
Aferradetes confitades.
La foto que has escollit és una preciositat. Tens ull de falcó. I no tothom el té. Ens mirem ànima en ànima i tot i així avagades passem de llarg de gent maravellosa per un mal dia, per una mala impresió. O al revés, hi ha qui té el mirall girat i no es reflexa. Tots tenim ànima, pocs la mostren, alguns la cultiven, d'altres la maltracten, molts no s'adonen que la tenen i uns pocs, molt pocs, la mimen. Aferradetes, lluna lluneta lluna
ResponEliminaSaps, Xavier?
EliminaQui vol fer-ho és l'acte més senzill del món i el que ens aporta més. També es pot complicar de vegades, segur que hi ha massa coses externes que ens distreuen.
La foto ... un bell record de terres catalanes que, tot i haver passat molt de temps, encara ho sento ben a prop.
Aferradetes, gironí.
i posem els colors que volem per fer que tot ens sigui més pla
ResponEliminaPinta'm amb els teus colors, que segur que també són els meus.
EliminaAferradetes, Joan!
D'ànima a ànima...si ens fixem una mica, segur que ens agradarà el reflex.
ResponEliminaAquest és el problema ...
Eliminaque de vegades no ens fixem.
Aferradetes, bonica
Núvols reflectits sobre l'aigua.
ResponEliminaI què són els núvols sinó l'ànima de l'aigua? L'ànima amb ànima.
Més clar i poètic impossible.
EliminaGràcies, Xavier.
Aferradetes.
Que bonica la foto Sa Lluna !! Sempre al reflectir-nos hem de trobar la nostra pròpia ànima
ResponEliminaLa nostra o la dels altres en nosaltres.
EliminaAixò va i ve ... ve i va.
Gràcies, Alfons!
Aferradetes.
Sería bó que la música, la poesia, el silenci, l'amor i la tendressa poguessin absorvir tot el CO2 que està desfent el gel de la nostra bella i estimada terra... Aferradetes oxigenades amb algun glaçó JAC. :))
ResponEliminaTant de bo que no ho desfem més ... no podem oblidar que només és una, la que tenim i que l'hauríem d'estimar més.
EliminaOxigen tot el que vulguis, glaçons a l'estiu, plis!! ;)
Aferradetes, amic.
Perfecte...els torno posar al congelador..!! hehehe a l'estiu m'ho fas recordar si us plau... !! Càlides aferradetes JAC.
EliminaD'acord! A l'estiu t'ho recordo. ;)
EliminaBon dia, Josep ... aferradetes.
Ànima amb ànima, una abraçada immensa, Lluneta!
ResponEliminaDe la meva a la teva, que sigui una.
EliminaAferradetes, preciosa.
Quantes vegades em passejo pels vostres blogs de poetes i no sé què dir... és com si no conegués el vostre llenguatge i no trobés les paraules escaients per compartir. Gaudeixo del que mostreu -del que mostres- del que escriviu -del que escrius- i no tinc paraules per complementar el que em sembla ja complet. Aferradetes!
ResponEliminaLes teves paraules són ben rebudes, tal com ho dius, tal com ho sents.
EliminaGràcies per guaitar, Ignasi.
Aferradetes! :)
ResponEliminaBuena foto. Me gustan los reflejos y ese bonito cielo
un abrazo
· LMA · & · CR ·
Me alegra que te guste. Muchas gracias!
EliminaAferradeta!
Precioso paisaje, parece un cuadro, en blanco y negro.
ResponEliminaFeliz semana.
Petons!!!
En color también era precioso, el mérito sólo de la naturaleza.
EliminaFeliz noche!
Bessets,
Jo em quedo amb el missatge de la cançó, si us plau, salvem l'Àrtic!
ResponEliminaÉs un bon missatge, per això mateix també em va agradar a mi.
EliminaSalvem l'Àrtic! Salvem la Terra! Salvem-nos!
Aferradetes.
Com una safata d'argent
ResponEliminaabans de les festes de Nadal,
em torna el vell llac,
el reflex d'una vida
esculpida amb instants
de pedra
i amb moments de sucre.
Cal només, que el vent,
no aixequi ones
desequilibrants,
ni estarrufi les copes
dels antics arbres
de la riba del llac,
com un marc de fusta
que encercli
com un quadre
la imatge
que ens queda
des de llavors.
Els records ens queden tal qual, com un quadre,
Eliminacom un instant que no es mou.
Moltes gràcies!
Aferradetes.
Si así es preciosa, con sus colores lo será más.
ResponEliminaBesos.
Al mirarnos, de alma a alma, nos vemos con sombras y luces. De otra forma ya no sería reflejo.
EliminaBesos, Laura!!