Sempre ens moren somnis pel camí, lluneta, o es trenquen. I llegeixo aquest cansament, amb una cetta identificació, amb aquesta mà, que segueix fent versos, encara que siguin sense rima, però no pas amb l'empenta d'abans.
Una abraçada, bonica. Sempre és un plaer llegir-te i "veure't" ni que sigui virtualment.
Quan tens diversos fronts oberts, el cansament s'apodera d'una. Seguim lluitant, tot i que la força no és la mateixa. Vos llegeixo encara que no digui res.
I diuen que la tardor serà càlida...Paciència! Amb rima o sense, l'important és que tinguin sentiments els versos, com els teus. Les rialles de tardor són més tranquil·les que les estiuenques, però els somnis, els podem mantenir, perquè el mar ens durà esquitxos d'inspiració!!! Petonets, bonica.
Aquesta nostàlgia de la llum, aquest desencís d'un somni és el pas que ens falta per omplir-nos dels colors mes preciosos. De sentir en silenci la tardor i poder mirar endins ... amb força!
Igual aquesta tardor és el moment d'arreglar els somnis i mantenir-los vius i aquesta mà cansada pot encontra el camí de trobar aquesta rima nova. Aferradetes enormes i bessets versats Paula
"No és trista la tardor. Et replega en la teva nuesa i t'entendreix la mirada. Bada el sol de la tarda i cullo fulles per a tu. Al cor de cada una hi escric un desig. Que les hores et siguin benignes."
Pobra tardor, que sempre l'acabem responsabilitzant dels nostres desencisos, i no sempre en té la culpa... Tot i la bellesa del poema, Lluneta, a mi no em convenceràs; la tardor és la millor època per als meus ànims. Una abraçada tendra, bonica!
Jo ja tinc ganes de tardor. M'agrada l'olor de la terra mullada (si plou és clar) i la gamma de marrons ocres i verds als arbres. Cada estació té el seu encant
Cansament, un xic de deixadesa, tristesa i mort potser.?! Les lluentós i el xivarri del estiu passat no podran fer morir mai una natura que s'ha dorm als arbres i jeu als sorralls... però que respira profundament treien llampecs si cal, des l'inmensitat del cel embogit i tronador ... Una aferradeta de bonics colors de'n JAC.
Sempre ens moren somnis pel camí, lluneta, o es trenquen. I llegeixo aquest cansament, amb una cetta identificació, amb aquesta mà, que segueix fent versos, encara que siguin sense rima, però no pas amb l'empenta d'abans.
ResponEliminaUna abraçada, bonica. Sempre és un plaer llegir-te i "veure't" ni que sigui virtualment.
Quan tens diversos fronts oberts, el cansament s'apodera d'una. Seguim lluitant, tot i que la força no és la mateixa.
EliminaVos llegeixo encara que no digui res.
Aferradeta ben forta, Carme.
Doncs l'estiu se't deu haver engolit, ja que no se t'ha vist gens per aquí!
ResponEliminaGens no, poc.
EliminaQue no m'hagis vist no vol dir que no hi sigui, Xexu.
Aferradetes.
Iniciem la tardor, però no ho sembla. Ací fa una calor totalment estiuenca encara.
ResponEliminaA dos mesos passats ja podem dir que si tenim tardor, tot arriba prest o tard.
EliminaAferradetes, nina!
I diuen que la tardor serà càlida...Paciència!
ResponEliminaAmb rima o sense, l'important és que tinguin sentiments els versos, com els teus. Les rialles de tardor són més tranquil·les que les estiuenques, però els somnis, els podem mantenir, perquè el mar ens durà esquitxos d'inspiració!!!
Petonets, bonica.
Les ganes d'escriure hi són...de vegades no són suficients.
EliminaBessets, Roser!
Aquesta nostàlgia de la llum, aquest desencís d'un somni és el pas que ens falta per omplir-nos dels colors mes preciosos. De sentir en silenci la tardor i poder mirar endins ... amb força!
ResponEliminaBona nit sa lluna.
Talment, Pere!
EliminaBona nit i gràcies.
Igual aquesta tardor és el moment d'arreglar els somnis i mantenir-los vius i aquesta mà cansada pot encontra el camí de trobar aquesta rima nova.
ResponEliminaAferradetes enormes i bessets versats Paula
La tardor com cada temps nou ens portarà nous camins, així ho crec.
EliminaAferradetes, Alfons.
Ojalá sea un otoño de verdad, de los de lluvia y hojas caídas y no este verano que no quiere terminar, que no quiere irse.
ResponEliminaBuen fin de semana.
Ya llegó el otoño y casi sin quererlo. ;)
EliminaFeliz noche, Enrique!
Aferradetes.
D'una cançó de Tralla:
ResponElimina"No és trista la tardor.
Et replega en la teva nuesa
i t'entendreix la mirada.
Bada el sol de la tarda
i cullo fulles per a tu.
Al cor de cada una
hi escric un desig.
Que les hores
et siguin benignes."
Lletra Xevi Planas,
Música: Xavi Múrcia
Gràcies, Xavier. Una lletra preciosa.
EliminaQue les hores et siguin benignes!
Aferradetes.
Una fotografia maravellosa.
ResponEliminaSa tardor una estació que per mi és tristor. ...manca de llum.
Bessets germaneta.
Sí, també em falta la llum...
EliminaCercarem altres cosetes maques que sí hi són.
Bessets, nina!
Pobra tardor, que sempre l'acabem responsabilitzant dels nostres desencisos, i no sempre en té la culpa... Tot i la bellesa del poema, Lluneta, a mi no em convenceràs; la tardor és la millor època per als meus ànims.
ResponEliminaUna abraçada tendra, bonica!
Quatre estacions per triar...la meva, la primavera.
EliminaAferradetes dolcetes!
Melancòlica tardor, però no per això menys bella. Temps que convida al recolliment i a la reflexió.
ResponEliminaÉs temps per a recollir-se, importantíssim també.
EliminaAferradetes, preciosa.
Jo ja tinc ganes de tardor. M'agrada l'olor de la terra mullada (si plou és clar) i la gamma de marrons ocres i verds als arbres. Cada estació té el seu encant
ResponEliminaM'agraden totes les coses que dius però me falta llum.
EliminaAferradetes, nina.
quan tot cau és moment de recollir tot el que ens és necessari i que caigui la roba sempre és bona notícia, per exemple
ResponEliminaSi no és la roba estesa ja va bé. ;)
EliminaBessets, Joan!
La tardó, festval de ocres i taronjes.
ResponEliminaGràcies.
Una gamma de colors molt atractiva.
EliminaGràcies a voltros!
Aferradetes.
Que punyent el darrer vers.
ResponEliminaSí que puny, nina.
EliminaAferradetes.
Cansament, un xic de deixadesa, tristesa i mort potser.?! Les lluentós i el xivarri del estiu passat no podran fer morir mai una natura que s'ha dorm als arbres i jeu als sorralls... però que respira profundament treien llampecs si cal, des l'inmensitat del cel embogit i tronador ...
ResponEliminaUna aferradeta de bonics colors de'n JAC.
Potser que sigui aquesta mateixa natura amb el seu nou vestit qui em fa sentir així. Tot passa.
EliminaAferradetes, Jac! :)
arribo tant tard que espero que la mà cansada ja hagi reviscolat i tingui ganes d'acaronar i d'escriure
ResponEliminaaferradetes nina
Mai és tard, nina.
EliminaAferradeta ben forta.