Es trobà amb paraules que foren falses
i el silenci
Topar-se amb fantasmes de castells enlairats
i la solitud
Rebé lloances de qui no coneixia
i l'agraïment
Sentí crits, queixes, planys
i la música
Visqué la vida des dels dos costats
i la reflexió
I va triar: Ella
No sé si ho interpreto com cal, però crec que va triar bé. Triar-se un mateix és una bona opció. És amb qui hem d'estar peti qui peti...
ResponEliminaBen interpretat, Carme.
EliminaDe vegades costa molt fer una bona tria i aquesta sembla bona.
Aferradetes i molt bona nit.
Vivir de instante en instante, eso es la vida. Preciosa esa luz.
ResponEliminaBesos.
Para lo bueno y lo malo, la otra opción no es vivir.
EliminaGracias, bonita.
Besos.
A mesura que fem anys, ens van caient els mites.
ResponEliminaAixí és i a mi em dol.
EliminaNanit, Xavier.
Fins i tot la lluna ho sap, que a voltes els núvols intentaran amagar la seva bellesa... Però la lluna sap que mai aconseguiran apagar-la.
ResponEliminaLa lluna és molt espavilada, a més de bella. ;)
EliminaGràcies, preciosa!
Aferradetes.
M'agraden la foto i les paraules Paula.
ResponEliminaBessets nena.
Em satisfà saber-ho, gràcies.
EliminaBessets, Alfons!
No sempre és fàcil escollir però si ens hi posem tard o d'hora acabem encertant.
ResponEliminaTot és posar-s'hi, tens raó Joan.
EliminaAferradetes!
Doncs crec que la va encertar.
ResponEliminaPetons.
Jo ho crec també, de totes maneres la decisió és seva sempre.
EliminaBessets, Xavi!
Observar,recorrer i passejar pels recons de Sa Lluna... AFERRADETES !!!!
ResponEliminaBona tria! ;)
EliminaGràcies, Josep ... aferradetes!
Bona tria, doncs.
ResponEliminaSembla que sí. :)
EliminaAferradetes, nina!
D'acord amb Xavier. Els anys ens ajuden a triar correctament.
ResponEliminaMés que el anys les vivències diria jo.
EliminaAferradetes, bonica!
Has expressat en un poema sentiments que ens són coneguts a gairebé tothom. Penso que has fet una bona tria, LLuneta.
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria!
EliminaBessets ensucrats.
Voler ser el que hom és, primera condició per ser feliç.
ResponEliminaMillor no voler-ho, sinó ser-ho.
EliminaAferradetes, preciosa!
El meu Agraïment al Silenci 👂 la Solitut i la Música 🎻🎵 perquè també m'han fet Reflexionar!😉
ResponEliminabessets 😘 sa lluna 🌛
Segur que t'han servit de molt, Joan.
EliminaGràcies per ser-hi!
Bessets.
Quan vius molt temps sota falses il.lusions, s'et fa difícil distingir la realitat de la mentida. Si no tens el cor d'acer, t'enfonses en un pou sense fons perquè qui et rodeja, la persona o les persones més pròximes, no són les adequades. I fins que l'ànima no es rebel.la, el dany és incalculable. Ara, un cop hi ha la rebel.lió, sorgeix la bèstia, i el fortí tan dur i enrocat que semblava, s'esmicola com fulles de paper, perqué l'auténtic jo, sorgeix de les profunditats, buscant aire, com una bala disparada amb el millor rifle de precisió.
ResponEliminaAferradetes, lluna, lluneta, lluna.
Quan un/a arriba a aquesta reflexió que tu fas, ja té mig camí guanyat.
EliminaAferradetes i aire, Xavier! :)
Ahhh, genial la fotografia de la carbassa!!! hahahahaha!!!!!
ResponEliminaM'he oblidat de posar-ho! Bessets.
Una carabaaaaassa? on? ;)
EliminaGràcies, guapo!