En hores baixes,
la il·lusió sembla una paraula desconeguda,
un record llunyà,
una llum que no et correspon ni et toca...
En hores baixes,
l'encletxa de l'aire es desdibuixa,
s'entela,
deslligant-se somnis, fets i paraules.
(abril ~ 2017)
Implorant...
ResponEliminaUn crit, ben bé.
EliminaEn hores baixes m'ha salvat sempre la seguretat que res no dura per sempre i que totes les hores baixes també s'acaben. Em dic "passaran també, com totes les altres". La seguretat o per que no... la il·lusió de retrobar les il·lusions.
ResponEliminaAferradetes dolces, bonica!
També m'ho dic, però sembla que no arriba a passar.
EliminaAferradetes, preciosa.
Potser en hores baixes ens hem d'agafar fort a la poesia més que mai.
ResponEliminaGairebé no hi ha res més.
EliminaTots tenim un somni, una il·lusió. Avui hi ha lluna plena i voldria fer-la entrar per aquesta escletxa, encara que fos de cantell, per iluminarte en hores baixes.
ResponEliminaBona nit sa lluna.
Desprès de llegir-te vaig obrir la balconada, de bat a bat, perquè entrés per tot arreu...em manca llum, encara.
EliminaGràcies, Pere.
Nina t'entenc molt bé, hi ha moments que la llum sembla que es marcida, que la iñlusión s'esvaeix, que l'esperança es volatiza, el pitjor és que els que sentim això no tenim paraules de consol, només ens queda esperar, il·lusionats, que un demà floreixi amb un sol radiant.
ResponEliminaPaula sempre al teu costat. Bessets
Espera, incertesa, confusió ...
Eliminasón moments de poques il·lusions, per no dir cap.
Gràcies pel teu suport, Alfons.
Bessets 🌙⭐
Tots els que sabem d'hores baixes, sabem que passen, i encara que semble que són més llargues, totes duren 24 hores.
ResponEliminaUna abraçada.
Tots els dies duren 24 hores, per sort!
EliminaAferradetes, nina.
Les hores baixes semblen més llargues que les altres, però finalment també passen...No sembla possible que per aquesta escletxa hi pugui passar la lluna plena, però segur que ho pot fer il·luminant les il·lusions, com ahir il·luminava furtivament totes les meves estances!
ResponEliminaPetonets, Bonica.
Espero i desitjo que il·lumini il·lusions i no només il·lusions.
EliminaBessets, Roser.
les hores baixes fan reflexionar molt...
ResponEliminapetons!
De vegades massa i tot. Ja m'agradaria quedar-me en blanc, almenys unes hores i poder descansar.
EliminaBenvinguda, bonica!
Aferradetes.
Però horabaixa no volia dir tarda? Tan malament us va a les tardes per allà?
ResponEliminaHorabaixa, sí.
EliminaHores baixes, no.
No sé als altres com els hi va, només puc xerrar per jo.
La primavera i la tardor són perilloses per les persones sensibles.
ResponEliminaVindran hores millors.
Petons.
La primavera, la tardor, l'atur, la salut, la incomprensió ...
EliminaGràcies, Xavi ... bessets.
Per l'escletxa passa aire i llum, amb perseverança sempre la farem més gran.
ResponEliminaTinc moooolta paciència, espero que no s'acabi.
EliminaAferradetes, Rafel.
i jo espero que les hores baixes siguin com aqui capvespres i no pas estats d' ànim.....s'acosta la llum i aferradetes!
ResponEliminaNo són horabaixes, més bé hores sense ànim i sense llum.
EliminaAferradetes, preciosa.
La fotografia m'agrada molt per la seva senzillesa, textura i llum. El poema, un xic trist, també transmet una escletxa a l'esperança.
ResponEliminaL'encletxa, que és com ho diem aquí, hi és a la foto. Tant de bo se'n obri una a la meva vida, per on pugui veure-hi i respirar.
EliminaNanit, nina.🌙⭐
ResponEliminaFabulosa forma de mirar. Has visto una fotografía que me encanta, que me hubiera gustado firmar yo.
Las grietas nos rodean....
'Hay una grieta en todo; solo así entra la luz' (Leonard Cohen)
Un abrazo
· LMA · & · CR ·
Cuando se está a oscuras lo que darías por esa grieta.
EliminaGracias, amigo.
Aferradetes. 🌾