 |
| - Fotos pròpies - |
Com en una muntanya russa, ara amunt immediatament a baix i volta a pujar
Petites coses, que ara si semblen ser però en un instant ja no són, que potser mai han estat
A la pujada tot és possible, gairebé hi toques amb les puntes dels dits
Sense arribar-hi del tot, caus en picat a la foscor més negra, on res ho és tot
Viatge d'anada i tornada
on els colors narcotitzen el dolor i la misèria
per convertir-se en somnis
Somnis que potser mai no siguin.
Petites coses molt grans alhora!
ResponEliminaSi Helena, crec que són les més importants.
EliminaAferradetes!
Una sensació perfectament coneguda per mi. Massa i tot, diria. Cada dos per tres em passa pel cap un post que es diu muntanya russa. Sort que no l'escric...
ResponEliminaDoncs no entenc ben bé perquè no l'escrius...a mi m'ajuda quan puc parlar del que em passa, encara que no és sempre que pugui fer-ho.
EliminaBessets.
Solament et puc dir que en la muntanya russa hi anem tots plegats, alguns en el vagons que van al davant,potser sols, potser amb la valentia d'encarar ells sols els mals vents.Potser tenen sort i pujen i baixen agafats de la mà del company o compaya de viatge.
ResponEliminaPerò hi anem tots.
Tocant fons, com un pou fosc i sense llum, però t'agafes allà on l'ànima somriu.I t'enfiles i treus el millor de tu, i tot i així rellisques.
Veient aquestes fotos crec que tens una vida plena, perquè saps copsar instans plens de vida.
Sigues molt valenta, que segur que te'n sortiràs.
Saps Pep? Arriba un moment que em sento molt cansada d'anar amunt i avall, de no poder gaudir més temps d'aquests petits instants, vull quedar-m'hi però no ho aconsegueixo i la caiguda cada cop dol més. La remuntada més i més difícil, i penses si val la pena començar a pujar de nou...
EliminaCada vegada que veig imatges com aquestes penso en fer un clic i així retenir-les per si un dia no ho recordo. Sé que no és el mateix que he vist, ni que he sentit, però m'ajuda a prendre forces per seguir.
Gràcies per ser-hi!
Bessets
pero son les petites coses les importants sovint...pugin o baixin
ResponEliminamil petonets, ninona meva
Hauríem de poder unir-les i així sempre tocar el cel.
EliminaBessets preciosa!!
Jo fa temps que estic abaix.
ResponEliminaTé avantatges.... no pots caure més .
Petons.
Aquesta és la veritat més gran que he llegit mai, ja no pots anar més avall. Però si ho penses un poc, també és una gran sort, totes les passes que donis seran per remuntar.
EliminaAferradetes fortes, Xavi!
Una composició de colors, versos i notes senzilla però molt agradable.
ResponEliminaGràcies Sergi!
EliminaColors, paraules i música, petites coses que són les més importants per a mi en aquests moments.
Aferradetes!
Les petites coses són importants, les grans també, però mai no duren per sempre... ni les bones ni les dolentes... mai no duren per sempre.
ResponEliminaTots tenim alts i baixos i fins i tot molt baixos i m'agrada la visió del Toro... si no pots anar més avall, només ens queda remuntar.
Ànims, i endavant! T'estimem, lluneta.
Que maques les fotos!
Moltes vegades el tant per cent està desequilibrat, recordar les bones per oblidar les dolentes és el que faig.
EliminaMoltes gràcies Carme, saps que també vos estim.
Bessets!
Sempre s'ha de lluitar pels somnis, encara que sapiguem que costaràn... no hem de defallir!!! Ptonets lluneta!
ResponEliminaTots tenim somnis i crec que tots lluitem per aconseguir-los, però no tothom hi arriba.
EliminaAferradetes nina!
A mi les petites coses, són les que em fan viure, si són positives és un "subidon" i si no , doncs com ja ha comentat algú, l'únic camí és tornar a pujar...Això sí, com més aviat millor, que l'important és no quedar-se a baix...
ResponEliminaAmb les teves fotos has fet un col·laix de vida , molt bonic...
Aquelles petites coses , una cançó preciosa del Joan Isaac, que és del meu poble.
Petonets petits, però amb molt de carinyet!
Les fotos, petits (grans) instants que he viscut. Cadascuna em porta a un record molt concret.
EliminaAquesta versió és nova per a mi, però em va agradar tant que la vaig voler posar aquí.
