De vegades m'envaeixen instants sense sentit.
On la foscor més negra m'acompanya constantment.
... I passen les hores sense estels.
Buida la casa de gent que no m'estima,
desperto en aquest forat de saber-me'n.
A galop amb els records
que entrelligats a la pell em sagnen.
...Tan fràgil!, em reconec.
No estim menys, ans al contrari.
El dolor envaït pel neguit
em mostra la ingenuïtat.
...Lliurant-me.
Sense deixar ni un sol racóon refugiar-me serenament.
(Març~2017)
És ben cert el que dius en el vers: "passen les hores sense estels"
ResponEliminaNo saps mai perquè hi ha estones, o dies sencers, on els sentits no tenen sentit.
M'agraden els versos finals.
...fins i tot mesos, o anys.
EliminaGràcies, Xavier.
És tristament preciós i m'agrada molt tot de dalt a baix. M'hi reconec en alguns moments de la meva vida.
ResponEliminaNo estim menys, ans al contrari... és ben bé així. A vegades en sortim, al contrari, estimant més, encara.
A mi també m'agrada al final... cal trobar sempre racons on refugiar-se.
Una abraçada ninona. Molt forta.
No sempre es troben, Carme, no sempre.
EliminaAferradetes, preciosa.
També m'agrada l'expressió "passen les hores sense estels"...Malgrat tot, estimes més!!!
ResponEliminaPetonets, bonica.
Estimo més ... em buido més i més.
EliminaBessets, Roser.
Tots tenim, en un moment o altre, aquest sentiment, aquesta sensació de negror i inquietud. Però passa, i ve la calma.
ResponEliminaEspero passi aviat, ho desitjo més que res.
EliminaGràcies, nina.
ResponEliminaMe gusta la composición de la foto, cómo has sabido aprovechar la convergencia de líneas que se forman sobre la arena.
Bonitas palabras. Sin duda, somos invadidos por instantes sin sentido, por palabras sin sentido, por el sinsentido puro... pero afortunadamente solemos sobreponernos.
Un abrazo
·
· LMA · & · CR ·
La playa era sorprendente, la arena, el mar, las huellas y yo.
EliminaAbrazo, amigo.
Nina, de vegades, els racons on refugiar-nos serenament es fan difícils de trobar, o és difícil fer-ho serenament. Veuràs com aquestes hores passen i al final s'ompliran d'estels.
ResponEliminaDolços bessets de bona nit Paula
Unes vegades més que altres.
EliminaDiuen que tot passa...
Bessets, Alfons.
A veces esos sinsentidos nos cuesta salir de ellos, pero salimos Paula.
ResponEliminaBien captadas esas diferentes huellas!!
Buen fin de semana😉
Besos
Gracias, niña!
EliminaFelices vacaciones. 🌺
Boa tarde, somos seres humanos pensantes, é natural que ao longo da vida tenhamos dias melhores e outros piores, nada é perfeito, se contabilizarmos os dias passados, verificamos que os dias melhores foram em maior numero dos dias piores, o amanhã é sempre um novo dia que nos pode oferecer novas oportunidades, aproveite.
ResponEliminaAG
Como reza tu blog, existe siempre un lugar...existirá siempre un momento mejor?
EliminaBienvenido y gracias por tus palabras.
Ostres... com poema és de lo milloret que he llegit en molt temps.
ResponEliminaCom a dolor em temo que també.
Petons i una abraçada.
Doncs el temor és una realitat.
EliminaAferradetes, Xavi.
Un xic trist peró serè i encoratjador del qui se sent fort, i sabent i volguen apreciar la bellesa dels mils recons amagats i per descubrir que ens ofereix la vida, i de sobre tot de les persones que l'habiten ... Aferradetes sentides paula.. :)
ResponEliminaTot i que procuro ser forta, hi ha moments en que no m'hi sento.
EliminaGràcies, amic ... aferradetes. 🌙⭐
Em sap greu el teu dolor. Malgrat tot t'ha fet fer uns versos que segur són molt alliberadors.
