25 de desembre 2015



Passeu, benvinguts a casa!! 
Podeu penjar els abrics, així estareu més a gust.

Com sabeu avui és el meu aniversari i estic molt content d'estar entre vosaltres. Si, ja ho sé, de vegades amb més freqüència i altres no, però ... això no depèn només de mi.




I avui que és FESTA, 
aprofito que "sa lluna" està descansant per agrair-vos la vostra acollida durant aquests 4 anys i, a més, desitjar-vos llarga vida.

20 de desembre 2015

FiReS




Tots volem seguir sortint als carrers
gaudir del nostre temps per divertir-nos,
oblidar-nos de les rutines
i celebrar les nostres costums.





Perquè volem riure,
cantar i ballar,
xerrar i pensar 
i a més ... 





























sense por   
                   en llibertat

13 de novembre 2015

LES PEDRES

Les pedres, ah!, les pedres tenen un secret
dolor que es mostra com en carns vives
quan en el seu egoisme dolgut i discret
sembla que no fan de la vida cas
i davant el temps s'alcen sordament esquives,
com si volguessin impedir-li el pas.

Resignadament mudes davant el vent
i l'aigua, no coven altre pensament
que el de ser rebels a la seva pròpia sort
i patir altives el seu destí cec,
més enllà de l'aigua, del vent i del foc,
sense ànsies, sense forces, sense vida, sense mort.


És un prometéic  suplici sense nom,
més que el de ser bèstia o arbre, es diria
que són anteriors moments de l'home
i que pateixen una venjativa norma
- Preses en si mateixes -, potser perquè un dia
robaren al caos el do de les formes.

Amb la vana ostentació d'un símbol seriós
- Quan el vague rostre de la lluna treu el cap -,
se les veu esbrinant coses del Misteri,
i obren, davant el vent que audaç les colpeja,
les seves desesperades boques sense idioma,
o erigeixen la seva absurda testa sense idea.

-Alfonso Cortés-

26 d’octubre 2015

69

* La meva aportació al concurs dels 69 d'en Joan Gasull

1- GANGA !!
- Si? ... Hola, Anna!  ... 69 dius? ... No et preocupis, segur que a l’Adrià li sembla bé ... Si, a casa, demà  a les set? … Si no he arribat  comenceu  sense  mi.  Bessets!
Adrià,  assegut al sofà,  deixà  la lectura,  l'interès  per  la conversa  creixia. Un 69 a casa?  Què farà l'Anna mentres? ... Què farà la meva dona? ... s'excità.
- Qui era?, preguntà  Adrià. 
- L'Anna que vol vendre'ns  una "Thermomix" per 69 euros!!

Versió de la il·lustració de na CARME
2-  SECRET
Quan miro la mar sempre em recorda a tu, aquella nit, aquella pomada a la que vas convidar-me a sa platja quan la lluna ens va embolcallar.
Estava ansiosa, feia temps que esperava que em demanessis per estar a soles, que et llancessis a mi, sentir dels teus llavis paraules tendres...
Potser va ser més barroer, però es vaivé de ses ones em recorden es teu moviment sobre meu.

21 de setembre 2015

ÒRFENA

Abans creia que només era propi dels nens o dels joves quan perdien als seus pares, un profund sentiment d'orfandat m'ha envaït una altra vegada, com quan va morir mumarona. I ha arribat just després de patir la llarga i injusta agonia de mumpare que, si pogués, l'esborraria per poder recordar l'esforç d'una vida de 95 anys plena ... 

Nascut a Felanitx l'any 20, germà de set, en Colau es va posar a treballar de mosso a un forn a l'edat de set anys. Una "mili" inacabable li va servir per poder "jugar" a futbol al C.D. Constància i així recuperar la infantesa perduda. S'enamorà de na Joanna i feia molts quilòmetres en bici per poder festejar, fins que es van casar i van obrir un forn, anys de treball, sacrificis i tres fills van ocupar la seva vida.

