14 de novembre 2016


La pedra, natura també,
ens mostra ~com si fos finestra~
el que hi ha més enllà dels murs
que ens empresonen dia rere dia.

30 comentaris :

  1. com sempra fantastica ,amiga meva,una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Salvador.

      Aferradetes i benvingut!

      Elimina
  2. Perdona. Paula, estava mirant a la barra lateral del meu blog. La cantireta i tu estàveu de costat i se m'han creuat els cables.

    El comentari anterior serveix: sempre hi ha una finestra per mirar més lluny, i si no arriba a finestra, alguna escletxeta.

    Però l'abraçada que sigui per a tu bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qualsevol forat pot servir per veure-hi més enllà, millor que quedar-se tancat.

      No hi ha res a perdonar, Carme.
      Aferradetes dolcetes.

      Elimina
  3. Els murs que es van alçar per protegir-nos poden esdevenir presons que ens barren el pas per anar més enllà. Caldrà trobar la manera d'escalar-los.
    Una abraçada, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si volem anar més enllà segur que trobarem la manera.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. Més enllà dels murs, més enllà dels somnis... hi ha la música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bell horitzó ens espera.

      Nanit ... aferradetes!

      Elimina
  5. Magnífic enquadrament natural.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser com una visió, era preciós.

      Gràcies, Josep ... aferradetes!

      Elimina
  6. els forats sempre conviden a ser traspassats, ens ensenyen l'altre costat i sempre volem anar-hi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són com imants, sempre atraients.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  7. Sempre hem de tenir un horitzó on mirar i cap a on anar. Encara que sapiguem que és gairebé impossible, la nostra il·lusió serà arribar a aconseguir aquest sol que ens apareix a l'horitzó. Llavors no hi haurà murs que ens ho impedeixin i tot serà una finestra a cel obert.
    Bessets alliberats Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre fem camí, de vegades no sabem ben bé cap a on i ens creem murs, a més dels que ens imposen. Alliberar-nos no és fàcil però tampoc impossible.

      Bessets de nit plujosa.

      Elimina
  8. Per molts anys Lluna.
    Ahir quan vas eixir per llevant, tan ufanosa i ataronjada, et varen contemplar milions d'ulls. Aquest matí, més discreta i blanca marxaves per ponent.
    T'estimo igual si vas de super que quan minves. Perquè sé que tornaràs a fer el ple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser tot un regalàs.
      Era maca, molt maca i ho sabia.
      Tornarà, més petita però sempre bella.

      Aferradetes!

      Elimina
  9. A vegades els murs, amaguen molta bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, cal descobrir-la.

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  10. I la SÚPER LLUNA? que es pot veure també per aquesta finestra? :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que sí, tot i que jo la vaig veure des d'una altra finestra. ;)

      Aferradetes dolcetes, preciosa.

      Elimina
  11. Bonitas vistas, pero como bien dices, mejor desde fuera ;-)

    Petons.

    ResponElimina
  12. A mi els murs no m'empresonen pas. Els necessito per anar endavant encara més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser aquests no, però n'hi ha de tantes maneres...

      Aferradetes ben fortes!

      Elimina
  13. Els grans finestralls i vitralls del gòtic, van fer obrir per primer cop el gruixuts murs de l'arquitectura a Europa.. Poster aixó, va ser el preludi de obrir els ulls i el pensament, dels futurs pensadors i humanistes del Renaixament posterior...
    Aferradetes de llum i color JAC.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tinc murs, millor amb grans finestrals per, almenys, poder somiar.

      Aferradetes de nit plujosa, Josep! :)

      Elimina
  14. Excelente la vista que ofrece ese marco...y mejor disfrutarla fuera.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era hermoso ese marco pero mucho más lo que se podia ver fuera.

      Bienvenida, Laura!
      Besos.

      Elimina

  15. Buena foto en la que destaca la calidad del blanco y negro y el aprovechamiento de las texturas.

    un abrazo

    · LMA · & · CR ·

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te agrade.
      Gràcias!

      Aferradeta

      Elimina

Benvinguts al racó!