 |
| Foto pròpia |
Asseguda en aquest banc
amb la mirada a l'infinit mar blau,
compartim silencis mentre recordo.
La nostàlgia em mossega la pell.
Podria escriure mil pàgines.
Explicar-te que em perdo en l'absència,
que voldria estimar-te una mica menys
perquè no em dolguis tant.
Que quan els teus ulls em despullen,
mentre els dits em recorren l'esquena
dibuixant formes indesxifrables,
tal vegada no siguis un somni.
I és quan els teus llavis carnosos
xiuxiuegen paraules a cau d'orella,
encenent el meu desig...
quan penso - sento - que
certament no ets un somni.
Tinc fam de TU.
(sa lluna, maig-2013)
Bonic, està bé.
ResponEliminaGràcies Josep!
EliminaQue passis un bon dia!
Aferradetes.
Caram, Lluna!, a açò se li ha de posar música.
ResponEliminaCrec que ja en té, preciosa per cert. :)
EliminaAferradetes.
M'he quedat atrapada en aquests versos...
ResponElimina"que voldria estimar-te una mica menys
perquè no em dolguis tant".
la voluntat no serveix quan l'amor és intens. De vegades jo també voldria voler estimar menys i voldria que em volguessin estimar més. És un poema de somni, amb sentiments reals i profunds. Preciós!
Això no és com una aixeta que pots regular el fluix, va com va, encara que si voldries no estimar tant perquè no dolgui. L' altra cara també es dóna, ens agradaria que ens estimessin amb la mateixa intensitat que nosaltres ho fem...
Eliminaperò va com va i no es pot controlar.
Gràcies Sívia!
Bessets
OHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaQuina passada!!!!!
:)
Es preciós.
Petons.
Celebro que t'agradi. Gràcies Xavi!
EliminaBessets
Amiga, que bello poema... Y que bella imagen...
ResponEliminaQuizas, en el fondo, el amor solo sea un sueño, como la propia vida...
Un abrazo fuerte, Lluna
mmm ... esas clases ya dan sus frutos!! jejje
EliminaMuchísimas gràcies, Antiqva.
Un beso.
Somiar està molt bé, però somiar despert encara ho està molt més!
ResponEliminaSi que és cert, una bella realitat somiada.
EliminaAferradetes Xexu!
lluneta que sembla que tornen a passar coses rares amb el correu no et cregis res del que et digui si no t'ho confirmo d'alguna manera val? i menys si es alguna cosa extraordinària o rara val? Soc el Miquel Àngel i un dia d'aquestos farem un tombet oi?
ResponEliminaNo et preocupis Miquelet, tu ens vas diguent coses, si?
EliminaEl tumbet i el trempó es mengen freds, poden esperar. :)
Aferradetes.
intens, sensual i melangiós poema....
ResponEliminaaferradetes primaverals
Molt primaveral no està el temps, tot i que la primavera va per dintre! :)
EliminaGràcies nina ... aferradetes!
espero que puguis somiar desperta. T 'ha quedat preciós
ResponEliminaGairebé segura que, un dia potser proper, somiaré més desperta.
EliminaGràcies Joan!!
Bessets
Un poema ple de sentiments...Penso que no ens hem de penedir d'estimar massa, encara que de vegades en faci mal i tenim tot el dret a desitjar que ens estimin més...
ResponEliminaI que bonic compartir silencis nostàlgics i mirades al blau del mar!
Petonets, avui ja, una mica assolellats.
De vegades estimem sense ser estimats, d'altres la intensitat no és la mateixa, crec que precisament és per això que dol.
EliminaCom en tot, cal caminar un vora l'altre, si el pas no és el mateix, el camí no és plaent.
Aiii ... el desig, quina sort qui sap desitjar el que vol sense posar ni una lletra més, ni una menys!! :)
Aferradetes, fresquetes per aquí.
Perquè no puc, sinó buscaria aquest banc i voldria passar l'eternitat amb una persona com tu.
ResponEliminaM'enfilaré damunt la muntanya més alta i fixaré la mirada cap a ses illes, et faré un petó i el posaré damunt un núvol petit i lleuger, demà sens falta arribarà on ets i espero que qui t'ha estimat, qui has estimat, torni amb tu.
Voler és poder, encara que de vegades és molt complicat.
EliminaEsperaré l'arribada d'aquest petit núvol que porta aquest tresor, prendré el teu bes i li confiaré un de tornada perquè, no molt tard, el puguis recollir ... portarà enganxats pensaments que vull que em guardis.
Ets un solet, nin ... bona nit!
Genial sa lluna…
ResponEliminaSi us plau, si mai trobes la recepta per "estimar una mica menys perquè no em dolguis tant", si us plau, passame-la. A mi també m'aniria de conya saber com es fa.