Ningú pensava que es prendria la jubilació tan bé. Home que -no tenint relacions que no fossin de treball- ens va sorprendre a tots per la seva capacitat d'omplir el seu temps lliure, quan no recollia llenya a vora la mar, anava a cercar caragols o esclata-sangs,  o es passava hores arreglant el jardí ... fins que na Joanna va emmalaltir, des d'aquell moment totes les seves atencions van ser per a ella.  

Sembla que un parell de línies omplen una vida però, entre una i altra, s'amaguen anècdotes, somriures i llàgrimes, estimació, admiració i un profund sentiment d'agraïment per tot el que ens has donat.

Ara, pensar que ja esteu junts m'asserena.

06 de setembre 2015


Tot va començar aquí, bé no exactament, tot va començar a cada casa, a cada raconet dels 33 participants d'una proposta llançada per na Gemma i na Sílvia.

Agraïm a totes dues tota la tasca que han fet perquè el projecte arribés a bon port.


Després de patir una miqueta, vam aconseguir que Quorum Llibres donés vida al nostre somni amb el suport de tots els mecenes amics i amigues i la boníssima col·laboració de la família Valldeperas, propietaris del Cafè Zurich.


I arribà el dia de la presentació, tots i totes molt contents i amb ganes de ser-hi. 
Així com anàvem arribant, els somriures, els bessets i les aferradetes s'anaven intercanviant ... i les paraules ... i el "tu qui ets?" ... i l'ambient s'anava carregant de màgia.









El racó ens va quedar petit, érem molts i d'altres ens acompanyaven des de la distància en el pensament i des del cor. ♥








I va començar l'acte amb les veus de l'Eduard i en Rafel (qué bonic és posar veu i cara!!). 

Gemma, M.Roser, Elfree, Helena, Cantireta, Glòria, Carme, Sa lluna, continuarem amb les lectures.









Tothom estava molt pendent de cada paraula, de cada gest. Vaig veure molta lluentor en les mirades i els somriures seguien passejant-se de cadira a cadira.



I els nervis previs? ... També van estar presents, vos puc assegurar que molt presents!! Però també he de dir que vaig tenir el suport de tots en aquesta primera lectura en públic .... gairebé ni alenava!!


Podeu veure que ens ho passarem de conya, blocaires, acompanyants, representants de Quorum i del Zurich.

Quan vam acabar, vam brindar amb una copeta de cava, obsequi de la casa i seguirem xerrant una bona estona més.

Ens acomiadàrem amb més petons i abraçades, promeses i plans per una propera trobada.

Per acabar la nit, vaig fer una passejada amb na Glòria i vam acabar sopant juntes... 

I sa lluna on és??
En aquesta magnífica foto den Miquel Àngel m'hi podeu trobar 

O aquí, on Fra Miquel em va retratar llegint

30 d’agost 2015

LLiBeRTaT

Com si no tingués preu
la llibertat.

Com si cada instant
no hagués de ser una guerra
d’independència.

Vam parlar de llibertat i 
ens vam oblidar d’alliberar-nos nosaltres
de tota dominació.

(De "El preu de la llibertat" 
de Yona Wallach) 
(Foto de sa meva terrona, sa terra que m'estimo)

Per la meva terra estimaré amb tota l'ànima,
sentiré amb tota la meva pell i
lluitaré amb totes les meves forces ...
perquè el temps mai esborri
l'empremta de la seva història. 
(Manu Quesada)

*En aquestes vacances van arribar a mi aquests pensaments d'una manera molt curiosa, el primer llegint un article i el segon embolicava un terròs de sucre per a un tallat que em vaig prendre ... vaig recordar que vaig prometre a l'Assumpta que aportaria un post al Blog-via i aquí vos ho deixo.

28 de juliol 2015

FESTES d'INCA

Gegants i caparrots
Festes dels Sants Abdon i Senén, patrons d'Inca. En aquestes festes hem estrenat consistori i el nostre nou batle ens ha promès un ambient festiu per passar-ho bé. Passejant, ballant, jugant ... fent poble, sense que els colors siguin altres que els de tots els inquers i les inqueres.

Arrels

        
Música dels 60-70-80
"GLAMUR"
JAZZ
CLÀSSICA






I així del 22 al 30 ...


STOP!


Ara em toca descansar un poc fins al vespre
☺ 


*Fotos meves