04 de desembre 2016

Pinzellades (III) - RETALLS DE NOVEMBRE


Novembre d’anades ... 
assaborint els carrers.


Arribaren  llums asserenadores,  
de la mà clarificadora de l'aigua.


De festa gran,
les fires i el Dijous Bo, 
empremta d'arrels ruixaren.


De Sud a Nord, 
des del soroll a la calma.


Nous sons m'envaïen de rumors dolços.
Cos i ànima, tot u.


Novembre de tornades ... 
un “fins aviat”,  segur!


I  la lluna, lluneta, lluna


(malgrat els niguls) 
em llançà un somriure.

40 comentaris :

  1. Sembla que ha estat un novembre molt profitós.

    :)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot de sensacions i emocions.

      Bessets, Xavi!

      Elimina
  2. Quina col·lecció de fotografies més bones!! Plàcids carrers, i un semàfor que es posarà verd.
    Sa Lluna, com sempre ens somriu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest semàfor simbolitza el meu desacord amb els "adéus". Per això sempre m'agrada dir -fins aviat!
      :)
      Aferradetes i gràcies.

      Elimina
  3. Un resum de novembre que es fa ben agradable. Boniques les fotos, suaus i dolços els mots que les acompanyen.

    Aferradetes, ninona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho ha estat, agradable i dolç.
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  4. Un passeig preciós acompanyat de belles paraules i amb bona companyia.
    Aferradetes, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan una s'envolta de bellesa, sempre està en bona companyia.
      Aferradetes, Consol.

      Elimina
  5. Un bonic reportatge d'unes boniques fotografíes, gracies per mostrar.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut, Juan Antonio!
      Moltes gràcies a tu, per venir.
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Un novembre distret, amb colors, sons, i sensacions barrejades i diverses...Potser allò que comentavem de girar per les corves de la felicitat, de volguer tombar una mica per la vida, l'aigua, les olors,..
    En definitiva fer voltes al voltes a lo que ens atrau i es ensenya i empeny amb força el cos i la ment...la teva atraient Lluna..!!
    Aferradetes JAC.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desprès d'uns mesos durs, ha estat un mes de calma. Ple de colors, de sensacions i emocions, ple de tendresa...ja tocava!
      La lluna també té la seva part de mèrit. ;)
      Aferradetes, Josep!

      Elimina
    2. Tens tota l'atracció cap el merit que plenament et mereixes ... :))
      Aferradetes estimada Paula.

      Elimina
  7. Està molt bé aquest resum en imatges, ja ho diuen que les imatges arriben més que les paraules, i per explicar tot això que ens ensenyes hauries d'escriure pàgines i pàgines de tinta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algunes paraules han quedat en algun bocinet de paper que ja aniran sortint de tant en tant, de moment amb les visuals anem obrint boca. ;)
      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  8. Magnífics detalls fotogràfics rematats amb la majestuositat de la lluna.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira que es va anar complicant el dia, no parava de ploure i ja pensava que m'aniria a dormir sense veure-la...però no, ella no me falla mai. ;)
      Gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Quina xulada de fotografies!! M'encanten! Totes tenen la seva màgia... les formes, els colors, l'angle :-))

    Ara bé, les LLUNETES són especials, eh? ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa feliç que t'agradin, nina.
      Darrerament és la meva manera de distreure'm de tot allò que em fa mal... o almenys, ho allunya bastant.
      La lluneta em va fer anar de cap tota la tarda i part de la nit, s'amagava, no sortia més que un poquiu, fins que de tant demanar-li que es mostrés, va guaitar uns minuts. ;)
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  10. Quines fotos de la lluna! Et somriu de debò!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho fa, gairebé sempre.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  11. si és que ja ho dic jo ....quin goig que fa sa lluna.

    ResponElimina
  12. La nit s'avança
    apagant els somnis
    que durant el dia
    s'han enlairat alhora
    que s'encenen
    les llums dels carrers.

    El mes s'acaba,
    caient les fulles
    als peus
    en un reconegut
    homenatge
    pels somnis
    que s'han de somiar
    pensant amb tu.

    El comiat
    dels somnis
    és trist a la tardor,
    quan es refreden
    les esperances
    i es més fosca
    la vesprada.

    La mar,
    freda companya
    m'ajuda a despertar-me
    d'aquells somnis
    que pesen
    tant al cor i a l'ànima.

    Potser algun dia
    en despertar-me
    encara somiaré amb tu,
    sense somiar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciosos versos ens deixes.
      Moltíssimes gràcies!
      Aferradetes.

      Elimina
  13. Imatges d'instants acompanyats de paraules amoroses, nostàlgiques i plenes de sentit. Només els afins a tu et compendràn, poden somriure o plorar amb les teves paraules, segons s'esdevingui. La realitat avagades es confón amb els somnis, els somnis avagades són realitats. Retalls de novembre que per altres és un mes més. Bon dia, sa lluna. Desde l'Empordà, el tocat per la tramuntana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc afortunada, Xavier.
      La gent que m'estima m'entén i mira que és complicat de vegades. ;)
      Per a mi aquests retalls tenen molta força, m'han donat vida aquest mes i empenta per seguir un mes més i dos i tots els que calguin.

      Gràcies per tot el que dius i sents.
      Aferradetes, gironí. :)

      Elimina
  14. unes imatges precioses sa lluna! aferradetes de desembre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree!!

      Aferradetes, moltes, que no et manquin mai.

      Elimina
  15. Bellíssimes fotos, que han fet que torni a passejar per aquests carrers i visitar aquests racons. Després del que expliques tot l'esforç per enxampar la lluna ha valgut la pena. M'alegra que el novembre t'hagi proporcionat tendresa i tranquil·litat.
    He gaudit amb les teves fotos i les teves paraules.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són raconets bells, on m'agrada perdre'm de tant en tant. Sobretot quan la tristor dels dies a la meva ciutat, em fa sentir que la llum no m'arriba.

      La lluneta estava capritxosa , com s'havia de mostrar més gran i maca ens volia tenir a tots pendents d'ella i ho va aconseguir!. Tot i així, es va mostrar uns instants i vaig aprofitar per retratar-la tant com vaig poder. Si vas a la barra lateral i piques damunt la primera lluneta, et portarà al instant màgic. ;)

      Moltes gràcies, Alfons.
      Bessets.

      Elimina

  16. Estupendas fotografías. Difícil elección si se quiera escoger.
    Como sugerencia, muchas fotos hacen que compitan entre ellas y se termine por no valorarlas en su medida.

    una aferrada

    · LMA · & · CR ·

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entiendo tu sugerencia, en este caso era un paseo por "mi" noviembre y aunque se hayan quedado muchas en la recámara, define muy bien lo que he saboreado.
      Muchísimas gracias!
      Aferradetes. :)

      Elimina
  17. Un novembre preciós on recrear-s'hi. Precioses les fotografies i el poema que les acompanya.
    I la lluna, sempre tan bonica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta pau m'ha portat, bellesa i llum.
      Gràcies, Glòria!
      Aferradetes.

      Elimina
  18. Manlleves petits retalls de la vida en boniques fotografies per al nostre gaudi. Quin goig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquest manllevar, realment és així.
      Gràcies!
      Aferradetes, Ignasi.

      Elimina
  19. Octubre i Novembre es una epoca que m'agraden molt i em fa créixer la autoestima i la creació. La primera imatge m'agrada molt!!!
    Una abraçada, Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Créixer, més que la paraula que és molt bella, el fet de fer-ho ens allibera cada dia més i més.
      Gràcies, Jordi!
      Aferradetes. 😉

      Elimina

Benvinguts al racó!