Els murs que es van alçar per protegir-nos poden esdevenir presons que ens barren el pas per anar més enllà. Caldrà trobar la manera d'escalar-los. Una abraçada, sa lluna.
Sempre hem de tenir un horitzó on mirar i cap a on anar. Encara que sapiguem que és gairebé impossible, la nostra il·lusió serà arribar a aconseguir aquest sol que ens apareix a l'horitzó. Llavors no hi haurà murs que ens ho impedeixin i tot serà una finestra a cel obert. Bessets alliberats Paula
Per molts anys Lluna. Ahir quan vas eixir per llevant, tan ufanosa i ataronjada, et varen contemplar milions d'ulls. Aquest matí, més discreta i blanca marxaves per ponent. T'estimo igual si vas de super que quan minves. Perquè sé que tornaràs a fer el ple.
Els grans finestralls i vitralls del gòtic, van fer obrir per primer cop el gruixuts murs de l'arquitectura a Europa.. Poster aixó, va ser el preludi de obrir els ulls i el pensament, dels futurs pensadors i humanistes del Renaixament posterior... Aferradetes de llum i color JAC.
com sempra fantastica ,amiga meva,una abraçada
ResponEliminaMoltes gràcies, Salvador.
EliminaAferradetes i benvingut!
Perdona. Paula, estava mirant a la barra lateral del meu blog. La cantireta i tu estàveu de costat i se m'han creuat els cables.
ResponEliminaEl comentari anterior serveix: sempre hi ha una finestra per mirar més lluny, i si no arriba a finestra, alguna escletxeta.
Però l'abraçada que sigui per a tu bonica.
Qualsevol forat pot servir per veure-hi més enllà, millor que quedar-se tancat.
EliminaNo hi ha res a perdonar, Carme.
Aferradetes dolcetes.
Els murs que es van alçar per protegir-nos poden esdevenir presons que ens barren el pas per anar més enllà. Caldrà trobar la manera d'escalar-los.
ResponEliminaUna abraçada, sa lluna.
Si volem anar més enllà segur que trobarem la manera.
EliminaAferradetes, bonica!
Més enllà dels murs, més enllà dels somnis... hi ha la música.
ResponEliminaBell horitzó ens espera.
EliminaNanit ... aferradetes!
Magnífic enquadrament natural.
ResponEliminaUna abraçada Paula
Va ser com una visió, era preciós.
EliminaGràcies, Josep ... aferradetes!
els forats sempre conviden a ser traspassats, ens ensenyen l'altre costat i sempre volem anar-hi
ResponEliminaSón com imants, sempre atraients.
EliminaAferradetes, Joan.
Sempre hem de tenir un horitzó on mirar i cap a on anar. Encara que sapiguem que és gairebé impossible, la nostra il·lusió serà arribar a aconseguir aquest sol que ens apareix a l'horitzó. Llavors no hi haurà murs que ens ho impedeixin i tot serà una finestra a cel obert.
ResponEliminaBessets alliberats Paula
Sempre fem camí, de vegades no sabem ben bé cap a on i ens creem murs, a més dels que ens imposen. Alliberar-nos no és fàcil però tampoc impossible.
EliminaBessets de nit plujosa.
Per molts anys Lluna.
ResponEliminaAhir quan vas eixir per llevant, tan ufanosa i ataronjada, et varen contemplar milions d'ulls. Aquest matí, més discreta i blanca marxaves per ponent.
T'estimo igual si vas de super que quan minves. Perquè sé que tornaràs a fer el ple.
Va ser tot un regalàs.
EliminaEra maca, molt maca i ho sabia.
Tornarà, més petita però sempre bella.
Aferradetes!
A vegades els murs, amaguen molta bellesa.
ResponEliminaCert, cal descobrir-la.
EliminaAferradetes, nina!
I la SÚPER LLUNA? que es pot veure també per aquesta finestra? :-))
ResponEliminaJo crec que sí, tot i que jo la vaig veure des d'una altra finestra. ;)
EliminaAferradetes dolcetes, preciosa.
Bonitas vistas, pero como bien dices, mejor desde fuera ;-)
ResponEliminaPetons.
Siempre mucho mejor.
EliminaBessets, amic!
A mi els murs no m'empresonen pas. Els necessito per anar endavant encara més.
ResponEliminaPot ser aquests no, però n'hi ha de tantes maneres...
EliminaAferradetes ben fortes!
Els grans finestralls i vitralls del gòtic, van fer obrir per primer cop el gruixuts murs de l'arquitectura a Europa.. Poster aixó, va ser el preludi de obrir els ulls i el pensament, dels futurs pensadors i humanistes del Renaixament posterior...
ResponEliminaAferradetes de llum i color JAC.
Si tinc murs, millor amb grans finestrals per, almenys, poder somiar.
EliminaAferradetes de nit plujosa, Josep! :)
Excelente la vista que ofrece ese marco...y mejor disfrutarla fuera.
ResponEliminaBesos.
Era hermoso ese marco pero mucho más lo que se podia ver fuera.
EliminaBienvenida, Laura!
Besos.
ResponEliminaBuena foto en la que destaca la calidad del blanco y negro y el aprovechamiento de las texturas.
un abrazo
· LMA · & · CR ·
Me alegra que te agrade.
EliminaGràcias!
Aferradeta