Novembre d’anades
...
assaborint els
carrers.
Arribaren llums asserenadores,
de la mà clarificadora de l'aigua.
De festa gran,
les fires i el
Dijous Bo,
empremta d'arrels
ruixaren.
De Sud a Nord,
des del soroll a
la calma.
Nous sons
m'envaïen de rumors dolços.
Cos i ànima, tot
u.
Novembre de
tornades ...
un “fins aviat”, segur!
I la lluna, lluneta, lluna
(malgrat els niguls)
em llançà un somriure.
Sembla que ha estat un novembre molt profitós.
ResponElimina:)
Petons.
Sobretot de sensacions i emocions.
EliminaBessets, Xavi!
Quina col·lecció de fotografies més bones!! Plàcids carrers, i un semàfor que es posarà verd.
ResponEliminaSa Lluna, com sempre ens somriu.
Aquest semàfor simbolitza el meu desacord amb els "adéus". Per això sempre m'agrada dir -fins aviat!
Elimina:)
Aferradetes i gràcies.
Un resum de novembre que es fa ben agradable. Boniques les fotos, suaus i dolços els mots que les acompanyen.
ResponEliminaAferradetes, ninona.
Ho ha estat, agradable i dolç.
EliminaAferradetes, preciosa.
Un passeig preciós acompanyat de belles paraules i amb bona companyia.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna.
Quan una s'envolta de bellesa, sempre està en bona companyia.
EliminaAferradetes, Consol.
Un bonic reportatge d'unes boniques fotografíes, gracies per mostrar.
ResponEliminaSalutacions
Benvingut, Juan Antonio!
EliminaMoltes gràcies a tu, per venir.
Aferradetes.
Un novembre distret, amb colors, sons, i sensacions barrejades i diverses...Potser allò que comentavem de girar per les corves de la felicitat, de volguer tombar una mica per la vida, l'aigua, les olors,..
ResponEliminaEn definitiva fer voltes al voltes a lo que ens atrau i es ensenya i empeny amb força el cos i la ment...la teva atraient Lluna..!!
Aferradetes JAC.
Desprès d'uns mesos durs, ha estat un mes de calma. Ple de colors, de sensacions i emocions, ple de tendresa...ja tocava!
EliminaLa lluna també té la seva part de mèrit. ;)
Aferradetes, Josep!
Tens tota l'atracció cap el merit que plenament et mereixes ... :))
EliminaAferradetes estimada Paula.
;)
EliminaEstà molt bé aquest resum en imatges, ja ho diuen que les imatges arriben més que les paraules, i per explicar tot això que ens ensenyes hauries d'escriure pàgines i pàgines de tinta.
ResponEliminaAlgunes paraules han quedat en algun bocinet de paper que ja aniran sortint de tant en tant, de moment amb les visuals anem obrint boca. ;)
EliminaAferradetes, Xexu.
Magnífics detalls fotogràfics rematats amb la majestuositat de la lluna.
ResponEliminaUna abraçada Paula
Mira que es va anar complicant el dia, no parava de ploure i ja pensava que m'aniria a dormir sense veure-la...però no, ella no me falla mai. ;)
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes.
Quina xulada de fotografies!! M'encanten! Totes tenen la seva màgia... les formes, els colors, l'angle :-))
ResponEliminaAra bé, les LLUNETES són especials, eh? ;-))
Em fa feliç que t'agradin, nina.
EliminaDarrerament és la meva manera de distreure'm de tot allò que em fa mal... o almenys, ho allunya bastant.
La lluneta em va fer anar de cap tota la tarda i part de la nit, s'amagava, no sortia més que un poquiu, fins que de tant demanar-li que es mostrés, va guaitar uns minuts. ;)
Aferradetes, preciosa.
Quines fotos de la lluna! Et somriu de debò!
ResponEliminaSi que ho fa, gairebé sempre.
EliminaAferradetes, nina.
si és que ja ho dic jo ....quin goig que fa sa lluna.
