Anava cercant racons, petits detalls, llums amb les seves ombres per a la meva col·lecció de moments ... de sobte un fulard rosa em va cridar l'atenció, la imatge era tendra i gairebé se'n va escapar mentre gaudia del seu encant. Ràpidament un clic robat, tot feia olor a petons i abraçades, a complicitat, a instants eterns i jo, jo hi sobrava.
Una fotografia que pot ser la portada d'una novel·la.
ResponEliminaAra mateix començo a imaginar-la. M'agrada guipar per un forat la felicitat dels altres.
Feien goig i com quan veiem una cosa que ens agrada molt no poden deixar de mirar, sense fer nosa, volia gaudir-ho.
EliminaAferradetes i molt bona nit, Xavier.
Ja ho diuen, quan dos estan bé, tres son multitud, jeje
ResponEliminaUna abraçada
I tenen raó. ;)
EliminaAferradetes, Josep!
L'amor dona per fer moltes fotos robades, un instant ben romàntic...Tu no hi sobraves, algú havia de fer la foto!
ResponEliminaCuriós el contrast amb l'anunci de la paret...
Petonets, bonica.
Jo no vaig veure la paret fins que vaig pujar la foto. ;)
EliminaBessets, nina.
Un clic robat ... lladre d'històries.
ResponEliminaCom diu el cartell de darrere: "Me gusta".
Bona nit sa lluna
Se'n podrien explicar moltes i totes començarien per ... Amor.
EliminaA mi també "me gusta".
Aferradetes, Pere.
És maca la fotografia. No sé si els faria gràcia saber que han estat immortalitzats així, però és una imatge perquè tinguin i la guardin.
ResponEliminaEm vaig atrevir perquè d'on era no se'ls hi veia molt les cares. Suposo que ells si es reconeixerien.
EliminaSense saber qui són, a mi m'agradà el gest i tot el que es respirava.
Nanit, Xexu,
Instants que s'agafen "al vol"....o que fugen per sempre !
ResponEliminaBona imatge !!
Cert, gairebé volà. ;)
EliminaGràcies!
Aferradetes.
Bella instantània, llàstima que com passa ara, sempre al voltant tinguem altres imatges que distorsionen el moment. No és molt difícil que en veure-les tan suggerent imatge et vingui de gust escriure paraules a la trobada.
ResponEliminaBessets Paula
No m'hi havia fixat fins que la vaig pujar a l'ordinador. Era tan potent la seva imatge que no veia res més.
EliminaL'amor és molt suggeridor.
Bessets, Alfons.
l'amor es sempre maco, fins i tot quan són els altres el que el gaudeixen, per això no deixem mai d'estimar a algú.
ResponEliminaPotser va ser enveja ... sana, per descomptat. ;)
EliminaAferradetes, guapo!
Molta tendresa, molta complicitat! Si n'és de bonic l'amor...mentre dura
ResponEliminaAixí és, fins i tot amb l'afegitó que ens deixies. ;)
EliminaAferradetes, bonica!
Un instant ben robat...
ResponEliminaRobat, això està ben clar. ;)
EliminaAferradetes i gràcies.
Has tingut molt bon ull. El teu ull indiscret ha captat una imatge genial.
ResponEliminaEl meu ull indiscret ho és molt de vegades. ;)
EliminaGràcies, nina ... bessets!
ResponEliminaRegresando… poco a poco
Me alegra verte por mis blogs.
Me gusta la foto, el detalle del fular capta mucho la atención pero a mi me atrae más ese 'me gusta' de la cartelería tras la escena. Creo que la resume.
Por lo demás, una imagen perfecta.
Un abrazo
· LMA · & · CR ·
Regresando muy despacio, mejor así que nunca, verdad?
EliminaMe quedé tan embelesada con el momento que no vi el cartel hasta que la edité. Coses de novata! ;)
Muchas gracias por tu visita, nos vemos.
Abrazote!
Les histories d'amor, si son de color de rosa, son millor i més entendridores entre dues persones...potser si que tu hi sobraves..?! Les histories d'amor a tres, ja canvia el color a tons més vermellosos..
ResponEliminaAferradetes de tots els colors de'n JAC.
Sé que hi sobrava en aquesta, Josep.
EliminaLes històries a tres, si són consentides o pactades, no solen ser d'amor. ;)
Aferradetes, que no manquin.
Coses com aquesta imatge fan venir enveja sana, espero.
ResponEliminaMooooolta, nina! El que no sé si és sana o no.
EliminaAferradetes i felicitacions!
No hi sobraves, lluna... Estaves allà per eternitzar un instant d'amor per sempre. És pot demanar quelcom més bonic. Podries tenir la sensació de ser una intrusa, que vetxaves un moment íntim... Però el fet de fer el click amb discreció, fa que sigui un acte de bellesa, no de paparazzi. No sé si m'explico...
ResponEliminaT'expliques com un llibre obert, Xavier. ;)
EliminaVaig intentar fer-ho aviat i sense molestar.
Aferradetes i molt bona nit!
Feia dies que no passava per aquí, Paula. Inspirada com sempre!
ResponEliminaNo diguis que hi sobraves, encara que en aquell moment en tinguessis la sensació. A veure, si te'n vas sense immortalitzar-ho, nosaltres no ho hauríem pogut gaudir, ni de la imatge ni de les teves paraules. I... la teva col·lecció és molt gran?
Aferradetes!
Sóc poc per aquí, millor dit, publico poc. Sempre ets ben rebuda i ho saps.
EliminaLa meva col·lecció? Sí, molt gran, de tots colors, per sort. ;)
Aferradetes i gràcies!
Doncs ha de ser maco que et pillin en un moment així, sense pose...
ResponEliminaPetonets, Lluna, espero que estiguis bé, mar enllà :)
Les millors fotos són les que no te n'adones, almenys per a mi.
EliminaTot bé i mal de coure. ;)
Bessets, preciosa!
A complicitat!
ResponEliminaM'agrada la fermesa i la determinació d'aquesta preposició aquí tan ben posada.
A instants eterns.
Gràcies.
És a lo que olorava, no hi havia cap dubte.
EliminaGràcias a tu, Jordi.
Aferradetes.