 |
| Bunyola, Setembre-2008 |
Et miro i penso, quantes històries podries explicar?, quants camins a les teves rodes?, quantes mans t'han acaronat?. Aixeco la càmera, preparo l'objectiu, enfoco i em parles de solituds, de la teva, de la meva. Un segon abans que soni el clic, somrius posant entre els colors dels tests, entre pedres desgastades amb portes i finestres indiscretes ... un murmuri arriba des del record ... Mai estàs sola, sempre en la millor companyia, amb tu mateixa .
Amb la bici a la porta, regal de na CARME
GRÀCIES!
La companyia d'un mateix sempre és bona, però compartir un bon café crec que és millor. Tu vine i jo et convido...... :-)
ResponEliminaFet!! ... o per fer, et prenc la paraula, quan vingui (que ja va sent hora) compartirem cafès i ... paraules. :)
EliminaAferradetes!
Realment, de vegades trobem complicitats en els racons més insospitats.
ResponEliminaA mi em passa sovint e imagino que a, gairebé, tothom.
EliminaUns bessets!
M'has fet venir ganes de donar una volta amb bicicleta.
ResponEliminaAmb gorra, pantalons curts, ulleres de sol i la bosa a l'esquena amb un petit mos a dins.
Potser feriem una cursa i tot, i potser cauriem sense fer-nos mal.
Potser riuriem tan que no podriem padalar.
Però que ès la vida sense aquest espais de temps inolvidables.
Segur que seria un passeig ben divertit ... de somriures, paraules i silencis, també.
EliminaPassa una bona nit, nin!
Aferradetes
Tots hauríem de ser com ella, la millor companyia per a nosaltres mateixos, això sense deixar de compartir de tant en tant!
ResponEliminaEm miro i em remiro aquesta foto... no sé si m'atreviré a pintar-la, però té l'atmosfera que m'agrada...
Bona nit, bonica!
Crec que les dues coses es complementen.
EliminaEm fa molta il·lusió que la pintis, si, si, si, siiiii!!
Bona nit, nina!
Bessets
Jo hi ha certs objectes amb qui acabo desenvolupant una relació quasi personal, suposo que perquè estan emocionalment lligats a molts records. Les bicicletes són un d'ells.
ResponEliminaA mi em passa sovint amb la música, pel mateix motiu, cada cançó em porta a un record molt concret.
EliminaAferradetes!!
Un dels meus millors companys d'infància va ser una bicicleta vella.
ResponEliminaElla i jo cada tarda ... amb un tall de pa amb xocolata ..
Bona nit sa lluna :)
mmmm ... aquell pa amb xocolata què bo era!! Quins records que m'has portat!! :)
EliminaMolt bona nit, Pere!
Bessets
Sempre atenta, fidel i generosa.
ResponEliminaRecordo una bici de color vermell, preciosa...
Aynsssssssssssss
Petons.
I que va ser d'ella ?? M'ho explicaràs ?? :)
EliminaBessets!
així doncs t'agrada anar amb bici...?
ResponEliminaFa temps que no hi vaig, però si m'agrada.
EliminaMira que quan vaig fer el post vaig pensar amb tu i t'ho volia dedicar.
No és cap de les que t'han robat, oi??
Aferradetes.
La bicicleta pot ser una imatge del tenir companyia, una roda amb l'altra.
ResponEliminaSi que ho és així com ho veus tu!!
EliminaBessets, nina
Amiga Lunar... Doy por supuesto que si algún día apareces por estas tierras de María Santísima, antes avisarás...
ResponEliminaUn abrazo fuerte
Ui ... ui ... uiiiiiii ... no sé cómo interpretar eso!! ;)
EliminaAbrazote Antiqva!
Algo muy similar podria yo decir de mi maquina fotografica...
ResponEliminaAy, si la puñetera hablara...
Otro abrazo lunar, amiga
Y habla, vaya que si habla, sólo hay que ver lo que dice y cómo lo dice!! :)
EliminaMés aferradetes, amic.
Em miro la foto i el que veig m'agrada molt, una bicicleta arrambada a la paret d'una casa que sembla de pagès...
ResponEliminaSegur que ha acompanyat a més d'una persona a fer rutes pels camins de ses illes. Mentre descansa, deu gaudir recordant les que ha acompanyat en els seus passeigs i que ella ha fet que siguessin felices per una estona, i és que no hi ha res com un bon passeig en bici mentre l'aire de la marinada t'acarona el rostre,,,
Petonets de capvespre. Lluneta.
Crec que té moltes històries per explicar i d'altres que callar. :)
EliminaLa casa és preciosa per fora, imagino que per dins també, és un misteri perquè no hi vaig entrar.
Aferradetes, de nit molt agradable, nina.
Quina preciositat de foto!!! És maquíssima!! Si no la pinta la CARME la pinto (o dibuixo) jo :-DDD
ResponEliminaI... i si la pintem les dues? ;-)
Siiiiiiiiiiiii ... que bé!! totes dues, vaaaaaa!! :):)
EliminaBona nit, bonica!!
Aferradetes
M'encantaria fer les dues versions...
EliminaM'hi apunto, CARME!! ;-)))
EliminaIupiiiiii que bé! Quin parell de nines més maques!!
EliminaJa tinc ganes de veure els resultats. :)
Bon dissabte!
Aferradetes.
jajajajajjajaj
ResponEliminano puc deixar de riure !!
avui hem demostrat realment la conexio que hi ha entre nosaltres
he fet el comentari que responia al que tu has deixat al meu post del mercat, i he parlat de bicicletes...
ara ving a casa teva..i en llegir el teu post..no puc deixar de riure...jajajajjajajajja
mes bicicletes !!
(per sort la proximitat no enten de quilometres)
t'estim
A part de la química (conexió) que tenim, hi ha d'haver estimació sinó no funciona,
Eliminai de les dues coses molta, moltíssima!! :)
La fórmula seria...
química+amor+bruixeria (aquest és el toc secret) = AMISTAT = Àngels <--> Paula
Bon divendres, ninona meva!
Bessets còmplices :)
Quan he vist la imatge, m'ha vingut al pensament, la Toscana. Un lloc magnífic, on una bicicleta pot amagar tantes històries, o bé fer viure´n de noves!!!
ResponEliminaPreciós i d'immensa bellesa!!!
Les imatges ens poden portar molts records, a cadascú els seus.
EliminaGràcies nina!
Bessets