10 de juny 2014

sis de juñ


Na Joanna, fiya den Miquel y na Paula, era una al·lòta riallera; còma "cosidora de roba fina" o costurera sa goñava sa vida cosint. Per ses seves mans passaven es millors texids per fer ets aixovars de sas novias y impecabbles camies p'ets hômos, fou aquest es moment en què conegué es que seria et seu hômo, en Colau

Desde llevô iniciaren un projecte junts. Na Joanna deixà de cosí per compartí un negôci emb en Colau, qu'era forné desde ben petit.  Una vida dura qu'els va obsequià emb duas fiyas y un fíy, dos néts y una néta, un besnét y una besnéta y molts petits instans de goig. Una vida de sexântavuit añs casats. Quan pogueren jubilarse, na Joanna va comensà emb sa seva llarga malaltía que se'n va dur tot s'equilibri, sa passió, ets seus somnis, sa seva energia ... més de dotze añs de deteriori innecessari
Divénres vas decidí que ja era massa y volgueres descansà plàcidament per sempre més

                                                                                                        
M'has déxâd sa teva essència, tot s'amó que em vas donà ... sé que hi seràs, ara més pròp que mai

T'estimat,  t'estim y t'estimaré, 
emperò,  déxem que te plori una micona ... mumarona  meva                                                                                                             
Cant del Enyor by Lluís Llach MªM Bonet M Rossel on Grooveshark

57 comentaris :

  1. La volies tant Paula. Segur que sempre ha gaudit i ha estat conscient del teu afecte. Fins i tot en els moments de la seva malaltia es va sentir estimada i plena del teu amor, la teva atenció i la teva delicadesa.
    Sempre amb tu Sa Lluna. Bessets.

    ResponElimina
  2. Una altra abraçada, ninona... Plora tot el que et faci falta...

    ResponElimina
  3. Una abraçada molt forta. Ara toca plorar, després somriure amb els records. Aquí ens tindràs per les dues coses.

    ResponElimina
  4. Una abraçada ben forta!

    Et deixo un poema que vaig llegir un dia i em va donar consol:

    I a poc a poc esdevindras tan nostra
    que no caldra ni que parlem de tu
    per recordar-te; a poc a poc seras
    un gest, un mot, un gust, una mirada
    que flueix sense dir-ho ni pensar-ho

    ResponElimina
    Respostes
    1. bonic poema, gràssis ❤

      Elimina
  5. Una abraçada immensa, nineta dolça.
    Una bosseta de petonets dolços, de colors, per acompanyar fins allà on sigui possible.

    ResponElimina
  6. Una abraçada ben càlida !!

    ResponElimina
  7. Amb efecte respectuós.
    Una abraçada ben forta, Sa lluna!

    ResponElimina
  8. Una abraçada molt gran.

    Com va dir Imma Monsó quan se li morí el seu estimat: "el porto com una segona pell".

    Hem escoltat la seva veu.

    ResponElimina
  9. Ara es temps de plor i dolor. Cal però, pensar en els bons moments i els bons records viscuts, això no mor mai.
    Una forta abraçada Paula

    ResponElimina
  10. Paula, em sap molt greu, bonica. Quin homenatge tan bell que li has fet, amb les teves paraules! Una abraçada molt, molt gran!

    ResponElimina
  11. Ningú no mor del tot mentre la portem al cor i la recordem cada dia.
    Avui plora, és el que toca. Demà tormarà a sortir el sol i tornaràs a somriure.

    Un petó molt, molt fort, lluneta.

    ResponElimina
  12. Em sap mol de greu la teva pèrdua...La primavera se l'ha endut al seu jardí i a canvi, et deixa les flors perquè li'n facis ofrena...Jo també penso que s'ha de plorar quan cal, que després el pas del temps ja eixuga les llàgrimes, que de mica en mica seran una més dolces...
    Molts petonets per suavitzar les teves llàgrimes, Lluneta.

    ResponElimina
  13. No calen paraules, només cal que sàpigues que hi som i que tens on recolzar-te. No estiguis més trista del que ella et voldria veure. Una abraçada forta forta.

