Lletres i fils ~ Març 2025
La Mirella l'havia feta grossa i no volia tornar a casa. Segurament la seva mare ja estava preocupada per la tardança i ja havia perdut massa temps allà pensant què podia fer i com explicar-li. Pensant, pensant, se li acudí que ja que era al bosc, podria recollir unes flors silvestres que tant li agradaven a la seva mare, així almenys no s'enfadaria tant. Començava a enfosquir i accelerà el pas, a la mare no li agradava que aquelles hores no fos a casa. Quan va veure les primeres llumetes del poble va deixar anar un sospir, "ja hi sóc!", va pensar i es posà a córrer fins arribar a la porta.
— D'on vens?
— Mira, t'he portat flors de les que t'agraden!
— T'he fet una pregunta, contesta'm!
— He anat al bosc i està ple de flors... i he pensat que...
— T'ajudaré una mica, m'han trucat de l'escola diguent-me que fa tres dies que no vas a classe...
— És que... veuràs... és que ha arribat la primavera i...
— Què té a veure la primavera amb les classes?
— M'avorreixo a l'escola, mama.
— La senyoreta s'avorreix a l'escola... tu creus que a mi m'agrada anar a treballar cada dia, perquè tu et saltis les classes perquè t'avorreixen?
— No mama... no tornarà a passar... t'ho prometo...
— Agafa un gerro i posa-hi les flors, en parlarem més tard, és hora d'anar a la dutxa i a sopar.
— Sí, mama...
Quan les dues estaven assegudes a taula, la Mirella no deixava de mirar a la mare, la veia molt enfadada i no somreia per res. Pensava en el càstig que li cauria mentre donava voltes amb la cullera, sense posar-se res a la boca.
— Què, no t'agrada la sopa tampoc?
— Mama, t'he promès que no ho faré més i si vols em pots posar un càstig que estic disposta a complir sense discutir-ho...
— Mirella, calla, sopem en pau!
— Oi que t'han agradat les flors? Són del bosc d'aquí a prop, n'hi ha un munt i totes de diferents colors. Quan sigui gran, en tindré un i...
— Tindràs un què?
— Un bosc, mama!
— I com el podràs pagar si no vols estudiar?
— mmm... vols dir que és necessari estudiar per tenir un bosc?
— No exactament, la cosa no va així. A tu t'agraden les flors i els animals del bosc, doncs si no fas res de debó, ni en tindràs ni hi podràs anar. T'imagines com a guardabosc o millor com a botànica o infinitat d'estudis que et servirien per poder estar tot el dia amb plantes i animals?
— Sí, sí... això m'agradaria!
— Doncs ja saps, anar a classes és molt important, sobretot per tu... per cert, a més d'anar a l'escola cada dia, estaràs castigada a no tornar al bosc sola i...
— Mai més?
— Deixa'm acabar... si compleixes la teva promesa hi podrem anar els caps de setmana, fins i tot a passar-hi tot el dia. Aquest mes, en sortir de l'escola, vindràs a casa, berenaràs, faràs els deures i t'ocuparàs de les plantes del balcó, això sí, les classes fins que acabis el curs, cada dia sense fallar.
— D'acord... t'ho prometo, mama.
La mare s'apropà a la seva filla i es fongueren en una aferrada.
