30 de maig 2013

BANC ...

Foto pròpia
Asseguda en aquest banc
amb la mirada a l'infinit mar blau
compartim silencis mentre recordo
La nostàlgia em mossega la pell

Podria escriure mil pàgines
Explicar-te que em perdo en l'absència
que voldria estimar-te una mica menys
perquè no em dolguis tant

Que quan els teus ulls em despullen 
mentre els dits em recorren  l'esquena
dibuixant formes indesxifrables 
tal vegada no siguis un somni

I és quan els teus llavis carnosos 
xiuxiuegen paraules a cau d'orella
encenent el  meu desig ...
quan penso - sento - que
certament no ets un somni

Tinc fam de TU
(sa lluna, maig-2013)

40 comentaris :

  1. Bonic, està bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Josep!

      Que passis un bon dia!
      Aferradetes.

      Elimina
  2. Caram, Lluna!, a açò se li ha de posar música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que ja en té, preciosa per cert. :)

      Aferradetes.

      Elimina
  3. M'he quedat atrapada en aquests versos...
    "que voldria estimar-te una mica menys
    perquè no em dolguis tant".
    la voluntat no serveix quan l'amor és intens. De vegades jo també voldria voler estimar menys i voldria que em volguessin estimar més. És un poema de somni, amb sentiments reals i profunds. Preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això no és com una aixeta que pots regular el fluix, va com va, encara que si voldries no estimar tant perquè no dolgui. L' altra cara també es dóna, ens agradaria que ens estimessin amb la mateixa intensitat que nosaltres ho fem...
      però va com va i no es pot controlar.

      Gràcies Sívia!
      Bessets

      Elimina
  4. OHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Quina passada!!!!!

    :)

    Es preciós.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi. Gràcies Xavi!

      Bessets

      Elimina
  5. Amiga, que bello poema... Y que bella imagen...

    Quizas, en el fondo, el amor solo sea un sueño, como la propia vida...

    Un abrazo fuerte, Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. mmm ... esas clases ya dan sus frutos!! jejje

      Muchísimas gràcies, Antiqva.
      Un beso.

      Elimina
  6. Somiar està molt bé, però somiar despert encara ho està molt més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és cert, una bella realitat somiada.

      Aferradetes Xexu!

      Elimina
  7. Anònim30.5.13

    lluneta que sembla que tornen a passar coses rares amb el correu no et cregis res del que et digui si no t'ho confirmo d'alguna manera val? i menys si es alguna cosa extraordinària o rara val? Soc el Miquel Àngel i un dia d'aquestos farem un tombet oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et preocupis Miquelet, tu ens vas diguent coses, si?

      El tumbet i el trempó es mengen freds, poden esperar. :)
      Aferradetes.

      Elimina
  8. intens, sensual i melangiós poema....
    aferradetes primaverals

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt primaveral no està el temps, tot i que la primavera va per dintre! :)

      Gràcies nina ... aferradetes!

      Elimina
  9. espero que puguis somiar desperta. T 'ha quedat preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé segura que, un dia potser proper, somiaré més desperta.

      Gràcies Joan!!
      Bessets

      Elimina
  10. Un poema ple de sentiments...Penso que no ens hem de penedir d'estimar massa, encara que de vegades en faci mal i tenim tot el dret a desitjar que ens estimin més...
    I que bonic compartir silencis nostàlgics i mirades al blau del mar!

    Petonets, avui ja, una mica assolellats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades estimem sense ser estimats, d'altres la intensitat no és la mateixa, crec que precisament és per això que dol.
      Com en tot, cal caminar un vora l'altre, si el pas no és el mateix, el camí no és plaent.

      Aiii ... el desig, quina sort qui sap desitjar el que vol sense posar ni una lletra més, ni una menys!! :)

      Aferradetes, fresquetes per aquí.

      Elimina
  11. Perquè no puc, sinó buscaria aquest banc i voldria passar l'eternitat amb una persona com tu.
    M'enfilaré damunt la muntanya més alta i fixaré la mirada cap a ses illes, et faré un petó i el posaré damunt un núvol petit i lleuger, demà sens falta arribarà on ets i espero que qui t'ha estimat, qui has estimat, torni amb tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Voler és poder, encara que de vegades és molt complicat.

      Esperaré l'arribada d'aquest petit núvol que porta aquest tresor, prendré el teu bes i li confiaré un de tornada perquè, no molt tard, el puguis recollir ... portarà enganxats pensaments que vull que em guardis.

      Ets un solet, nin ... bona nit!

      Elimina
  12. Genial sa lluna…
    Si us plau, si mai trobes la recepta per "estimar una mica menys perquè no em dolguis tant", si us plau, passame-la. A mi també m'aniria de conya saber com es fa.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que l'única recepta que hi ha és que et sentis molt estimat alhora. Però ja t'ho confirmaré si és així.