Petons!
Crec que l'única recepta que hi ha és que et sentis molt estimat alhora. Però ja t'ho confirmaré si és així.
EliminaBessets!
em deixes bocabadada, amiga meva
ResponEliminaet sabia sensible i tendre
pero t'estas superant per moments..no paris !!
m'afegeixo a n'en Pep; podriem fer un *trenet* de nuvols d'anada i tornada i omplir-los de petons
en calen tants !!!
t'estim...
Estimada amiga
Eliminaja saps que això va per moments, cert és que ara em trobo a un moment de molta sensibilitat, potser a causa de les circumstàncies, potser a la primavera que es mostra tímida, potser ... potser ... potser ... (com el bolero) :)
Fem aquest trenet d'anada i tornada, ara mateix ja va carregat cap allà!!
... i jo, ninona meva.
Vestida d'enyor, se't veu tan fràgil...Una imatge preciosa, llum.
ResponEliminaSembla mentida sent tan forta amb moltes altres coses, però l'enyor pot amb jo ...
EliminaBessets, nina peciosa.
caram quin poema més bonic i ple de sentiments t'ha quedat sa lluna. Et felicito per tot plegat
ResponEliminaaferradetes !!!
joan
Moltes gràcies Joan, feliç de que t'agradi!
EliminaBessets!
Aquesta fam no s'hauria de saciar mai, ni perdre tampoc, perquè aleshores els records sense la carícia a la pell, fan molt mal.
ResponEliminaQue no et manqui mai, dolça lluna!!
Tens raó Lídia, els records sense la carícia a la pell fan mal, tot i que la "fam" no es perdi...fins i tot la fan més present.
EliminaAferradetes dolces, nina!
Sa lluna és una persona molt sensible i emotiva com la lluna. El que diu en el seu blog és totalment cert, ho que diu és des del seu interior i cor i per això hi es aqui per compartir els seus sentiments amb mes personas.
ResponEliminaElla no sap que és una poetisa, i que mes dóna, Hi ets aqui entre nosaltres i ens anima la vida. Es la persona mes maca que he conegut.
No soc ningu.
Gràcies per totes i cadascuna de les paraules que has deixat aquí.
EliminaEncara que no hi ha cap persona que pugui ser ningú, t'he de dir que totes les persones que han compartit moments en la meva vida, les guardo com un tresor en el meu cor. Cadascuna -i en conjunt- han fet que sigui com sóc ara. Fins i tot els que -per motius diferents- han marxat, segueixen amb mi.
Agraeixo l'esforç que has fet per deixar el comentari en català, sé que et costa una mica. :)
Aferradetes!
Tan de bo no sigui un somni... però si ho fos, valdria la pena somiar-lo.
ResponEliminaTan de bo no ho fos, però si he de dir que val la pena somiar-lo.
EliminaMolt bona tarda!
Aferradetes
Salluneta, cuando la añoranza toma al asalto el tiempo de los recuerdos, y convierte la dulzura de lo habido, en lo amargo del no tener, es tiempo entonces de volver a la raiz, y destilar el tiempo en el alambique de la magia, y conseguir el elixir maravilloso de disfrutar por lo habido, y no perderse en laberintos de lo que que no es..... jejejej, otro día hablaremos del gobierno, y en otra ocasión y otro día... de la elasticidad del tiempo, la distancia y el espacio.
ResponEliminaPD, (Como la mayoria, también alabo, esta muy bien construida poesía), y aunque podamos pensar como dijo aquel poeta "No es una poesía gota a gota pensada, no es un bello producto, no es un fruto perfecto, es lo más necesario, lo que no tiene nombre.... son gritos en el cielo..... y en la tierra son actos"", aún así.... es una poesía llena de sentido y muy emotiva
¿Es que no se puede disfrutar de aquello no habido? ¿Tan difícil es soñar lo que una quiere que sea?
EliminaQuizás los sueños, estimat amic, sean el elixir mágico que convierte los deseos en realidades, aunque éstas sean imposibles. ¿He utilizado la palabra imposible? Imposible que yo utilice esa palabra, jjejej
Porque si la utilizara, con ello mataría los sueños y eso es lo más valioso que tengo.
Mucho se puede hablar del tiempo, la distancia o el espacio, ¡cierto! Para ello se necesita tiempo(suficiente), distancia(poca) y espacio(cálido) ... ¿dispone de ellos? Si es así, yo encantada de compartirlos cuando guste.
Gracias, como dijo el poeta...son gritos en el cielo.
f.a.
Salluna, no se com es poden contestar les poesies, tan sols se felicitar-te. M'agradat molt.
ResponEliminaUna abraçada.
Ja ho has fet, Josep. Celebro que t'agradi.
EliminaAferradetes!! ☺