MOTS i LLETRES
De la feina feta
signen els dits orgullosos.
La ploma agraïda, brilla.
Paraula transmesa,
paraula rebuda.
Esperits curiosos esperen
Amb els cors encesos.
COLLiTA
Trec bocins de terra del record
que ara
ja no és terra tèrbola,
és
aire, llum, pluja lleugera.
Trossos
de vida s'escampen.
Collita
d'un paisatge plaent.
ENTRE SILENCIS
M'ofereixes silenci
sembrant angoixa
oblidant que el dubte
embriaga el meu seny
Els silencis fan mal
amaguen pors, tanquen veritats
que espanten fantasmes
de no poder i estimar
Els meus silencis et gronxen
t'acaronen els somnis
t'acaronen els somnis
allunyant de tu
les meves pors
En els silencis et bresso
et reinvento, et penso
Sí que ens van agradar els teus poemes. I ho segueixen fent, Lluna.
ResponEliminaAdmiració mútua. Gràssis, Xavier!
EliminaAferradetes!
i tant que ens agrada sa lluneta....llàstima que enguany poquet he pogut participar
ResponEliminaaferradetes iitinerants
Cada granet de sorra fa que un projecte es compleixi. El teu és tan important com els altres, nina.
EliminaAferradetes ben enganxades! ;)
Els recordo, són molt bonics... Amb el temps rebràs una gran collita, després d'haver sembrat paraules, tendreses, il·lusions...Tot ben regat amb pluja de sentiments... I el silenci serà el teu recer, només trencat per aquesta dolça melodia.
ResponEliminaPetonets dolços.
.
Amb el temps espero conservar records tendres, fets i paraules, com a dolces melodies.
EliminaBessets, nina! :)
Hi ha diferents tipus de silencis, els teus diuen molt :)
ResponEliminaDe vegades diuen més que les paraules, n'estic segura.
EliminaBessets, nina!
Ps: Et dec una resposta, ho estic rumiant. ;)
De somnis mudada,
ResponEliminarevifo quimeres
que llanço als vents
i a la sorra, silencis.
Del turó cap el mar,
retinc l'esclat fet desig
quan la nit és record
i l'onada, l'absència.
Esplèndid !!! moltes gràcis.
Gràssis a tu per llegir-me, nin!
EliminaAferradetes :)
La literatura és plena d'esperits curiosos, tant escriptors com lectors.
ResponEliminaSense uns ni els altres no existiria.
EliminaAferradetes, bonica! :)
acollidora itinerància
ResponEliminaTota ella ho va ser, Jordi.
EliminaAferradetes! :)
N'hi han molts tipus de silencis.
ResponEliminaAlguns son meravellosos.
Petons.
Aquests són els que hem d'aprofitar.
EliminaBessets, Xavi! :)
La paraula transmesa i rebuda. La terra: aire, llum i pluja. Els silencis que acaronen els somnis.
ResponEliminaTot plegat ens porta a la il·lusió de viure, allunyats de les pors i els dubtes.
Molt adequats i bonics els teus poemes Sa Lluna.
Bessets propers
Dubtes i pors gaire sempre van de la mà, la vida ens ensenya com fer per sortir-nos de tot el que ens impedeix gaudir-la, amb il·lusió i empenta.
EliminaBessets fresquets! :)
Els teus poemes arriben al cor. Es veu que estan escrits des del cor, Lluneta
ResponElimina:-)
Abraçadetes!
Des del cor, no en sé d'altra manera.
EliminaGràssis, nina!
Aferradetes :)
Uns poemes plens de sensibilitat i amor a la terra… i a les persones.
ResponEliminaSilencis -com algú ja ha dit- n'hi ha de moltes menes i no tots són dolents. Ens costa viure en el silenci…
Aferradetes!
Tens raó, ens costa escoltar-nos.
EliminaAferradetes! :)
Muy bellas estas imagenes y estas palabras que nos hablan de la experiencia de vivir...
ResponEliminaPrecioso todo, amiga
Un abrazo
Muchas gracias, amigo.
EliminaFeliz semana ... abrazote! :)
El silenci del després,
ResponEliminadel callat instant
on ja no hi ets,
i no t'he dit
tot el que volia dir.
El silenci d'ara,
sinistre
entre el dubte
del que no he dit
i del que potser
ja no et diré.
El silenci del demà,
esperança blanca,
papallones
que volen pel damunt
d'un estomac
gras d'il•lusions.
El silenci,
dansa
que m'obliga a ballar
amb les pors amagades,
amb els desigs repetits,
amb els anhels que vindran.
El silenci,
fill,
germà,
gendre,
veí,
conegut,
estrany,
amb qui comparteixo
la soledat.
El silenci,
peu de tots
els meus pensaments
que convergeixen vers tu,
sense mots,
sense sons.
El silenci,
i penses que després...
el no-res,
i jo crec
que t'equivoques.
El silenci,
primer el mut petó,
la flonja carícia,
la ma que prem la teva,
el cos que s'ajunta al teu,
i el silenci es fon
en l'etern llenguatge
de l'amor,
on potser
manquen mots,
on potser
manquen sons,
però amb tu
jo crec
que a la fi es sentiran
el versos fets cançons.
I després potser,
tornar a començar...
El silenci del després,
del callat instant on ja no hi ets,
i no t'he dit tot el que volia dir.
Moltes gràssis per portar fins aquí aquest poema preciós dels teus silencis.
EliminaEns llegim!
Una aferrada.