ResponEliminaTrobes?...hahaha!
EliminaBessets, guapo.
La nit s'avança
ResponEliminaapagant els somnis
que durant el dia
s'han enlairat alhora
que s'encenen
les llums dels carrers.
El mes s'acaba,
caient les fulles
als peus
en un reconegut
homenatge
pels somnis
que s'han de somiar
pensant amb tu.
El comiat
dels somnis
és trist a la tardor,
quan es refreden
les esperances
i es més fosca
la vesprada.
La mar,
freda companya
m'ajuda a despertar-me
d'aquells somnis
que pesen
tant al cor i a l'ànima.
Potser algun dia
en despertar-me
encara somiaré amb tu,
sense somiar.
Preciosos versos ens deixes.
EliminaMoltíssimes gràcies!
Aferradetes.
Imatges d'instants acompanyats de paraules amoroses, nostàlgiques i plenes de sentit. Només els afins a tu et compendràn, poden somriure o plorar amb les teves paraules, segons s'esdevingui. La realitat avagades es confón amb els somnis, els somnis avagades són realitats. Retalls de novembre que per altres és un mes més. Bon dia, sa lluna. Desde l'Empordà, el tocat per la tramuntana.
ResponEliminaSóc afortunada, Xavier.
EliminaLa gent que m'estima m'entén i mira que és complicat de vegades. ;)
Per a mi aquests retalls tenen molta força, m'han donat vida aquest mes i empenta per seguir un mes més i dos i tots els que calguin.
Gràcies per tot el que dius i sents.
Aferradetes, gironí. :)
unes imatges precioses sa lluna! aferradetes de desembre
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree!!
EliminaAferradetes, moltes, que no et manquin mai.
Bellíssimes fotos, que han fet que torni a passejar per aquests carrers i visitar aquests racons. Després del que expliques tot l'esforç per enxampar la lluna ha valgut la pena. M'alegra que el novembre t'hagi proporcionat tendresa i tranquil·litat.
ResponEliminaHe gaudit amb les teves fotos i les teves paraules.
Bessets Paula
Són raconets bells, on m'agrada perdre'm de tant en tant. Sobretot quan la tristor dels dies a la meva ciutat, em fa sentir que la llum no m'arriba.
EliminaLa lluneta estava capritxosa , com s'havia de mostrar més gran i maca ens volia tenir a tots pendents d'ella i ho va aconseguir!. Tot i així, es va mostrar uns instants i vaig aprofitar per retratar-la tant com vaig poder. Si vas a la barra lateral i piques damunt la primera lluneta, et portarà al instant màgic. ;)
Moltes gràcies, Alfons.
Bessets.
ResponEliminaEstupendas fotografías. Difícil elección si se quiera escoger.
Como sugerencia, muchas fotos hacen que compitan entre ellas y se termine por no valorarlas en su medida.
una aferrada
· LMA · & · CR ·
Entiendo tu sugerencia, en este caso era un paseo por "mi" noviembre y aunque se hayan quedado muchas en la recámara, define muy bien lo que he saboreado.
EliminaMuchísimas gracias!
Aferradetes. :)
Un novembre preciós on recrear-s'hi. Precioses les fotografies i el poema que les acompanya.
ResponEliminaI la lluna, sempre tan bonica...
Molta pau m'ha portat, bellesa i llum.
EliminaGràcies, Glòria!
Aferradetes.
Manlleves petits retalls de la vida en boniques fotografies per al nostre gaudi. Quin goig!
ResponEliminaM'agrada aquest manllevar, realment és així.
EliminaGràcies!
Aferradetes, Ignasi.
Octubre i Novembre es una epoca que m'agraden molt i em fa créixer la autoestima i la creació. La primera imatge m'agrada molt!!!
ResponEliminaUna abraçada, Lluna.
Créixer, més que la paraula que és molt bella, el fet de fer-ho ens allibera cada dia més i més.
EliminaGràcies, Jordi!
Aferradetes. 😉