A la penombra d'una nit apareix una fotografia inquietant, un grup de fantasmes es manifesta entre la boira espessa de la nit. Les seves etèries figures unides en un cercle, semblen debatre sobre el que han presenciat. Les parets d'un color taronja carbassa brillen tenebrosament, il·luminant els rostres pàl·lids. L'escena evoca una instrucció fosca: "No es pot ignorar el que no es veu", xiuxiueja un d'ells, mentre els altres observen amb menyspreu, com si l'estupidesa del món dels vius fos el seu entreteniment més gran. Un espectre tímid, visiblement ignorant del seu propi passat, intenta alçar la veu, però el seu ressò es perd entre els mitjans ombrívols. Però la imatge revela quelcom més profund: un vincle amb el passat, un ressò de destrucció que encara perdura. L'atmosfera tensa suggereix que no hi ha marxa enrere, estan atrapats entre l'horror i l'oblit.
* Proposta de Sean Jeating, publicat a River
Encara falta una mica per la nit de Tots Sants, però el teu relat ens serveix per anar fent boca.
ResponEliminaÉs que sóc previsora. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Si aquest pobre fantasma convençut que "no es pot ignorar el que no es veu", sabés amb la facilitat que alguna gent ignora el que sí que es veu (però que és més fàcil deixar passar com si no ho veiessin) no perdria el temps intentant manifestar-se. No en traurà res dels "estúpids vius", per molt que ho vulgui...
ResponEliminaAbraçades!!
No hi ha res a fer amb aquests "estúpids vius", ni que els tornessin a pastar. :(
EliminaAferradetes, Mac!
Parece que esa noche hubo una manifestación de fantasma, aunque la mayoría de la población no la pudo ver al estar todo el mundo encerrado en sus respectivas casas y con la vista puesta en la gran pantalla de tu tv.
ResponEliminaUn abrazo.
Como puedes ver, yo sí los vi y tú? ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
Un fantasma recent, influït encara pel món dels vius, renega del que no entén, encara que ho tingui davant. Millor anar-hi a buscar unes castanyes calentes, aquí, a l'altra banda, sempre fa fred.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
No crec que n'hagi tornat cap per saber si fa fred o no, però m'apunto a la castanyada. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Interesante fotografía con esas figuras misteriosas.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchas gracias!
EliminaAferradetes, Luis.
Semblen alumnes d'una institució escolar privada. Sí que fa por, sí!
ResponEliminaEstava fent zàping quan em va sortir aquesta imatge i com tenia el mòbil a prop... zas! els vaig enxampar. :-)
EliminaBona tarda, Xavi!
Impresionante, Paula.
ResponEliminaTu texto y la imagen se funden en una atmósfera casi cinematográfica, donde el movimiento parece un suspiro del más allá. Hay algo profundamente simbólico en esas figuras: sombras que nos recuerdan lo que dejamos de mirar.
Una propuesta inquietante y bellísima a la vez.
Un petó :)
¡Muchas gracias!
EliminaSiempre hay que estar muy atentos para poder entenderlo todo. ;-)
Petonets, Gumer.
Well done! I do not want to be a ghost.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaÉs una cosa que no podem triar, si és que existeixen.
Petonets, Mimi.
Interesante fotografía.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaAferradetes, Sara.
M'has recordat la pel·lícula "Los otros".
ResponEliminaMira que si estem morts i no ho sabem...
Petons.
També m'ho pregunto sovint... ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Muy buen texto, inquietante, que atrapa, Paula, para la fotografía elegida en movimiento. La verdad es que da "yuyu".
ResponEliminaQue tengas una feliz tarde.
Besos.
¡Hay que ver lo que pueden hacer unas palabras y una foto! ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Que la tarde sea también muy feliz para ti.
Besos, María.
El teu imaginatiu texte em fa veure que realment sóc una persona insulsa, l'únic fantasma que veig sóc jo quan de tant en tant em miro a l'espill (i m'agafen espasmes...).
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Ha, ha, ha!... M'has tret una rialla ben fresca... ets un crac! ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
Vaja, veig que els pobres fantasmes, no estan gaire millor que nosaltres. Entre l'horror i l'oblit!
ResponEliminaQuina bona foto i quina bona història! M'encanta com ho expliques!
Com diu en Xavier t'has avançat a Tots Sants i al dia dels Morts.
Aferradetes, preciosa!
No ens n'adonarem i ja hi serem... a Tots Sants, dic. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina!
Com sempre, un gran relat i a més, acompanyat d'una imatge encertadíssima i molt atractiva.
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies!
EliminaLa imatge va ser per sort i des del mòbil. ;-)
Aferradetes, Josep.
M'has fet recordar una frase que diu a vegades el meu pare: "Ja n'hi ha ja de fantasmes, fantasmes sense llençol". I aquests fantasmes sense llençol són els "estúpids" (per no dir paraules més gruixudes) que provoquen tanta destrucció i horrors inexplicables...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Te raó el teu pare, n'hi ha a totes les capes de la societat...
EliminaAferradetes, Núria.
Magnifico. Me encantan.
ResponEliminaBesos.
Imagino que los fantasmas... ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Besos
I am always amazed at how many different stories can be spun from ten given words.
ResponEliminaExcellent, Paula.
Aferradetes.
És ben cert, a mi també em sorprèn que unes paraules puguin explicar tantes històries diferents, és la màgia de l'escriptura juntament amb la imaginació.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Sean.
Potser són fantasmes al Congrés dels Diputats (valga la redundància). Salut i abraçada!
ResponEliminaPodria ser ben bé! ;-)
EliminaSalut i aferradetes, Pep!
L'horror val més oblidar-lo!!
ResponEliminaEl tenim constantment al nostre voltant...
EliminaAferradetes, nina!