Els camins efímers de la pell ens ajuden a viure petits instants, molt intensos però de curt camí, és com entrar en un carrer sense sortida, tot i que estic amb tu quan dius que ens ajuden a viure. Gràssis, nina!
Aquest camí semblava ferm i després es talla, mesurat... sense saber de què va, m'agradava més el camí ferm per sota la pell, si de cas, que el somni duri una mica més, val?
Doncs això, els camins ferms sota la pell ens porten a altres camins, no menys dolços però si més curts, per tant prefereixo un camí ferm on tornar quan els altres es tallen. Somio molt, potser més en un camí llarg. ;)
El camí d'aigua i de llum, s'encreua amb un camí de plaer, de somnis efímers...Efímers però plaents... Sensual i poètic!!! Que tinguis bells somnis,Lluneta :)
Preciós poema Sa Lluna. M'agrada. Però et diria que el camí és ferm i els somnis no són efímers, segueixen per un camí que no es talla, fins a arribar al món de la fantasia.
El camí de l'amor sempre és, quan no es té, un camí efímer, un somni efímer i un camí tallat, tallat perquè mai no el trobem quan ens fa falta i perquè una vegada assolit és com un raig d'aigua.
Quan no es té, només és un somni, el pots imaginar sense fi o per a un instant de solitud ... el meu pensament anava dirigit als camins del plaer, efímers, sense cap més sortida. Quan trobem l'amor, els dos camins es fonen en un, sinó etern, molt més ferm i plaent.
Precioses paraules, poetessa… però de la mateixa manera que mai no hem de deixar de somiar, igualment hem de mirar que aquests somnis un dia esdevinguin realitat… i més si parlem de temes de pell… que la vida no està com per deixar-se'ls perdre! :)
Bessets d'una nit d'insomni. (…tinc un concert heavy sota casa que amenaça amb treure la bèstia de dins meu!) :P
La pell recorda les carícies d’antany, i és quan aleshores els records ens envaeixen en un moment efímer però intens. Bell poema, Lluna. Abraçades blaves.
Camins d'aigua i llum potser curts o intensos, potser rodolats o que juguen al fet i amagar..? Si sont plaents segur que es perderán pero acaronant-lo per descansar, en un mar somiat.. Aferradetes de mar salada Jac.
El somnis efímers tenen una particularitat estranya, a vegades ajuden a viure i a vegades desajuden... Segons els dies o segons com ens ho prenem...
ResponEliminaEl teu poema és molt bonic.
Els camins efímers de la pell ens ajuden a viure petits instants, molt intensos però de curt camí, és com entrar en un carrer sense sortida, tot i que estic amb tu quan dius que ens ajuden a viure.
EliminaGràssis, nina!
Aferradetes de dissabte!! ☼
Aquest camí semblava ferm i després es talla, mesurat... sense saber de què va, m'agradava més el camí ferm per sota la pell, si de cas, que el somni duri una mica més, val?
ResponEliminaDoncs això, els camins ferms sota la pell ens porten a altres camins, no menys dolços però si més curts, per tant prefereixo un camí ferm on tornar quan els altres es tallen.
EliminaSomio molt, potser més en un camí llarg. ;)
Bessets, nina! ☺
El camí d'aigua i de llum, s'encreua amb un camí de plaer, de somnis efímers...Efímers però plaents... Sensual i poètic!!!
ResponEliminaQue tinguis bells somnis,Lluneta :)
Tant de bo poguessin anar de la mà, l'un i l'altre.
EliminaQue tinguis un dia ple de llum, Roser ... aferradetes!! ✿
Pensava que la primavera s'havia acabat.
ResponEliminaLa "meva" primavera arriba fins a les primeres pluges d'hivern.
EliminaDe vegades penso que tot l'any, però no és així tot i que m'agradaria.
Aferradetes, jove!! ✰
un poema preciós. Somnis efímers a vegades voldríem que fossin realitat, d'altres...
ResponEliminaPetonets nina!
Unes vegades ho aconseguim, d'altres es queden com bells somnis efímers ...
EliminaBessets, bruixeta bonica! ☽
Belles paraules, es el que sempre trobo quan entro en aquesta casa.
ResponEliminaUna forta abraçada
Em fa molt contenta que t'agradin, Josep.
EliminaAferradetes!! ☺
M'agrada especialment...
ResponEliminaCamí de plaer
d'un somni efímer
Temps mesurat
d'un camí tallat
És un poema molt bonit!
Petons
També tenia en ment ...
EliminaTemps mesurat
d'un camí callat
Al final tant és una cosa com l'altra,
els somnis efímers solen ser silenciosos ...
Gràssis, Josep!
