De vegades m'envaeixen instants sense sentit.
On la foscor més negra m'acompanya constantment.
... I passen les hores sense estels.
Buida la casa de gent que no m'estima,
desperto en aquest forat de saber-me'n.
A galop amb els records
que entrelligats a la pell em sagnen.
...Tan fràgil!, em reconec.
No estim menys, ans al contrari.
El dolor envaït pel neguit
em mostra la ingenuïtat.
...Lliurant-me.
Sense deixar ni un sol racóon refugiar-me serenament.
(Març~2017)
