26 de maig 2013

        I A

  De vegades,  m'imagino que sóc
  la caixa de música del meu tocador.
  L'obro suaument, amb compte,
  i veig un niu de somnis tendres,
  de fantasies i d'il·lusions incomplertes.
  Tanco la capsa ràpidament,
  perquè penso que si s'escapen,
  s'esvairan com núvols de pols.
  I si perdo aquest tresor de coses,
  tinc por de sentir-me sola i buida,
  perquè tot això em fa companyia.

  I les lligo ben fort amb llaços de seda.
  però de tant en tant,                               
  sentiments nostàlgics desfan la llaçada 
  i sense voler-ho,  s'escapa una espurna 
  que va desgranant  amb màgiques notes                   tota la dolcesa d'una poesia. 
  
  I sento que he perdut alguna cosa,
  o potser l'he guanyada ?
  Perquè si algun caminant solitari
  s'identifica amb la meva sensibilitat
  i en llegir el poema se sent entendrit,
  la meva riquesa serà un nou amic.                               
          M. Roser Algué Vendrells  a  
                PETITESES       
                                                                                                                                                                                                                                                                        

26 comentaris :

  1. L'has guanyada.

    Em vaig entendrit.

    :)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, ja en som dos!!
      És la tendresa feta poema.

      Bessets.

      Elimina
  2. tots els caminants solitaris es poden sentir atrets, inclús els que no són solitaris.
    Boniques lletres

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, tot el poemari és com una capseta plena de sensibilitat que em té atrapada.

      Aferradetes!

      Elimina
  3. Que n'és de bonic!! Entendrida no seria la paraula... estic emocionada!!
    Bon dia lluneta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan el vaig llegir per primera vegada, em vaig sentir tan identificada amb cadascuna de les seves paraules que semblava que estava fet a la meva mida.

      Bon dia, Alba!
      Bessets

      Elimina
  4. Respostes
    1. Millor dilluns, Jp!!

      Aferradetes.

      Elimina
  5. M'ha agradat molt, pensava que era teu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va agradar moltíssim, per això li he fet aquest post!!

      Bona setmana, nina!
      Bessets

      Elimina
  6. vaja..un tresor de paraules
    salutacions a la M.Roser tambe

    petons !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petiteses és un autèntic tresor!!

      Bessets ... de dilluns, que ja saps que són d'aquells que s'allarguen en el temps!! :)

      Elimina
  7. Preciós! Fa molt per a tu aquest poema, com l'Helena d'entrada he pensat que era teu. Però em sonava i és que el tinc dins les Petiteses que llegeixo a poc a poc per assaborir-les bé. Bona tria, és un poema molt emotiu. Petons, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tendre, emotiu, dolç ... per assaborir-lo ben a poc a poc!

      Bessets, nina!!

      Elimina
  8. Bellisimas "fantasias" y bella imagen, Lluna...

    Ay, las flores y sus misterios

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has visto que trocito de cielo nos ofrece nuestra amiga Roser??

      Esa rosa me atrapó nada más verla, la tenía en "mi cajita de música" hasta que leí el poema y pensé que tenian que compartir belleza.

      Bessets, amic.

      Elimina
  9. Com a caminant solitari que sóc, em sento feliç en sentir paraules que poc a poc porten els meus somnis pel cami que comparteixo amb vosaltres.
    Em sento ric, em sento dolçament acompanyat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hagués de triar una paraula perquè acompanyés a l'AMOR, amb tota seguretat aquesta seria COMPARTIR.
      Cert nin, cada vegada som més feliços sabent-nos entesos i estimats.

      Bessets dolcets!

      Elimina
  10. Un poema preciós de la M Roser!!! Que fa de bon compartir, i sé que entendreix i si que ens fa més amics només pel fet de compartir-lo, el poema i l'entendriment.

    Una abraçada a les dues, lluneta, i M Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Ens fa més amics"
      És el sentiment més bell que tenim aquí i ara.

      Aferradetes, tantes com vulguis!!

      Elimina
  11. Ai, ai, em sembla que se m'ha ficat una brossa a l'ull, algú té un " klinex" ?

    Moltes gràcies pel detall LLuneta...He començat a llegir i m'ha semblat que m'era familiar! Quina il·lusió, i amb aquest roser tan florit. De vegades, quan llegeixo en algun lloc alguna cosa meva, em costa pensar que l'he escrita jo...Ja veig , noieta, que també ets un solet!

    Gràcies a tothom pels amables comentaris, les abraçades i les salutacions. Enviaré una abraçada ben grossa a la lluna, perquè la reflecteixi per a tothom.

    I per a tu, molts petonets emocionats.


    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu nina, per compartir sentiments!!

      Bessets agraïts.

      Ps: No t'hi puc ajudar amb els "klínex", avui s'han exhaurit!! ;)

      Elimina
  12. Evidentment, jo també pensava que era teu ;-)) no ha estat fins al final que, en veure el títol i el nom, he vist que era un homenatge que li feies a la M.Roser... és molt maco això de fer-nos arribar poemes d'amics i un detall preciós per a ella ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt maco compartir i pensar amb els altres, com fas tu també!! ;)

      Aferradetes... nanit!!



      Elimina
  13. Doncs aferra aquests somnis, que no s'escapin i obre la capseta amb compte per a prendre els que necessitis o vegis a l'abast, sense que els altres fugin!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé d'un en un i amb moltíssima cura perquè els altres no s'escapin, així ho faré!

      Aferradetes! :)

      Elimina

Benvinguts al racó!