A la penombra d'una nit apareix una fotografia inquietant, un grup de fantasmes es manifesta entre la boira espessa de la nit. Les seves etèries figures unides en un cercle, semblen debatre sobre el que han presenciat. Les parets d'un color taronja carbassa brillen tenebrosament, il·luminant els rostres pàl·lids. L'escena evoca una instrucció fosca: "No es pot ignorar el que no es veu", xiuxiueja un d'ells, mentre els altres observen amb menyspreu, com si l'estupidesa del món dels vius fos el seu entreteniment més gran. Un espectre tímid, visiblement ignorant del seu propi passat, intenta alçar la veu, però el seu ressò es perd entre els mitjans ombrívols. Però la imatge revela quelcom més profund: un vincle amb el passat, un ressò de destrucció que encara perdura. L'atmosfera tensa suggereix que no hi ha marxa enrere, estan atrapats entre l'horror i l'oblit.
* Proposta de Sean Jeating, publicat a River
Encara falta una mica per la nit de Tots Sants, però el teu relat ens serveix per anar fent boca.
ResponEliminaSi aquest pobre fantasma convençut que "no es pot ignorar el que no es veu", sabés amb la facilitat que alguna gent ignora el que sí que es veu (però que és més fàcil deixar passar com si no ho veiessin) no perdria el temps intentant manifestar-se. No en traurà res dels "estúpids vius", per molt que ho vulgui...
ResponEliminaAbraçades!!