De vegades el silenci provoca
espantades cap a indrets confusos,
amables solituds o
records adormits.
De vegades des del silenci
s'obren horitzons impenetrables,
la llum emergeix o
desapareix la ceguesa.
De vegades a les nits,
quan la tendresa es desfà,
el silenci és silenci
i no més.
Estimada lluna, lluneta, lluna... el silenci és un bé preuat perqué vivim en un món plé d'estímuls, d'estrés, de rapidesa... Clar que amb el silenci s'ha de saber jugar, s'ha de saber ser cómplice, s'ha de saber estar... Sinó és més atordidor que el pitjor crit que mai haguem sentit. Hi ha molts silencis, tants, com sorolls hi han... simplement hem de distinguir-los i posar-los cada un al seu lloc.
ResponEliminaBona tarda, sa lluna. Un Empordanés, que busca el seu de silenci, per començar a fer soroll.
Espero que trobis el teu, o millor dit, que et trobis a gust en ell.
EliminaAferradetes, Xavier. :)
Magnífica imatge, bucòlica i delicada.
ResponEliminaUna abraçada Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes!
El silenci...tantes vegades estimat, i altres tantes odiat.
ResponEliminaSi Mari, el silenci té aquesta dualitat.
EliminaMillor sempre que sigui estimat.
Aferradetes, bonica!
El silenci ens forma. Ens retorna el que li demanem.
ResponEliminaLa fotografia, ens el mostra, trencat pel so del rajolí d'aigo.
La música de la mà lenta, fantàstica. Bona guitarra i bona veu.
Aquí el rajolí trenca el silenci, d'altres ni un cabell és capaç de trencar-lo. També es pot estar en silenci i escoltant música, quan el silenci és el nostre...
EliminaAferradetes, Xavier.
Gairebé sempre el silenci cal omplir-lo de paraules sordes i d'imatges vetllades, de carícies somiades i d'il·lusions per viure, perquè el silenci no es quedi en silenci.
ResponEliminaBessets en el silenci Paula
També pot ser així, segur!
EliminaRealment és molt complicat quedar-se totalment en silenci, tot i que ho sembli quan passa.
Bessets, Alfons.
Bonita entrada con ese protagonista que a veces no se le espera, como es el silencio, pero otras se desea y se abraza, como un alter ego.
ResponEliminaFeliz semana.
Podría decirse que es parecido a la soledad, la que nos da en toda la cara o la que deseamos con las mismas fuerzas.
EliminaFeliz domingo, amic!
M'agrada el teu poema. Descrius molt bé sensacions que conec i que no és fàcil expressar en paraules.
ResponEliminaTambé tinc dificultat en expressar sensacions...de vegades tu ho sents i no pots dir com ho sents o no s'interpreta com és realment.
EliminaGràcies, bonica!
Aferradetes.
Llegeixo el teu silenci i em sembla que el sento molt igual que tu.
ResponEliminaI et dic el mateix que la Glòria. Molt ben expressat i poètic.
Ens sentim fins i tot quan no parlem ... gràcies, Carme.
EliminaAferradetes dolces.
Quan el silenci és silenci, sobren les paraules. Però els silencis em fan por.
ResponEliminaAra a la nit mentre escric aquest comentari no s'escolta res ... i s'està bé.
Potser és l'hora de la tendresa.
Bona nit sa lluna.
Segurament ÉS, Pere.
EliminaNanit, Pere ... aferradetes.
El Silenci absolut crec que no existeix....ets sents la teva veu interior, que moltes vegades s'en riu una mica de tu, o et plora a cau d'orella, però per molta estona que et parli, mai et crida..
ResponEliminaAferradetes amb petits sorolls d'escruix.. JAC.
Si, si, però només dura uns segons.
EliminaSón aquells segons on dius, què és aquest soroll?. Llavors et quedes uns segons sense pensar, ni dir res. ;)
Aferradetes dolces, amic.
El silenci el meu millor amic.
ResponEliminaEl millor de tots.
Petons.
Quan el tries tu, sí ho és.
EliminaBesets. Xavi!
A vegades escoltar el silenci és tot un plaer. El teu poema també.
ResponEliminaDe vegades, sí.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
El silenci pot ser negatiu, positiu o simplement silenci i prou. Està molt ben escrit!
ResponEliminaTal com dius, Helena.
EliminaGràcies!
Aferradetes de capvespre fred.
El silenci és necessari i, encara que no ho sembli, també inspirador.
ResponEliminaTinc la impressió que el silenci d'Inca és diferent, sa LLuna.
El silenci d'Inca crec que és el mateix que per tot arreu, la diferència és a com ens afecta a uns i altres.
EliminaNecessari, de vegades.
Inspirador, també de vegades.
Aferradetes, Teresa.