Bessets i mil somriures!!
El moment només pots viure'l, i si és plaent gaudir-lo al màxim (com veig a las fotos tu ja ho tens clar i ho has fet)i si és dolent ja ha passat!!... El secret , no quedar-se mai quiet i sempre endavant.!!
ResponEliminaQuin gran regal aquestes "petites coses" que ens envolten!!
Què tinguis molt bon dia!!
Una abraçada.
Tu en saps molt de gaudir els instants, n'hi ha prou amb veure cada dia les teves fotos per saber-ho.
EliminaMolt bona tarda, Montse!
Aferradetes.
el que sempre ens falla és que quan estem a la cresta no acabem de gaudir del tot del moment, pensant que encara podem pujar una mica més. Quan ens adonem ja tornem ser de camí de baixada.
ResponEliminaJo n'estic aprenent, potser part de culpa és que quasi tinc mig segle.
I a vegades pensant ...uiii que això pot caure!!
EliminaSi és per la edat ho tens cru, en tinc uns quants més que tu i encara he après poc. :)
Bessets!!
Si una cosa s'ha viscut significa que pot tornar-se a viure. El desig és el motor. Per suposat però, s'ha de caminar. Estàs preciosa a la foto nova! Quan vols que ens veiem, guapeta?
ResponEliminaI si encara no s'ha viscut i es vol viure???
EliminaGràcies nina!
Ara vaig de bòlid, però et diré coses aviat!!
Bessets.
Lluneta, la vida és així, amb alts i baixos. I potser, encara que a vegades no ho entenguem, és com ha de ser. Sense prespectiva no entendriem res. Cal tenir força per aixecar-se quan es cau i abandonar ràpid el terra per anar pujant cap al cel i gaudir-ne plenament quan s'hi arriba. També és important mantenir els somnis perquè ens ajuden a fer funcionar el motor.
ResponEliminaUna abraçada forta i molts ànims!
Somiar constantment tampoc et porta enlloc.
EliminaAferradeta ben forta!!
Si poses el focus en l'ara, que és l'únic que importa, no sabràs si puges o baixes. No dic que sigui senzill, perque no ho és, però miro d'aprendre'n mentre faig camí. Et convido a provar-ho... i disfrutar cada segon de petites (o grans) coses :)
ResponEliminaBon cap de setmana, lluna.
Mantenir-se en aquest instant és el que costa.
EliminaBona setmana!
Aferradetes
Molt bona descripció de la vida tal i com ens la fan viure.
ResponEliminaNo tenim moltes escapatòries o no les sabem trobar.
EliminaBona tarda!
Bessets
T'entenc, Lluneta, perquè sé en pròpia pell de què parles. Fem nostres aquestes petites grans coses, les més importants, i continuem avançant, un pas davant l'altre, perquè el camí enrere no existeix. I arribarà un moment que et trobaràs amb un paisatge davant teu que t'agradarà molt.
ResponEliminaÀnims i una forta abraçada!
Tant de bo sigui així, nina! La veritat és que estic molt, molt, cansada.
EliminaAferradetes dolces!
I quan no hi ets voldries canviar, voldries allargar el somni...
ResponEliminaMaques, les fotos!! Petons, nena, i gràcies per passar sempre per casa!
Què no marxés mai, oi? Em conform amb molt poquet, però sembla que a aquest poquet no hi arribo o no és per a mi.
EliminaGràcies Montse, també m'agrada que guaitis per aquí!!
Aferrades.
al capdavall els somnis són per somiar...qui sap...
ResponEliminaboniques fotos jo també et dic...i moltes aferradetes ( que ja l'estic fent servir més que les abraçades)
I si el que no hem après és la màgia de fer-ho real??
EliminaAgafa'm, enganxa'm, toca'm = compartim = aferradetes!! ;)
La vida ja és això… un anar i venir constant. Un pujar i baixar. Un gaudir i patir. Un riure i plorar. Per això és tant important aprofitar per sentir al màxim els bons moments… perquè mai sabem quan duraran.
ResponEliminaEn tot cas, confia, perquè algun dia, quan menys t'ho esperis, els somnis seran. Segur.
Petons.
No sé si és una apreciació personal, però crec que el gaudir i el patir tenen diferents intensitats. Potser perquè patim més que fruïm? De totes maneres si no confiés que això pot canviar, donaria per liquidada la meva existència.
EliminaBessets!
