Era un dia silenciós a la serra, on els arbres mastegaven el vent i els niguls es passejaven com si haguessin visitat un spa. El meu company, un peix taronja carbassa, va decidir que era hora de donar-me una empenta cap a l'aventura.
—¡Anem-nos!, va dir en veu alta, tot i que no tenia boca.
Ens vam trobar en un punt al costat d'un pi que semblava estar amagat darrere d'un toll de mel.
—Què fem aquí?, vaig preguntar mentre mirava el meu peix amb menyspreu.
Ell, sense immutar-se, em va picar l'ullet i es va llançar cap a la mel. Va ser llavors que vaig comprendre que "havíem d'enraonar amb la lluna". I així, amb cada mos, ens elevarem en un vol absurd cap a allò desconegut.
* Proposta de Sean Jeating, publicat a River
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Benvinguts al racó!