Els records la portaven a aquell cantó fosc, on no hi volia entrar de nou, com sempre imposant la força damunt la seva voluntat. Anava passant pel seu cap, minut a minut, segon a segon aquella trobada. Ni la presumpta saviesa del seu amic, ni les seves maneres pogueren fer-li oblidar aquelles espatlles nues fins on l'esquena perdia el seu bon nom, com el vestit verd i uns talons alts i prims que allargaven molt més aquelles impressionants cames... —Prou! No podia perdre la seva feminitat— Mentre ell l'acaronava, ella pensava que aquell home era tan sols un extra a la seva vida... i es deixà estimar.
[Joc a ca la Sue]
Quants sentiments amagats per por.
ResponEliminaEncara avui...
Petons.
Sí, és penós que passi encara.
EliminaPetonets, Xavi.
Pobret, ara m'ha fet una mica de pena l'"extra", però ella també, esclar.
ResponEliminaUna bona història , condensada en poques ratlles, però que dona tota la sensació de ser molt llarga... com costen aquestes històries sentimentals.
Sferradetes, preciosa!
Lluitar contra els sentiments és una putada, tant per l'un com per l'altra.
EliminaTots som molt moderns cap a la galeria, però...
Aferradetes, bonica!
Ben jugat.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Supongo que las palabras subrayadas, son las obligatorias para introducir en el relato. No conocía ese blog. Ahora voy a visitarlo.
ResponEliminaBuen resumido relato.
Que tengas una buena semana.
Sí, son las palabras que tienen que utilizarse y creo que te he visto por allí. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Feliz lunes, Antonia.
Cuando vi el enlace, creía que se trataba de otro blog y precisamente no solo lo conozco, que a veces me he entretenido en crear una historia. Perdona mi despiste.
ResponEliminaTranquila, me extrañaba porque allí te he comentado varios relatos.
EliminaAferradetes!
A haunting, sensual memory lingers—where desire, regret, and power blur, leaving two souls entangled in something fleeting yet unforgettable.
ResponEliminaDel penediment no n'estic segura, mentre la voluntat d'oblidar-ho no hi sigui, crec que és més por al que sent que res més. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Bello relato que sugiere mil cosas... Me gusto, amiga.
ResponEliminaUn abrazo.
Sugerir, bonita palabra. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
Un relat curt, però que sembla amagar una llarga història darrere que, segurament, no acabarem d'esbrinar mai.
ResponEliminaCom sempre, te'n surts molt bé amb aquests reptes.
Abraçades!!
Ja saps que sóc de relats curts i, si pot ser, oberts a molts finals. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac!
¡Uhh!!! Mejor no remover.
ResponEliminaBesos.
¿Lo dices por ti o por mí? 😅
EliminaBesos
Un extra és això, una cosa sortida del comú, que poques vegades pot gaudir-ne.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Pot o vol gaudir-ne... ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
El temor a sufrir provoca el miedo futuro y la consecuencia es ocultar los sentimientos.
ResponEliminaBuen relato para la reflexión.
Un abrazo.
Con lo bonito que sería mostrar nuestros sentimientos en todo momento...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.
"Estima com vulguis"
ResponEliminaI a qui vulguis... encara que no siguis correspost. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Lograste algo excelente.
ResponEliminaBesitos de anís.
¡Muchísimas gracias, Sara!
EliminaBesos.
Deu n’hi do com te’ns surts de bé amb aquestes gimcanes literàries.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
M'agraden aquests jocs i altres, tot i que no em surtin tots bé. ;-)
EliminaAferradetes, Joan!
¿Hacerle? ¿Él le mimaba?... ¡Va por ahí la cosa?
EliminaAbrazos Paula.
¿Hacer qué?
EliminaÉl la acariciaba, eso sí...
Aferradetes, Ernesto.
Sera el traductor... Pero el texto aparenta "masculinidad" en ella,
ResponEliminaY por otro lado. Feliz noche!
Abrazos.
Aquí tienes la traducción:
EliminaLos recuerdos la llevaban a aquella esquina oscura, donde no quería entrar de nuevo, como siempre imponiendo la fuerza sobre su voluntad. Iba pasando por su cabeza, minuto a minuto, segundo a segundo ese encuentro. Ni la presunta sabiduría de su amigo, ni sus maneras pudieron hacerle olvidar aquellos hombros desnudos hasta donde la espalda perdía su buen nombre, como el vestido verde y unos tacones altos y delgados que alargaban mucho más aquellas impresionantes piernas... —¡Basta! No podía perder su feminidad— Mientras él la mimaba, ella pensaba que aquel hombre era tan sólo un extra en su vida... y se dejó querer.
¡Buen día, Ernesto! ;-)
Aferradetes.
Corto e intenso. Y se dejó...Hay muchas historias que son difícil de dejar.
ResponEliminaBuena semana Paula.
Un abrazo.
... Y se dejó querer... Cierto, hay sentimientos que, aunque quieras, no los puedes borrar.
Elimina¡Feliz miércoles!
Aferradetes, Laura.
Amb poques línies te n'has sortit molt bé per posar totes les paraules de repte en aquesta història plena de sentiments difícils de deixar anar... ai, que complicat que és trobar-se en situacions així. No es pot lluitar contra el que se sent.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies!
EliminaSí, són situacions estranyes, on el cor et diu una cosa i el cap una altra totalment diferent.
Aferradetes, nina.
Seguir el teu cor, però també la teva raó, és important a la vida.
ResponEliminaSóc de les que segueixo el cor abans que a la raó...
EliminaAferradetes, Helena.
La protagonista de la teva història té clarament un conflicte entre la realitat que viu i el veritable desig que la impulsa interiorment, que no sap o no vol afrontar. Potser no és aquesta la millor estratègia!! Molt bé i intel·ligentment resolt el repte de la Sue. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaCrec que hauria de fer cas al seu cor...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons! 😘🤗