25 de juny 2014

Imatge treta de la xarxa
Camí d'aigua i llum
ens acull.
Per sota la pell
el camí ferm.

  Tu,  
parsimoniosament
  zigzagueges 
postulant.
Camí de plaer
d'un somni efímer.
Temps mesurat
d'un camí tallat.
(sa lluna, juny-2014)

42 comentaris :

  1. El somnis efímers tenen una particularitat estranya, a vegades ajuden a viure i a vegades desajuden... Segons els dies o segons com ens ho prenem...

    El teu poema és molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els camins efímers de la pell ens ajuden a viure petits instants, molt intensos però de curt camí, és com entrar en un carrer sense sortida, tot i que estic amb tu quan dius que ens ajuden a viure.
      Gràssis, nina!

      Aferradetes de dissabte!! ☼

      Elimina
  2. Aquest camí semblava ferm i després es talla, mesurat... sense saber de què va, m'agradava més el camí ferm per sota la pell, si de cas, que el somni duri una mica més, val?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs això, els camins ferms sota la pell ens porten a altres camins, no menys dolços però si més curts, per tant prefereixo un camí ferm on tornar quan els altres es tallen.
      Somio molt, potser més en un camí llarg. ;)

      Bessets, nina! ☺

      Elimina
  3. El camí d'aigua i de llum, s'encreua amb un camí de plaer, de somnis efímers...Efímers però plaents... Sensual i poètic!!!
    Que tinguis bells somnis,Lluneta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo poguessin anar de la mà, l'un i l'altre.

      Que tinguis un dia ple de llum, Roser ... aferradetes!! ✿

      Elimina
  4. Pensava que la primavera s'havia acabat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La "meva" primavera arriba fins a les primeres pluges d'hivern.
      De vegades penso que tot l'any, però no és així tot i que m'agradaria.

      Aferradetes, jove!! ✰

      Elimina
  5. un poema preciós. Somnis efímers a vegades voldríem que fossin realitat, d'altres...
    Petonets nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unes vegades ho aconseguim, d'altres es queden com bells somnis efímers ...

      Bessets, bruixeta bonica! ☽

      Elimina
  6. Belles paraules, es el que sempre trobo quan entro en aquesta casa.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa molt contenta que t'agradin, Josep.

      Aferradetes!! ☺

      Elimina
  7. M'agrada especialment...

    Camí de plaer
    d'un somni efímer
    Temps mesurat
    d'un camí tallat

    És un poema molt bonit!

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. També tenia en ment ...
      Temps mesurat
      d'un camí callat

      Al final tant és una cosa com l'altra,
      els somnis efímers solen ser silenciosos ...

      Gràssis, Josep!
      Bessets ☺

      Elimina
  8. Preciós poema Sa Lluna. M'agrada.
    Però et diria que el camí és ferm i els somnis no són efímers, segueixen per un camí que no es talla, fins a arribar al món de la fantasia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré de seguir aquest camí que dius, sembla bastant interessant ...

      Aferradetes, Alfons! ♡

      Elimina
  9. M'oblidava, aferradetes ferms

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uiiii en aquest racó això no té perdó!!

      Més aferradetes ☺

      Elimina
  10. Un camí que voldríem etern i que moltes vegades és tan sols un somni.
    Un poema molt bell, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un somni o un camí més curt del que desitjàvem ...

      Gràssis, Glòria!!
      Bessets per a tu ❀

      Elimina
  11. Muy bello eso de camino de agua y de luz...

    Un abrazo fuerte, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. En ellos nos perdemos o en ellos nos queremos encontrar, siempre (como todo) según el color del cristal con que se mire.

      Abrazote, amigo ☽

      Elimina
  12. Els misteris sota la pell potser són efímers... però es poden repetir tantes vegades com calgui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden tots, els de sota i els de sobre la pell,
      penso que els uns sense els altres no tenen sentit.

      Aferradetes i bon dissabte! ☼

      Elimina
  13. El camí de l'amor sempre és, quan no es té, un camí efímer, un somni efímer i un camí tallat, tallat perquè mai no el trobem quan ens fa falta i perquè una vegada assolit és com un raig d'aigua.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan no es té, només és un somni, el pots imaginar sense fi o per a un instant de solitud ... el meu pensament anava dirigit als camins del plaer, efímers, sense cap més sortida.
      Quan trobem l'amor, els dos camins es fonen en un, sinó etern, molt més ferm i plaent.

      Aferradetes!! ☺

      Elimina
  14. Es bonic però em sembla trist. No m'agraden els camins tallats. Petons, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'agraden els camins tallats, o callats, o sense sortida ... però dissortadament n'hi ha, molts, massa.

      Bona setmana, nina ... aferradetes! ♫♪♫♪♫

      Elimina
  15. Tots els camins de la vida acaben tallats... tard o d'hora.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, almenys els que coneixem, per això cal passejar per ells i gaudir-ne sempre que puguem.

      Bessets, Xavi! ☺

      Elimina
  16. T'has superat cada vegada ets més poeta, m'ha agradat molt llegir-te.
    Ja t'ho deia jo, tu has nascut per escriure.
    Una abraçada Molt ..

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada escriure des de sempre, però d'això a ser poetessa hi va un bon troç.

      Gràssis, Rafel!
      Aferradetes ben fortes ☼

      Elimina
  17. Precioses paraules, poetessa…
    però de la mateixa manera que mai no hem de deixar de somiar, igualment hem de mirar que aquests somnis un dia esdevinguin realitat… i més si parlem de temes de pell… que la vida no està com per deixar-se'ls perdre! :)

    Bessets d'una nit d'insomni.
    (…tinc un concert heavy sota casa que amenaça amb treure la bèstia de dins meu!) :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són molt atractius els camins de pell, oi? Llàstima que no ho siguin tot, almenys tot el que jo desitjo.

      Vaig passar de puntetes, però era tant el rebombori que vaig tancar la finestra de cop!! ;) Espero poder passar per casa teva més tranquil·lament.

      Aferradetes i bon dilluns!! ☺

      Elimina
  18. La pell recorda les carícies d’antany, i és quan aleshores els records ens envaeixen en un moment efímer però intens.
    Bell poema, Lluna.
    Abraçades blaves.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec jo que són tan efímers degut a la seva intensitat,
      si duressin molt més perdríem el cap. ;)

      Bessets argentats, papallona bonica. ✿

      Elimina
  19. Bueno, intente escribir en la entrada de la playa y no podia...

    Veo que asi que me deja...

    Quien sabe lo que pasara...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé porque no te deja en esa entrada, será que no te quieres desnudar??? ;)

      Abrazote, amic!! ☺

      Elimina
  20. Camins d'aigua i llum potser curts o intensos, potser rodolats o que juguen al fet i amagar..? Si sont plaents segur que es perderán pero acaronant-lo per descansar, en un mar somiat..
    Aferradetes de mar salada Jac.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els camins de la pell solen ser curts i intensos, mai oblidats, sempre somiats.

      Com ja te n'he deixat de salades i dolces, aferradetes rialleres per avui. :)

      Elimina

Benvinguts al racó!