Bessets ☺
Preciós poema Sa Lluna. M'agrada.
ResponEliminaPerò et diria que el camí és ferm i els somnis no són efímers, segueixen per un camí que no es talla, fins a arribar al món de la fantasia.
Hauré de seguir aquest camí que dius, sembla bastant interessant ...
EliminaAferradetes, Alfons! ♡
M'oblidava, aferradetes ferms
ResponEliminaUiiii en aquest racó això no té perdó!!
EliminaMés aferradetes ☺
Un camí que voldríem etern i que moltes vegades és tan sols un somni.
ResponEliminaUn poema molt bell, sa lluna.
Un somni o un camí més curt del que desitjàvem ...
EliminaGràssis, Glòria!!
Bessets per a tu ❀
Muy bello eso de camino de agua y de luz...
ResponEliminaUn abrazo fuerte, amiga
En ellos nos perdemos o en ellos nos queremos encontrar, siempre (como todo) según el color del cristal con que se mire.
EliminaAbrazote, amigo ☽
Els misteris sota la pell potser són efímers... però es poden repetir tantes vegades com calgui.
ResponEliminaA mi m'agraden tots, els de sota i els de sobre la pell,
Eliminapenso que els uns sense els altres no tenen sentit.
Aferradetes i bon dissabte! ☼
El camí de l'amor sempre és, quan no es té, un camí efímer, un somni efímer i un camí tallat, tallat perquè mai no el trobem quan ens fa falta i perquè una vegada assolit és com un raig d'aigua.
ResponEliminaVicent
Quan no es té, només és un somni, el pots imaginar sense fi o per a un instant de solitud ... el meu pensament anava dirigit als camins del plaer, efímers, sense cap més sortida.
EliminaQuan trobem l'amor, els dos camins es fonen en un, sinó etern, molt més ferm i plaent.
Aferradetes!! ☺
Es bonic però em sembla trist. No m'agraden els camins tallats. Petons, sa lluna!
ResponEliminaA mi tampoc m'agraden els camins tallats, o callats, o sense sortida ... però dissortadament n'hi ha, molts, massa.
EliminaBona setmana, nina ... aferradetes! ♫♪♫♪♫
Tots els camins de la vida acaben tallats... tard o d'hora.
ResponEliminaPetons.
Així és, almenys els que coneixem, per això cal passejar per ells i gaudir-ne sempre que puguem.
EliminaBessets, Xavi! ☺
T'has superat cada vegada ets més poeta, m'ha agradat molt llegir-te.
ResponEliminaJa t'ho deia jo, tu has nascut per escriure.
Una abraçada Molt ..
M'agrada escriure des de sempre, però d'això a ser poetessa hi va un bon troç.
EliminaGràssis, Rafel!
Aferradetes ben fortes ☼
Precioses paraules, poetessa…
ResponEliminaperò de la mateixa manera que mai no hem de deixar de somiar, igualment hem de mirar que aquests somnis un dia esdevinguin realitat… i més si parlem de temes de pell… que la vida no està com per deixar-se'ls perdre! :)
Bessets d'una nit d'insomni.
(…tinc un concert heavy sota casa que amenaça amb treure la bèstia de dins meu!) :P
Són molt atractius els camins de pell, oi? Llàstima que no ho siguin tot, almenys tot el que jo desitjo.
EliminaVaig passar de puntetes, però era tant el rebombori que vaig tancar la finestra de cop!! ;) Espero poder passar per casa teva més tranquil·lament.
Aferradetes i bon dilluns!! ☺
La pell recorda les carícies d’antany, i és quan aleshores els records ens envaeixen en un moment efímer però intens.
ResponEliminaBell poema, Lluna.
Abraçades blaves.
Crec jo que són tan efímers degut a la seva intensitat,
Eliminasi duressin molt més perdríem el cap. ;)
Bessets argentats, papallona bonica. ✿
A ver...
ResponEliminaveamos ...
EliminaBueno, intente escribir en la entrada de la playa y no podia...
ResponEliminaVeo que asi que me deja...
Quien sabe lo que pasara...
Un abrazo fuerte
No sé porque no te deja en esa entrada, será que no te quieres desnudar??? ;)
EliminaAbrazote, amic!! ☺
Camins d'aigua i llum potser curts o intensos, potser rodolats o que juguen al fet i amagar..? Si sont plaents segur que es perderán pero acaronant-lo per descansar, en un mar somiat..
ResponEliminaAferradetes de mar salada Jac.
Els camins de la pell solen ser curts i intensos, mai oblidats, sempre somiats.
EliminaCom ja te n'he deixat de salades i dolces, aferradetes rialleres per avui. :)