Avui em costa molt escriure unes paraules per a tu que tant vas fer per mi... Agraïda d'haver compartit vida amb tu i amb llàgrimes als ulls et deixo anar, amb la convicció que serà un "fins tornar-nos a veure"...
Arribares a mi en un moment on la vida no em somreia i tu l'omplires d'il·lusió i molt bons moments... Començàrem a xerrar en aquestes pàgines, fent-nos comentaris, fins que un dia em demanares el correu, després vingué el telèfon... Des d'aleshores les converses eren més freqüents, m'explicaves coses del teu treball de mestre i jo del meu... Pel meu aniversari m'arribà un llibre teu que va ser el primer de molts més... Obrires un blog en català i des d'allà també vas conèixer gent de la meva "colla"... I així començà la nostra història... Una història d'anades i tornades fins que et jubilares... Foren uns anys extraordinaris de vivències, complicitats, viatges i d'amor, estimat meu...
Et desitjo un bon camí
on trobis pau per tots els indrets on siguis...
A reveure, Alfons!🦋
* Agraeixo a tots els que heu passat per aquí, sé que l'Alfons estaria molt feliç en veure les mostres de respecte i afecte cap a ell i cap a la seva família. Gràcies de tot cor!
Entrañable homenaje para alguien que ha significado mucho para ti, de este mundo bloguero, y que le agradeces con tus palabras todo lo compartido y lo que significó en tu vida bellos momentos compartidos.Una bonita amistad, y que ya no está aquí pero le sigues llevando en tu corazón. Y seguro que desde donde esté lo estará leyendo, querida Paula. Siento mucho tu tristeza. Mucho ánimo.
ResponEliminaD.E.P.
Un abrazo enorme.
Un abrazo.💗
EliminaNo el coneixia, més enllà d'alguns comentaris compartits als nostres blogs, però m'ha sabut molt greu llegir una notícia així.
ResponEliminaAmb les teves sentides paraules, li fas un bonic homenatge que ens ajuda a recordar-lo. Descansi en pau!
Una abraçada
Aferradetes.💗
EliminaMe sap molt de greu, ja ho saps, ara ho hem xerrat. Era un home molt especial, es feia estimar. El meu record per a ell amb admiració i carinyo. Que descansi en pau.
ResponEliminaGràcies, nina! 💗
EliminaOstres...!
ResponEliminaSón moments esquinçadors, voldríem que, efectivamente, estigués bé en algun lloc, però que estigués... Escriure pot fer bé, descarrega l'angoixa i la pena momentàneament, però no torna enrera. Tot i això, és necessari compartir aquests sentiments, fa bé.
Resulta racionalment comprensible que un ahir hi fos i avui no. Emocionalment és difícil entendre que això hagi de ser així.
Una forta abraçada.
podi-.
Aferradetes.💗
EliminaEstimat Amic Alfons... sempre estaràs dins el nostre 💖
ResponEliminaGràcies, germana! 💕
EliminaPor lo que dices, era una gran persona y que te ha hecho feliz. Eso es lo que debe importar en esta vida.
ResponEliminaUn abrazo.
Un abrazo.💗
EliminaDura, muy dura realidad que la vida te pone enfrente Paula. Supongo que se rompe algo en tu interior y habrá cosas que quedarán definitivamente y para siempre suspendidas de ese leve hilo que es el recuerdo. Piensa de cualquier modo que la vida casi siempre es buena.
ResponEliminaUn abrazo enorme
Un abrazo.💗
EliminaUna notícia que no voldries rebre mai, es trobarà a faltar... una abraçada per acompanyar-te, salluna !.
ResponEliminaUn aferrada, Artur. 💗
EliminaHi ha moments que tot i saber que arribaran, es fa impossible d'assumir quan arriben.
ResponEliminaEns hem de quedar amb els bons records que són els que ens seguiran guiant.
Moltes aferradetes i molts ánims... per molt que costi.
Aferradetes, Josep.💗
EliminaNo lo conocí, pero parece que la complicidad que teníais era grande. Se van, pero nunca se van del todo mientras los pensemos.
ResponEliminaBeso.