    ResponElimina
  14. Una abraçada, molt i molt forta.

    ResponElimina
  15. una abraçada nina... saps que hi som i on som

    ResponElimina
  16. Una abraçada molt càlida i sincera, de tot cor.

    ResponElimina
  17. Ai, Lluneta, és molt trist això. T'envio una forta abraçada i saps que som aquí, ben apropet teu, per si em necessites.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets, som, ben apropet. Gràssis ❤

      Elimina
  18. Costa trobar paraules per aquestes ocasions. En realitat sobren. Passa el dol i poc a poc tornarà tot al seu lloc, una estel nou brillarà en el cel per sempre i nosaltres haurem de seguir amb les nostres rutines, recordant els bons moments que són els que ens alimenten. Un petó molt fort i força ànims!

    ResponElimina
  19. Aquestes coses que la vida ens dóna i ens la treu fan mal molt.
    Estic amb tu compartint el teu dolor, ja que mai el dolor s'anirà.
    Mai s'esborrarà de la teva memòria.
    El millor és recordar els bons moments de la persona que va donar la seva vida perquè una altra vida segueixi i existeixis aquí per alguna cosa que has de fer la vida; amb una resposta que ella va viure per fer el bé.
    Són només dues paraules del teu amic.

    Una salutació i una abraçada.

    ResponElimina
  20. Em sap greu, sa lluna. Quan toqui, segur que trobaras la força per mirar endavant. Una abraçada gran

    ResponElimina
  21. Una gran abraçada.
    Les paraules acompanyen els records i ens fan mirar endavant amb les esperances que teixia.

    ResponElimina
  22. Ay, querida amiga... Un abrazo muy fuerte...

    ResponElimina
  23. Vos vull agrair a tots i a totes el vostre suport, així com cadascuna de les vostres paraules que m'han fet sentir-vos molt a prop.

    He volgut fer aquest senzill homenatge a mumarona en sa nostra llengo, es mallorquí, que ella tant s'estimava i que, com molts mallorquins més, no va poder aprendre a escriure-la. Sé que he comès errades, però n'aprendré per fer-ho millor.

    Com em va recordar una persona molt estimada fa uns dies, mumarona és en mi i en tot el que m'envolta. Sempre em protegirà com sempre ho ha fet. I així ha estat, és i serà.

    Amigues i amics, gràssis.
    Una aferrada ben grossa i sentida. ❤

    ResponElimina
  24. Davant de tant d'afany normativitzador actual m'ha agradat veure un conte fet com els d'abans, amb el llenguatge d'abans, de totes les maneres no és roí un cert normativisme, com tot en la seua justa mesura.
    Espere que no siga una història real tot i que normalment la realitat diuen que supera a la ficció.

    Bon conte, malenconiós i amorós.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament no és un conte, és tan real que fa mal.
      També podríem dir que és un conte sobre la vida mateixa.

      De tota manera, Vicent, estic amb tu en què sa llengo no s'ha de perdre.
      Gràssis i benvingut!

      Elimina
  25. no dire res...tan sols m'abraçare a tu fins que sonriguis de nou

    petons, estimada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb molta dolçor, fins sentir-nos una, fins que puguem somriure ...
      t'estim, ninona meva ❤

      Elimina
  26. Un abraç molt llarg i molt fort, Lluna...

    I molts bessets, cuida't molt molt molt.

    (sé el que és perdre a mon pare, per això el meu abraç és plé de bons records i plé de bons sentiments, que això no ens ho furtarà mai ningú) (i si algú s'atreveix a furtar-nos-ho, correrem darrere d'ell i s'enterarà del que és bo).

    Un altre abraç molt i molt llarc.

    Ximo.

    ResponElimina
  27. I moltes gràcies pel teu comentari a La rialla... Eres un sol (ja veus, Lluna, també eres un sol)

    Jo també et trobaré a faltar, però segur que tard o d'hora... ens tornarem a trobar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé no hi ha res més bonic que un somriure i tu me n'has trets molts.
      Fins aviat!

      Bessets.

      Elimina
  28. Quina pena.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!