 |
| GE Building, Lunch atop a Skyscraper, 1932 a RELATS CONJUNTS |
- Escolta'm Maria, has de pujar, en pitjors places has batallat!
- Et dic que no, demana el que vulguis, però aquesta vegada no ho faig jo.
- Ets la millor i ho saps, no puc jugar-me el coll enviant en Miquel. Té menys experiència i aquest assumpte és delicat.
- Ja he vist l'informe i a mi em fa l'efecte que no compliran les seves amenaces.
- Mira nena, que la situació és complicada, que no veus que no tenen res a perdre?
Els han tret tots els drets i només els queda seguir treballant per dos duros per portar un troç de pa a casa.
- Si, si ho entenc ... però no hi puc pujar, ja t'ho he dit!!
- Avui els han donat la carta d'acomiadament i estan disposats a tirar-se si no escolten les seves peticions.
- Quan has vist tu un suïcidi massiu?
- Et dic que no tenen res a perdre i cometran qualsevol bogeria ... Maria, si us plau!!
- Ja saps que mai he dit que no, però no a aquestes alçades. Són ells o jo, tu què triaries?
- Tens vertigen?
- Deixa-ho córrer, ara no haig d'explicar-te la meva vida!!
Què hi diu el constructor?
- No vol cedir, diu que tots estan acomiadats i prou.
- Maleït sigui!!. Prepara'm l'equip,
vull sentir-me molt segura allà dalt o seré incapaç de deixar anar una
paraula ... ja et fas gran Maria, un dia d'aquests has de plegar o hi quedaràs ... Au nois, amunt!!
Suicidis massius.
ResponEliminaAixò voldríen alguns.
Petons.
:)
EliminaQue difícil és ser mediadora!!! Pobra Maria!!! S'hi juga la pell.
ResponElimina:)
EliminaLa veritat és que potser la feina li agrada molt, però haver de pujar fins allà dalt per exercir-la... ostres tu, no podrien baixar una mica aquests...
ResponElimina:)
EliminaEscolteu nois, que diuen els d'abaix que… eh! què feu? no us moveu tant, cony! Pareu! Pareeeuuu!!! Cabroooooooooons!!!
ResponEliminaFi.*
* De "final", no pas de "finor".
:)
EliminaI segur que la Maria no cobra plus de perillositat...
ResponElimina:)
EliminaMolt original el teu relat..Hi ha qui s'encadena i ells amenacen en tirar-se... Haurien de buscar una altra solució per la pobra mediadora, que no hi hagués de pujar...Potser a crits de megafonia, la cosa seria menys perillosa( per la Maria), però segurament no li farien cas i si veuen que hi puja...Tot i que ella hi va amb un bon arnès i si no els pot convèncer podríem tenir algun disgust, no perdem l'esperança, ni la confiança amb la Maria, que l'hi ha caigut un bon marró...
ResponEliminaI si posem uns matalassos, per si de cas?
Bona nit, Lluneta.
:)
EliminaAy, amiga, que duras se estan poniendo las cosas... Nos creiamos que eramos semidioses y mira como nos vemos...
ResponEliminaUn gran abrazo, Lluna
:)
EliminaPobra Maria!!! Quines coses que li fan fer!!! No crec pas que hagi fet un curset d'escalada i mediació a les "altures";P
ResponEliminaPetonets Guapa
:)
EliminaJa és la segona narració amb suïcidi que ha sortit d'aquesta imatge! És que s'hi escau!
ResponElimina:)
EliminaLa Maria és una valenta, afronta la seva por per salvar la dels altres. Això molt poca gent ho faria. Has fet un relat amb un rerefons molt potent!
ResponElimina:)
EliminaMare meva!! Un monument a la Maria!... Jo no pujaria pas, la por em venceria... és una por estranya, però paralitzant... Quin vertigen!!
ResponEliminaÀnim, Maria! sort!!
:)
Eliminaben trobat el relat, a partir d'una foto molt suggerent
ResponEliminaabraçadetes, sa lluna !!!
joan
:)
EliminaUna situació inquietant, quin paperot li ha tocat a la Maria.
ResponElimina:)
EliminaDoncs se'ls veu molt tranquils per anar a fer una bestiesa
ResponElimina:)
EliminaPobre! la mediadora. Com no agafi el constructor i el pugi a dalt per parlar; amb qui vol mediar,ella?
ResponElimina:)
EliminaEs necessiten moltes Maries, ara mateix, o això o la revolució, i no sé jo si estem en condicions...
ResponEliminaNanit llunàticaaaa
:)
Eliminahttp://www.enactualidad.com/archivo/post/la-iconica-foto-almuerzo-en-lo-alto-de-un-rascacielos-resulto-un-truco-publicitario/
ResponElimina:)
EliminaPodria ser que avui fos el teu Sant, oi, nineta?
ResponEliminaNo sé si el celebres o no, en qualsevol cas et desitjo molta, molta felicitat, avui i cada dia.
I una abraçadeta especial, una mica més forta que els altres dies.
No Carme, no era el meu sant. :)
EliminaSanta Paula, vídua i màrtir, és el 26 de gener. Tant per la meva àvia com per jo és la nostra santa.
Aferradetes i moltes gràcies pels desitjos!! ;)
Agraeixo a tots els vostres comentaris. Jo, com la Maria, vaig voler fer-me la valenta i dia rere dia anava deixant comentaris en els blocs que sortia aquesta foto, i he acabat a l'hospital.
ResponEliminaNo ho dic de conya, no!!
Aquests dies no us he pogut visitar perquè van haver d'ingressar-me no amb molt bona pinta. Encara no està molt clar el que m'ha passat, però els primers comentaris del neuròleg que em va atendre van ser que patia un fort episodi de vertigen ... De moment repòs i, com no, pastilletes contra el mareig!!
Bessets i moltes aferradetes per a tothom!!
I salut!! :)
Salut i bona recuperació.
ResponEliminaGràcies, nina!!
EliminaSalut per a tu i aferradetes ben fortes!!