Beso.💗
EliminaM'imagino com et sents, per desgràcia jo també he perdut molt bons amics, això sí, agraïr a la vida per haver-los conegut i compartit... Aferradetes ben fortes, Paula.
ResponEliminaAferradetes, Joan.💗
EliminaOstres, Paula, ho sento molt i molt, moltíssim! Per ell i també per tu!
ResponEliminaT'acompanyo en aquest sentiment de pena i de tristesa. Segur que trobarà pau allà on vagi perquè la portava dins.
A través de tu, el vaig conèixer i ens vam llegir i comentar als blogs. Fins i tot ens vam seguir a l'Instagram. Ara, feia dies que no el veia… quin greu… em ve tant de nou.
Reposa en pau, Alfonso!
Aferradetes dolces per a tu, nina!
Aferradetes, Carme.💕
EliminaYour words carry both love and loss, a quiet promise that true bonds endure beyond distance and time
ResponEliminaAferradetes, James.💗
EliminaHi ha adeus que no ho són.
ResponEliminaSempre estarà amb tu.
Dins el teu cor.
Molts ànims i una abraçada.
Aferradetes, Xavi.💗
EliminaGuardo silencio, amiga Paula.
ResponEliminaFuerte abrazo.
Un abrazo, Ernesto.💗
EliminaPerdre una persona estimada, és un pal, del que costa molt acostumar-sí. En realitat no es fa mai.
ResponEliminaL'únic que et puc oferir, és una abraçada d'aquelles ben fortes.
Aferradetes, Alfred.💗
EliminaM'ha colpit la mort de l'Alfonso. Com algun altre company t'ha comentat, jo tampoc no el coneixia personalment, però havíem compartit molts comentaris recíprocs als nostres respectius blogs d "Topares" i Fita".
ResponEliminaEn pau descansi aquesta bellíssima persona.
Gràcies, Xavier.♥️
EliminaHo sento, Paula. T'envio una abraçada ben forta, són notícies que et deixen tocat, i més si és una persona a qui li tenies estima.
ResponEliminaNo el coneixia gaire, havia llegit algun comentari per aquí als blogs, però sí que tinc present que un cop va comentar al meu blog, explicant que havia anat a fer de mestre a Balsareny l'any 79, precisament l'any que jo vaig néixer.
Molts ànims, nina.
Aferradetes.
Aferradetes, Núria.❤️
EliminaNol conexie pero en sab greu. Una aferrada molt forte per tu y un bon repos per ell.💪💪
ResponEliminaAferradetes.❤️
EliminaEn estas situaciones, nunca se sabe reaccionar, no se sabe qué decir, ante tamaño impacto solo enviarte un fortísimo abrazo.
ResponEliminaMe viene a la mente un poema de Benedetti.
"Si mañana no despertara".
"Si mañana no despertara
solo cree que me he dormido.
Piensa que en la paz de mi sueño
te sueño y no me he ido.
También escucha mi música,
lee mis libros, usa mi ropa, toma mi copa,
bebe mi vino.
No me recuerdes ausente,
no me busques en el olvido,
búscame dentro de ti,
ahí estaré contigo."
Una molt forta abraçada.
Aferradetes, estimat.♥️
EliminaTodas mis condoleancias y un abrazo, Paula.
ResponEliminaUn abrazo, Eric.💗
EliminaQue maca aquesta relació teva, sa lluna! Segur que el trobes molt a faltar.
ResponEliminaAferradetes, Helena.💗
EliminaI did not know Alfonso but I offer my condolences to all who knew and loved and will miss him. It's very hard, always.
ResponEliminaMoltes gràcies, Mimi.💗
EliminaLo siento, querida! Buen camino para tu amigo.
ResponEliminaTe abrazo muy fuerte.
Un abrazo, Sara.💞
EliminaEm sap molt greu, teníem molts interessos comuns i vam mantenir contacte un temps a través dels nostres blogs (fins i tot parlàrem d'anar a visitar-lo a la seua terra), però feia ja temps que no sabia res d'ell. Descanse en pau i una abraçada forta per a tu, Paula.
ResponEliminaAferradetes i gràcies, Pep.💗
Elimina