Darrerament aquest espai s'ha convertit en més Slow que mai (tret d'algunes excepcions que, com sabeu, confirmen la regla). Els motius poden ser diversos, no sempre tenim bons moments: excés de treball, apatia, l'ordinador que no va, tristesa, però, però, però ... sempre arriba alguna cosa (per petita que sigui) que ens sorprèn gratament.
En aquests moments en què sembla que la lluita perquè cada comunitat pogués aprendre i expressar-se en la seva llengua ha estat debades, apareix un senyor castellanoparlant des de terres andaluses que decideix escriure en català i per això obre un nou blog.
Un niuet (un ocellet mallorquí) m'ha dit que, a finals d'aquesta setmana, és l'aniversari de l'ALFONS i des d'aquí vull felicitar-lo i donar-li les gràssis pel seu exemple.
Aprendre enriqueix!!
PER MOLTS ANYS !!
Moltes gràcies Sa Lluna. Ets meravellosa. M'has emocionat. Tu si que ets excepcional i un exemple.
ResponEliminaBessets molt agraïts
Per mostrar-nos que els somnis poden complir-se i
Eliminaque quan un vol, pot ... gràssis a tu, Alfons!
Endavant!!
Bessets ☺
Jo també m'he emocionat... En llegir-te, sa lluna, en llegir l'Espinàs, en llegir Alfonso Robles,
ResponEliminaMoltes felicitats Alfonso!!! Ara mateix m'enllaço el teu blog, per seguir-te.
Espero que a través dels blogs ens podrem anar coneixent.
Gràcies, alfonso, gràcies lluneta, una abraçada a tots dos.
Has fet bé nina, per a tu i per ell.
EliminaGràssis, Carme!!
Aferradetes i bon dia ☺
Gràcies, sa lluna, per descobrir-nos-lo! Tot plegat emociona.
ResponEliminaSí, ho has dit bé, ens emociona.
EliminaGràssis, nina!
Aferradetes ☺
Ja he anat a fer una visiteta a l'Alfonso, un nivell de català envejable. Ens sorprèn el seu gest, quan no caldria que ens sorprengués, però en tot cas és una bona alenada d'aire fresc.
ResponEliminaCrec que, després de tants anys fora de Catalunya,
Eliminael seu nivell és envejable.
Sempre ens va bé que s'obrin nous blogs en català, oi?
Gràssis, Xexu!
Aferradetes ☺
parlar català fora de catalunya? mira que hi ha gent rara, eh?
ResponEliminaI ets tu que ho dius!?, jejjej
EliminaHi ha gent rara per tot arreu, en aquest cas, sortosament.
Gràssis, Pons!
Aferradetes ☺
Moltes gràcies Paula per donar-nos a conèixer l'Alfonso, una persona respectuosa amb la cultura i la llengua que l'envolta. Tinc molt clar que si jo visqués a Berlin, Donostia o Ourense, m'hauria esforçat per parlar alemany, euskera o gallec, ja que el primer i més important, sempre es formar part de la comunitat on vius i ser respectuós amb la seva cultura.
ResponEliminaPer això, una cosa que hauria de ser tan normal, esdevé tan important en el cas de l'Alfonso, o al menys ens ho sembla a nosaltres que sempre hem vist com no tant sols no es respecta la nostra llengua, sinó que fa segles que intenten esborrar-la.
Gràcias Alfonso.
Una abraçada
Una cosa és conquerir i una altra, molt diferent, conviure o compartir ... m'agrada pensar que el temps de les conquestes ja és passat. L'exemple de l'Alfons és positiu, no tan sols per la llengua, sinó per la seva actitud.
EliminaGràssis Josep!
Aferradetes ☺
Lluna, amb el títol ja ho dius tot: "Aprenent ens enriquim". Altrament seríem molt pobres.
ResponEliminaFarem una visita a l'Alfonso.
Fita
Com més aprenc, més veig que no sé res ...
Eliminahi ha tantes coses per aprendre.
Gràssis Xavier!
Aferradetes ☺
"Aprenent ens enriquim" quina veritat més gran!
ResponEliminaNo hi ha major riquesa, bruixeta.
EliminaGràssis ... aferradetes!! ☺
has dit unes paraules que em son tan familiars...!
ResponEliminaquan vols..pots!!
(de vegades em sorprens, t'estimo,...per el que has sigut i per el que ets)
sens dubte es un espai interesant...ens hi trobarem!
petons ninona
És un espai interessant, fet amb molta dolçor ... ens hi trobarem!
