01 d’octubre 2025

SOMiEiG


En un racó de la biblioteca, on la pols semblava ballar amb els raigs de llum que es colaven per la finestra, els prestatges de llibres s'alçaven majestuosament. Els tons daurats de la tardor pintaven el paisatge exterior, fins i tot arribant fins a la taula que presentava una aspecte meravellós. Asseguda en una butaca envellida, una nena somiadora fullejava un vell tom, deixant que les històries la transportessin a mons llunyans. L'aire estava impregnat de la fragància de paper i paraules, mentre a fora, el vent acariciava suaument les branques. La màgia de la biblioteca es va entrellaçar amb la meravellosa visió de l'Arc de Sant Martí emmirallat a la font, creant un refugi etern. En aquell instant perfecte el món s'esvaïa, deixant només la pau d'una llar, on cada raig de sol era una abraçada càlida que sostenia els seus somnis al vol. 

28 de setembre 2025

ENGRUNES


El meu cor no va fer soroll quan es va trencar 
va esclatar en mil engrunes, en silenci 
com el cordó umbilical 
que s'estira fins quan es talla... 
deixant-me en un no res

Ara toca reconstruir-me 
aconseguir cors que em pensin
frecs que em belluguin
encara que siguin els meus...
novament

La tardor torna a ser aquí
cauen les fulles lentament
Estimar no hauria de ser...
aquest silenci
[Setembre ~ 2025]

25 de setembre 2025

EL GAT TiGRAT


Al cim d'una muntanya, un gat tigrat, s'acomodava -després d'haver trescat pel poble- al costat de la llar de foc, observant el paisatge cobert d'una boira espessa. El vent xiuxiuejava secrets a l'aire i ell sabia que alguna cosa extraordinària estava a punt de succeir. Aquella nit, la vila celebrava un esdeveniment olímpic inusual: una competència d'habilitats felines.
Mentre els vilatans preparaven l'estenedor per penjar les banderes morades, un misteriós furgó va aparèixer al centre del poble amb unes grans lletres on es llegia la paraula "SUPORT ". Tothom se'n preguntava el propòsit. El gat, amb el seu instint agut, s'apropà sigil·losament. L'atmosfera estava carregada d'intriga, la nit prometia revelacions que canviarien el rumb de la història local. Cada element en aquella escena semblava embolicar un misteri, ocultant la veritat darrere un somriure que només el gat podia desxifrar... Quin secret ocultava aquell furgó?... Potser la curiositat vos pugui portar a revelar un misteri molt antic...

[Joc a River]

23 de setembre 2025

HiSTÒRiA D'UN CASTELL . . .


A principis d'agost em vaig despertar amb 
una bastida davant del castell, 
vaig pensar si volien restaurar-lo...


Passades unes dues setmanes sense venir ningú, 
una grua i dos operaris van anar desmuntant  
les torretes i en veure que se les enduien, 
van començar les meves preguntes...


On jugaran els coloms al joc dels conillets?


On aniran els ocells per descansar,  
abans de prendre el vol?


On s'amagarà la lluna per picar-me l'ullet,  
abans de fugir?


Mentre em feia tantes preguntes, van aparèixer 
camions i més camions per asfaltar l'avinguda. 
Fins a sis en vaig comptar els últims dies 
i trigaren una setmana per acabar-ho.


Ahir al matí vaig sentir soroll de metalls, 
estaven desmuntant la bastida i 
el castell es quedà tal qual la imatge, 
sense torretes, sense ocells... 
sense saber si tornaran... 
i amb un aspecte per a mi lamentable, 
només brillava el paviment, tot i que li feia més 
falta al "meu" castell les seves torretes 
i unes persianes noves.


Només cal comparar...