28 de novembre 2016

. . .


De vegades el silenci provoca
espantades cap a indrets confusos,
amables solituds o
records adormits.

De vegades des del silenci
s'obren horitzons impenetrables,
la llum emergeix o
desapareix la ceguesa.

De vegades a les nits,
quan la tendresa es desfà,
el silenci és silenci
i no més.

28 comentaris :

  1. Estimada lluna, lluneta, lluna... el silenci és un bé preuat perqué vivim en un món plé d'estímuls, d'estrés, de rapidesa... Clar que amb el silenci s'ha de saber jugar, s'ha de saber ser cómplice, s'ha de saber estar... Sinó és més atordidor que el pitjor crit que mai haguem sentit. Hi ha molts silencis, tants, com sorolls hi han... simplement hem de distinguir-los i posar-los cada un al seu lloc.
    Bona tarda, sa lluna. Un Empordanés, que busca el seu de silenci, per començar a fer soroll.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que trobis el teu, o millor dit, que et trobis a gust en ell.

      Aferradetes, Xavier. :)

      Elimina
  2. Magnífica imatge, bucòlica i delicada.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!
      Aferradetes!

      Elimina
  3. El silenci...tantes vegades estimat, i altres tantes odiat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Mari, el silenci té aquesta dualitat.
      Millor sempre que sigui estimat.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. El silenci ens forma. Ens retorna el que li demanem.
    La fotografia, ens el mostra, trencat pel so del rajolí d'aigo.
    La música de la mà lenta, fantàstica. Bona guitarra i bona veu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí el rajolí trenca el silenci, d'altres ni un cabell és capaç de trencar-lo. També es pot estar en silenci i escoltant música, quan el silenci és el nostre...

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  5. Gairebé sempre el silenci cal omplir-lo de paraules sordes i d'imatges vetllades, de carícies somiades i d'il·lusions per viure, perquè el silenci no es quedi en silenci.
    Bessets en el silenci Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. També pot ser així, segur!
      Realment és molt complicat quedar-se totalment en silenci, tot i que ho sembli quan passa.
      Bessets, Alfons.

      Elimina
  6. Bonita entrada con ese protagonista que a veces no se le espera, como es el silencio, pero otras se desea y se abraza, como un alter ego.

    Feliz semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podría decirse que es parecido a la soledad, la que nos da en toda la cara o la que deseamos con las mismas fuerzas.

      Feliz domingo, amic!

      Elimina
  7. M'agrada el teu poema. Descrius molt bé sensacions que conec i que no és fàcil expressar en paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També tinc dificultat en expressar sensacions...de vegades tu ho sents i no pots dir com ho sents o no s'interpreta com és realment.
      Gràcies, bonica!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Llegeixo el teu silenci i em sembla que el sento molt igual que tu.

    I et dic el mateix que la Glòria. Molt ben expressat i poètic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens sentim fins i tot quan no parlem ... gràcies, Carme.
      Aferradetes dolces.

      Elimina
  9. Quan el silenci és silenci, sobren les paraules. Però els silencis em fan por.
    Ara a la nit mentre escric aquest comentari no s'escolta res ... i s'està bé.
    Potser és l'hora de la tendresa.

    Bona nit sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament ÉS, Pere.

      Nanit, Pere ... aferradetes.

      Elimina
  10. El Silenci absolut crec que no existeix....ets sents la teva veu interior, que moltes vegades s'en riu una mica de tu, o et plora a cau d'orella, però per molta estona que et parli, mai et crida..
    Aferradetes amb petits sorolls d'escruix.. JAC.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si, però només dura uns segons.
      Són aquells segons on dius, què és aquest soroll?. Llavors et quedes uns segons sense pensar, ni dir res. ;)
      Aferradetes dolces, amic.

      Elimina
  11. El silenci el meu millor amic.

    El millor de tots.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan el tries tu, sí ho és.

      Besets. Xavi!

      Elimina
  12. A vegades escoltar el silenci és tot un plaer. El teu poema també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades, sí.
      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  13. El silenci pot ser negatiu, positiu o simplement silenci i prou. Està molt ben escrit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com dius, Helena.
      Gràcies!
      Aferradetes de capvespre fred.

      Elimina
  14. El silenci és necessari i, encara que no ho sembli, també inspirador.
    Tinc la impressió que el silenci d'Inca és diferent, sa LLuna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El silenci d'Inca crec que és el mateix que per tot arreu, la diferència és a com ens afecta a uns i altres.
      Necessari, de vegades.
      Inspirador, també de vegades.

      Aferradetes, Teresa.

      Elimina

Benvinguts al racó!