13 de novembre 2015

LES PEDRES

Les pedres, ah!, les pedres tenen un secret
dolor que es mostra com en carns vives
quan en el seu egoisme dolgut i discret
sembla que no fan de la vida cas
i davant el temps s'alcen sordament esquives,
com si volguessin impedir-li el pas.

Resignadament mudes davant el vent
i l'aigua, no coven altre pensament
que el de ser rebels a la seva pròpia sort
i patir altives el seu destí cec,
més enllà de l'aigua, del vent i del foc,
sense ànsies, sense forces, sense vida, sense mort.


És un prometéic  suplici sense nom,
més que el de ser bèstia o arbre, es diria
que són anteriors moments de l'home
i que pateixen una venjativa norma
- Preses en si mateixes -, potser perquè un dia
robaren al caos el do de les formes.

Amb la vana ostentació d'un símbol seriós
- Quan el vague rostre de la lluna treu el cap -,
se les veu esbrinant coses del Misteri,
i obren, davant el vent que audaç les colpeja,
les seves desesperades boques sense idioma,
o erigeixen la seva absurda testa sense idea.

-Alfonso Cortés-

16 comentaris :

  1. Potser no tenen vida...potser no senten.....però ens fan a nosaltres la vida més amena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'atrauen des de petita. Amb elles podem fer precioses manualitats, però el que més m'agrada és tocar-les, veure les formes i la seva força davant les inclemències del temps.

      Aferradetes!

      Elimina
  2. Potser sí que les pedres guarden secrets. Com que són mudes, l'hem d'esbrinar nosaltres mateixos.
    En el serrell de l'onada, la fotografia ens pot donar alguna pista.
    Les pedres fan la felicitat de qui la busca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En l'instant de la fotografia vaig veure la màgia de la VIDA, la mar, la terra, la llum i la nina jugant ...
      Aferradetes! :)

      Elimina
  3. És un poema bellíssim, profund, fa pensar...
    L'has traduït tu, nina?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és un traducció meva, espero que no hagi perdut la seva essència.

      Bessets!

      Elimina
  4. si les pedres parlessin......ens dirien tantes coses! o no potser restarien mudes

    aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que si que podrien explicar moltes coses ... potser encara no estem preparats per entendre-les.

      Aferradetes!

      Elimina
  5. Les pedres són rebels, potser per això les persones acostumem a ensopegar sempre amb la mateixa i no una, sinó dues vegades...
    Petonets , bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir?... Crec que no són ben bé les pedres que ens fan ensopegar. :)

      Bessets, nina!

      Elimina
  6. Només per tenir tants anys, ja saben més que nosaltres. La seva vellesa les fa belles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Belles i sàvies com no pot ser d'altra manera.

      Aferradetes!

      Elimina
  7. I com les pedres resistir els embats de la vida.

    Aferrades. salut i alegria .:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que saben fer-ho millor que nosaltres, oi?

      Abriga't que bufa el vent ... bessets! :)

      Elimina
  8. Les pedres...
    Semblen mudes, però la seva ànima parla del silenci i la bellesa.

    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguts al meu raconet, moltes gràssis!!

      Aferradetes :)

      Elimina

Benvinguts al racó!