EliminaEspero sorprendre't sempre!! ☺
Bessets farcits de somriures, ninona meva.
Allò d'Alfonso em sembla un gran exemple de saviesa o si més no de tolerància. Espere que hi hagen molts més que prenguen aquest camí, m'agradaria. Ja l'he posat als meus favorits.
ResponEliminaVicent
Com deia en Josep més amunt, hauria de ser una cosa normal, però em sembla que és la situació que vivim que ho fa extraordinari.Tot i així, té tota la meva admiració.
EliminaGràssis Vicent!
Aferradetes ☺
Gràcies Lluneta per fer-nos conèixer un amic blocaire...Jo seguiré els seus dos blogs i així practico el català i el castellà...A més, m' ha arribat a l'anima que fos mestre!
ResponEliminaPetonets Bonica.
Veig que fas com jo, el seguim als dos blogs i així practico ;)
EliminaPel que he pogut llegir, és un bon mestre!!
Gràssis Roser!
Bessets ☺
Procuro ser cada dia més ric, encara que kes butxaques justegin. Felicitats a l'Alfons i a tu per fe-ho públic. Ets molt gran nena i ho saps.
ResponEliminaAquesta riquesa no minva, sempre pot créixer.
EliminaGràssis Joan, per tot!
Aferradetes ☺
Amiga, me alegro de que te llegue un nuevo rayito de luz, pero tampoco creo que esa lucha de la que hablas por las lenguas haya sido algo esteril...
ResponEliminaYo no lo veo asi.
De verdad
Un abrazote, fuerte
És una sensación que espero no se convierta en triste realidad.
EliminaGràssis amic!
Aferradetes ☺
Avui a la jornada que hem fet a la feina sobre exhibició cinematogràfica s'ha acabat parlat de l'educació, de l'important que són els mestres, de que cal fer persones crítiques i no mers consumidors... gràcies per fer-nos conèixer aquest mestre. Petonets i bessets.
ResponEliminaCrec que, després d'uns anys una mica perduts en tots els aspectes, ens toca ja no tan sols obrir els ulls sinó fer tot el que estigui a les nostres mans per fer, del futur dels nostres fills, un món millor.
EliminaGràssis Gemma, bentornada nina!
Bessets i petonets ☺
grtàcies sa lluna per la teva contribució a la llengua i a engrandir espais com el teu per compartir-la des de llocs tan diferents i allunyats.
ResponEliminabon inici d'estiu !! ;-) i sigues feliç, sisplau !
La riquesa està en la diversitat, cadascun conserva els seus costums, la seva llengua ... com preciosos tresors, ja que cada un forma part de la nostra vida, de tot el que som. Compartir aquesta riquesa és un plaer per a mi.
EliminaGràssis Joan, bon estiu!!
Aferradetes ☺
slow o no sempre és un goig llegir-te , anirem a conèixer el mestre
ResponEliminaaferradetes!
Vés-hi, segur que t'agradarà.
EliminaGràssis, nina!
Aferradetes ☺
També jo vaig un poc desconnectada aquests dies. Coses bones en passen sempre, tot i que a vegades notam més les dolentes. Com estàs, preciosa?
ResponEliminaVaig fent nina, hi ha moments per a tot, bons moments i d'altres menys bons...massa adéus en poc temps...
EliminaGràssis nina!!
Bessets dolcets ☺
Gracias, Luna, pues es una maravillosa experiencia pasear por tu blog pues es extraordinariamente enriquecedor, cosa que es de agradecer en estos tiempos difíciles.
ResponEliminaEnhorabuena y un abrazo, nueva amiga.
Desde muy pequeñita me ha gustado la fotografía, especialmente los retratos en B/N y tú, amigo, los bordas todos. Es un placer pasear por tu blog, en él se ve lo más preciado de las personas, sus miradas.
EliminaMe impactó muchísimo la foto de tu madre a pocos días de marcharse la mía. Mímala mucho.
Gracias por la visita!!
Aferradetes, Andrés ☺
Quina passada!! Ja me l'he apuntat a la llista de blogs de la barra lateral... Sempre ens portes coses maques i interessants, LLUNETA ;-))
ResponEliminaÉs molt interessant aquest senyor, ja tho dic jo!! ;)
EliminaGràssis Assumpta!!
Aferradetes :)