Era un dia silenciós a la serra, on els arbres mastegaven el vent i els niguls es passejaven com si haguessin visitat un spa. El meu company, un peix taronja carbassa, va decidir que era hora de donar-me una empenta cap a l'aventura.
—¡Anem-nos!, va dir en veu alta, tot i que no tenia boca.
Ens vam trobar en un punt al costat d'un pi que semblava estar amagat darrere d'un toll de mel.
—Què fem aquí?, vaig preguntar mentre mirava el meu peix amb menyspreu.
Ell, sense immutar-se, em va picar l'ullet i es va llançar cap a la mel. Va ser llavors que vaig comprendre que "havíem d'enraonar amb la lluna". I així, amb cada mos, ens elevarem en un vol absurd cap a allò desconegut.
* Proposta de Sean Jeating, publicat a River
Moltes paraules, per ficar dins del text, sent una juguesca que t'ha quedat d'allò més bé.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Em diverteixo molt fent-ho.
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Alfred.
Sembla un somni molt estrany, però alhora ben divertit.
ResponEliminaSí que és surrealista el teu relat, però te n'has tornat a sortir d'allò més bé lligant totes les paraules. Felicitats!
Abraçades!!
Sí, d'aquests que no en treus aguller, si és que te'n recordes. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac!
Imaginatiu ho és. Fantasieges amb els mots d'allò més bé!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan.
No hi ha repte que no aconsegueixis, al menys en el camp de les lletres ! :... ni per surrealista que pugui ser : )
ResponEliminaUna abraçada !!.
Oh, sí, molts!!!... Ja m'agradaria a mi...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Un relat psicodèlicament encantador i amb l'imatge adequada!
ResponEliminaAferradetes Paula
Aquests peixets es bellugaven molt. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
I tot això se t'acut sense necessitat d'estupefaents? :-)
ResponEliminaNo sé si tenia febre aquest dia... ;-)
EliminaBon vespre, Xavi.
Has cosit les paraules amb un fil surrealista.
ResponEliminaQuè maco ho dius, Xavier.
EliminaMoltes gràcies!!
I love how the fish’s impulsive courage contrasts with your hesitation
ResponEliminaSempre n'hi ha d'haver un que té les coses clares. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Just ahir vaig anar a l'Aquàrium.
ResponEliminaPeixos de tota mena, colors i mides.
Vaig pensar que millor estarien al mar... o no... potser ja no hi serien vius.
Bon relat.
Petons.
No hi he anat mai a un aquari... crec que de petita a un exhibició amb dofins...
EliminaSegurament estarien millor al mar, si el mar fos tan net com abans.
Moltes gràcies!
Petonets, Xavi.
Solamente hay que tener imaginación, para imaginar tan idílico viaje.
ResponEliminaQue tengas una bonita mañana. Un abrazo.
Imaginación o locura. :-)))
EliminaFeliz noche, Antonia.
Aferradetes.
A vegades elevar-se cap allò desconegut por portar sorpreses, encara que siguin surrealistes ;)
ResponEliminaM'agrada com te'n surts posant-hi totes les paraules i amb aquesta imatge tan original.
Aferradetes, bonica.
Mentre siguin bones, ja va bé. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Pues a mi me gusta.
ResponEliminaBesos.
Me alegra que así sea. ;-)
EliminaBesos
Doncs sí, a mi també m'agrada.
ResponEliminaSurrealista, aquest cop.
No t'estàs de res i sempre te'n surts!
Aferradetes, preciosa!
Moltes gràcies!
EliminaMentre la imaginació tiri endavant, aniré fent... Ja saps que de vegades una vol, però no hi arriba... ;-)
Aferradetes, nina!
Good one. The absurd is the new reality.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Tens raó!
EliminaAferradetes, Sean.
It sounds as if adventure found you.
ResponEliminaDe tant en tant una anada d'olla no va malament. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
El títol ja avisa del contingut de la teva entrada!
ResponEliminaAixí és! ;-)
EliminaAferradetes, nina.