En la senzillesa descansen els grans sentiments; com en els teus versos, que tenen aquesta qualitat. M'agrada molt la nova foto de perfil, sa lluna, estàs guapíssima.
ResponEliminaLes coses que m'omplen són les més senzilles, ja hi ha moltes coses que ens compliquen la vida.
EliminaGràcies nina!
Aferradetes
Mireu-la que moreneta està ella ja tot just començar el mes de maig! ;-))
ResponEliminaJo em mantinc en color Iniesta durant tot l'any :-P
Jo crec que la vida ja ho té això, moments alegres, moments trists... ara bé, si sempre anés tot bé potser ja no ho sabríem valorar, no?... No sé... :-))
Sa lluneta que està envoltada dels seus petits moments era molt joveneta, plena de somnis i amb una vida per davant.
EliminaAra, gairebé amb una vida, es pinta amb raigs de sol. :)
Iniesta és un jugador de futbol, oi?? ;)
Aferradetes eixerides!!
Petites i grans, sí. L'esguard les ha d'anar copsant una a una. I la lluna ho veia.
ResponEliminaA cops molt ràpides, d'altres pausadament...i la lluna sempre amatent.
EliminaBessets.
Mira, m'has fet pensar una mica en el meu darrer post i aquestes sensacions contradictòries, fins i tot oposades, que ens abracen tot sovint i ens omplen la vida de sensacions agredolces.
ResponEliminaEns haurem d'acostumar en aquests petits tasts agredolços, fins i tot potser que a la llarga ens agradin.
EliminaAferradetes i ànims!!
Visc de silencis
ResponEliminade petites coses
darrerament no et dic res
no t'importi, sent-me a prop
cada cop ... més silenciós.
Bona nit sa lluna.
Aprendre a entendre els silencis i sentir-se a gust en ell ... estic en això, Pere.
EliminaSé que hi ets i és el que m'importa.
Molt bon dia...bessets!
Aquestes petites coses que ens fan tan grans alhora.
ResponEliminaAbraçades, Lluna.
Si ens sentim bé amb elles, ens fan molt grans.
EliminaAferradetes, nina!
Bello collage, amiga, presidido -como debe ser- por la Luna...
ResponEliminaUn abrazo muy fuerte
Gràcies amic!!
EliminaBessets.
Que maco amiga
ResponEliminaMoltes gràcies, Salvador.
EliminaBenvingut!
Aferradetes, amic.
tens FB...???
ResponEliminaeroticopoemes.blogspot.com
http://www.poemesvisuals.com/
No tinc FB, només aquest blog i el G+.
EliminaPrenc nota dels teus enllaços, gràcies.
Aferradetes!
Les montanyes russes de les fires i atraccion, fa molts anys que no hi pujo..però les montanyes russes del meu mesurador o "altimetre" de les emocions el tinc plenament activat... T'asseguro que funciona i el miro, força vegades al any.. Penso, a diferencia de les atraccions que sempre comencen i acaban en el mateix punt baix del recorregut, les de l'ànima mai sé per sort, quan finalitzará, i per tant despres de les baixades m'animo i m'engresco per descobrir com serà d'emocionat la següent pujada...
ResponEliminaAferradetes seguides, amb pocs altibaixos d'en JAC. :))
A les de les fires no hi he pujat mai, tinc un vertigen que fa por! ;)
EliminaLes emocionals són un altra cosa, poc a poc vaig aprenent més però encara hi ha cops que es disparen amb força i sense cap control.
Aiii les pujades, sempre amunt, què bonic seria!.
Aferradetes, de llarg trajecte.
De llarg trajecte, però sobre tot amb pujades i baixades saus i divertides... que més que montanyes russes, siguin com un ball amb la música de fons sense fí... :))
Elimina;)
EliminaLa vida és com una muntanya russa!.- Quantes vegades ho hem sentit això? Demostra que l'ésser humà és emocionalment inestable. Sóna negatiu, si. Però és una realitat. L'emocionalitat de cada persona és un aprenentatge continu i que la gran majoria de vegades el fem a cegues. Per això els alts i baixos. Estem en una societat molt avançada tecnológicament, però poc madura emocionalment. No ara, desde sempre. Un generalisme, ho sé. Però, rumiant-ho bé, no s'allunya gaire de la realitat. Aferredetes empordaneses.
ResponEliminaTens raó, no s'allunya gens de la realitat.
EliminaAferradetes, Xavier! :)