      Bessets!

      Elimina
  13. em deixes bocabadada, amiga meva
    et sabia sensible i tendre
    pero t'estas superant per moments..no paris !!

    m'afegeixo a n'en Pep; podriem fer un *trenet* de nuvols d'anada i tornada i omplir-los de petons
    en calen tants !!!
    t'estim...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada amiga
      ja saps que això va per moments, cert és que ara em trobo a un moment de molta sensibilitat, potser a causa de les circumstàncies, potser a la primavera que es mostra tímida, potser ... potser ... potser ... (com el bolero) :)

      Fem aquest trenet d'anada i tornada, ara mateix ja va carregat cap allà!!
      ... i jo, ninona meva.


      Elimina
  14. Vestida d'enyor, se't veu tan fràgil...Una imatge preciosa, llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla mentida sent tan forta amb moltes altres coses, però l'enyor pot amb jo ...

      Bessets, nina peciosa.

      Elimina
  15. caram quin poema més bonic i ple de sentiments t'ha quedat sa lluna. Et felicito per tot plegat

    aferradetes !!!
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan, feliç de que t'agradi!

      Bessets!

      Elimina
  16. Aquesta fam no s'hauria de saciar mai, ni perdre tampoc, perquè aleshores els records sense la carícia a la pell, fan molt mal.
    Que no et manqui mai, dolça lluna!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Lídia, els records sense la carícia a la pell fan mal, tot i que la "fam" no es perdi...fins i tot la fan més present.

      Aferradetes dolces, nina!

      Elimina
  17. Anònim2.6.13

    Sa lluna és una persona molt sensible i emotiva com la lluna. El que diu en el seu blog és totalment cert, ho que diu és des del seu interior i cor i per això hi es aqui per compartir els seus sentiments amb mes personas.

    Ella no sap que és una poetisa, i que mes dóna, Hi ets aqui entre nosaltres i ens anima la vida. Es la persona mes maca que he conegut.
    No soc ningu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per totes i cadascuna de les paraules que has deixat aquí.

      Encara que no hi ha cap persona que pugui ser ningú, t'he de dir que totes les persones que han compartit moments en la meva vida, les guardo com un tresor en el meu cor. Cadascuna -i en conjunt- han fet que sigui com sóc ara. Fins i tot els que -per motius diferents- han marxat, segueixen amb mi.

      Agraeixo l'esforç que has fet per deixar el comentari en català, sé que et costa una mica. :)
      Aferradetes!

      Elimina
  18. Tan de bo no sigui un somni... però si ho fos, valdria la pena somiar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan de bo no ho fos, però si he de dir que val la pena somiar-lo.

      Molt bona tarda!
      Aferradetes

      Elimina
  19. Anònim2.6.13

    Salluneta, cuando la añoranza toma al asalto el tiempo de los recuerdos, y convierte la dulzura de lo habido, en lo amargo del no tener, es tiempo entonces de volver a la raiz, y destilar el tiempo en el alambique de la magia, y conseguir el elixir maravilloso de disfrutar por lo habido, y no perderse en laberintos de lo que que no es..... jejejej, otro día hablaremos del gobierno, y en otra ocasión y otro día... de la elasticidad del tiempo, la distancia y el espacio.
    PD, (Como la mayoria, también alabo, esta muy bien construida poesía), y aunque podamos pensar como dijo aquel poeta "No es una poesía gota a gota pensada, no es un bello producto, no es un fruto perfecto, es lo más necesario, lo que no tiene nombre.... son gritos en el cielo..... y en la tierra son actos"", aún así.... es una poesía llena de sentido y muy emotiva

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Es que no se puede disfrutar de aquello no habido? ¿Tan difícil es soñar lo que una quiere que sea?
      Quizás los sueños, estimat amic, sean el elixir mágico que convierte los deseos en realidades, aunque éstas sean imposibles. ¿He utilizado la palabra imposible? Imposible que yo utilice esa palabra, jjejej
      Porque si la utilizara, con ello mataría los sueños y eso es lo más valioso que tengo.

      Mucho se puede hablar del tiempo, la distancia o el espacio, ¡cierto! Para ello se necesita tiempo(suficiente), distancia(poca) y espacio(cálido) ... ¿dispone de ellos? Si es así, yo encantada de compartirlos cuando guste.

      Gracias, como dijo el poeta...son gritos en el cielo.
      f.a.

      Elimina
  20. Salluna, no se com es poden contestar les poesies, tan sols se felicitar-te. M'agradat molt.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho has fet, Josep. Celebro que t'agradi.

      Aferradetes!! ☺

      Elimina

Benvinguts al racó!