el racó de sa lluna : PLUjA DE NOSTÀLGIA

26 d’octubre 2025

PLUjA DE NOSTÀLGIA

Tardor de fulles,

nostàlgia en l'aire

d'un trist adéu.

Silenci ingràvid

en una abraçada.

Pluja de fulles.

Records de tardor,

fos el temps en silenci,

l'amor perdura.

[Octubre ~ 2025]

4 comentaris :

roentare26.10.25
Your verses capture the quiet ache of parting and the tender beauty of love that lingers like the last leaf refusing to fall.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas26.10.25
Quins colors tan bonics que té aquesta foto. M'agrada molt.
I el poema té tan de sentiment que no goso ni tocar-lo. Preciós.
Aferradetes, bonica!
ResponElimina
Respostes
Erik26.10.25
Nostalgia infinita.
Beso.
ResponElimina
Respostes
Luis Serrano26.10.25
El otoño, estación preferida por mi. Maravillosa.
Abrazo
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Benvinguts al racó!

Detalls que arriben molt endins- Gràcies!!

Al principi dels temps hi havia una petita illa a la Mediterrània que era ocupada per dos amics; un follet i una sargantana

de dia quan el sol brillava jugaven i prenien el sol, però a l'hora baixa quan el sol es ponia tot quedava fosc i aburrit i es guardaven aixopluc de l'únic arbre que tenia l'illa

Ell es sentia tan feliç de tenir dos companys a qui fer ombra i donar refugi que un dia fins i tot van veure com li creixia un fruit, era blanc i petit i tots estaven contents amb la novetat

-si es una pilota jugarem tot el dia...

-si es un formatge ens el menjarem...

deien la sargantana i el follet

Els dies plens de sol i les nits buides de tota llum passaven ràpid i el disc creixia i creixa tant que l'arbre ja no tenia força i un dia..el fruit va caure

El dos amics intentaven penjar.lo de nou al arbre quan de sobte una terrible ventada de tramuntana va aixecar l'enorme disc com si fos de paper i el va fer volar i volar fins que va quedar suspès en un punt del cel

Era tan amunt que veia el sol i el seu reflexa l'il·luminava tant que semblava que tenia llum pròpia

que bonic es veia el disc i com brillava als vespres i la companyia que els hi feia !

Ara a les nits ja no tenien por i sa lluna que era com havien batejat al disc suspès del cel els hi explicava tot el que veia des-de la seva talaia

Éren histories tan boniques que fins i tot els estels s'acostaven a escoltar-les i el paisatge del follet i la sargantana va esdevenir ple de vida i de llum.

Vina tu també i viu les moltes histories que sa lluna te per explicar-te...

-CONTE DE LA SARGANTANA I EL FOLLET-