En un racó de la biblioteca, on la pols semblava ballar amb els raigs de llum que es colaven per la finestra, els prestatges de llibres s'alçaven majestuosament. Els tons daurats de la tardor pintaven el paisatge exterior, fins i tot arribant fins a la taula que presentava una aspecte meravellós. Asseguda en una butaca envellida, una nena somiadora fullejava un vell tom, deixant que les històries la transportessin a mons llunyans. L'aire estava impregnat de la fragància de paper i paraules, mentre a fora, el vent acariciava suaument les branques. La màgia de la biblioteca es va entrellaçar amb la meravellosa visió de l'Arc de Sant Martí emmirallat a la font, creant un refugi etern. En aquell instant perfecte el món s'esvaïa, deixant només la pau d'una llar, on cada raig de sol era una abraçada càlida que sostenia els seus somnis al vol.
Molt bona història, Paula, el somieig i la màgia ens arriben.
ResponEliminaAferradetes, bonica.