ResponEliminaÀnims i una forta abraçada!
Escriure sempre allibera o almenys treus el que et fa mal.
EliminaGràcies, Laura! Aferradetes.
Deixa lliscar també aquests moments foscos "sense sentit", que dius. Perquè l'univers igual fa sa via i et porta, i travesses la foscor com en un túnel on saps que, en pocs moments, trobaràs la llum.
ResponEliminaOlga X.
Gronxant-me com si fos dins un gran bressol, així em deixes amb les teves paraules.
EliminaGràcies, Olga.
Maquíssim poema que ha sabut posar paraules als teus moments de fosca i de silencis, Lluneta. I també ha sabut posar paraules a alguns d'aquests instants personals en què costa tant trobar els mots...
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
En aquests moments només tinc paraules, confuses, amb tants interrogants que no sé ben bé si dic tot el que sent o sent tot el que dic.
EliminaAferradeta, nina.
la primavera esvera la sang i porta un carrousel d'emocions ....espero que el
ResponEliminaproper poema reflecteixi sentiments més alegres encara que aquest és punyent és un poc trist
aferradetes perquè el dolor s'esvaneixi i l'alegria inundi les teves venes!
No es tracta d'emocions de primavera, es tracta de supervivència, del dia a dia, de minut a minut.
EliminaGràcies pel teu suport, nina!
Aferradetes ben fortes.
Una entrada preciosa! La foto es una passada i el relat també. M'agrada entar al teu racó, Lluna!
ResponEliminaUna abraçada i bon cap de setmana.
Gràcies Jordi per venir a aquest racó que no és més que un bocinet de mi.
EliminaAferradetes i bones festes.
No hi han paraules que puguin d'ànims que et puguin alleugerir la situació que segurament estás visquent. Dir-te que tot passarà, que tornarà laiuu llum a la teva vida, encara que sigui un desig de surti des del més profund del cor, sonen també a paraules buides. Només et puc dir que desde la distància, sempre estaré al teu costat.
ResponEliminaUna Aferrada ben forta, Paula.
Tens raó Xavier, les paraules no solucionen la situació, però si que he de dir que m'acompanyen en aquests moments.
EliminaGràcies, de tot cor.
Aferradetes ben properes.
"No estim menys, ans al contrari". A mi també em passa això. És un poema molt lúcid.
ResponEliminaTot i que en fa mal, no deixo d'estimar.
EliminaGràcies, bonica.
M'agrada això de deixar-se un racó com a refugi, està molt ben pensat.
ResponEliminaPotser no ho ho vaig expressar com realment és, en aquests moments no trobo cap refugi tot i que ho busco a totes hores.
EliminaAferradetes, Consol.
Una imagen preciosa, amiga, que nos habla de soledades y divergencias...
ResponEliminaUn abrazo
Muchas gracias, amigo!
EliminaAbrazote. 😊
Tots tenim instants de foscor, però al final, els estels tornen i ens donen la llum que ens cal per seguir.
ResponEliminaAmb un ja em dono per satisfeta, una llum, tot i que sigui petita.
EliminaBessets, Mari.
Tomando el inicio, "A veces me invaden",implícitamente aceptamos que es solo una porción de tiempo y de estado, con lo cual entendemos que hay otros momentos llenos
ResponEliminade estrellas y otros estados plenos de luz. Como en el "todo" hay una porción de cada cosa.
El subconsciente siempre en funcionamiento.
EliminaQuizás al no querer reconocer la gravedad de la situación (simplemente para que duela menos, a mí misma o a los demás), recurrimos a ese "a veces".
Ésto no invalida tu razonamiento, cierto es que si tomamos el "todo", la situación actual sólo es una parte y que es cierto, también, que hubo luz anteriormente. Lo que no se asegura es que pueda llegar a haberla en un futuro.
Siempre es un placer compartir contigo.
Una aferradeta ben forta, amic meu. ☕😊