15 de març 2014

Pòster de l'agent Fox Mulder a X-files, 1993
a  
RELATS CONJUNTS
Era una nit d'estiu, sense lluna, tot i la xafogor havia aconseguit adormir-me. Tot d'una vaig sentir un soroll eixordador. Per un segon i sense obrir els ulls vaig pensar que eren els coets d'una barriada propera que estaven en festes. El soroll cada vegada es feia més insuportable i vaig obrir els ulls espantada. Pel celobert que donava al jardí una intensíssima llum va fer que tanqués de nou els ulls. La intuïció em deia que no em mogués, encara que l'ensurt del meu cos ja m'ho impedia. Passat un temps  -no podria dir si segons, minuts o hores sense moure'm-  vaig sentir com el soroll anava allunyant-se i en obrir els ulls vaig veure com la llum es feia menys intensa. Quan la negra nit va tornar em vaig aixecar, els genolls em tremolaven i el cor m'anava a mil per hora. Molt a poc a poc vaig anar avançant fins a la porta del jardí. En Trui estava assegut al portal i al veure'm va començar a llepar-me i a empènyer cap a l'interior de casa Que estrany que no lladrés!! Havia estat tot un malson?? Pel matí vam sortir al jardí, no sé que esperava trobar-hi, tot semblava que era al seu lloc, tot menys el color de les fulles de les plantes, eren més fosques com si no les hagués regat en molt de temps. Els dos vam passar un matí estrany, jo intentant recordar tots els detalls de la nit i ell enganxat a les meves cames, donant voltes per tot arreu. Després de dinar i ja més tranquil va sortir fora i jo em vaig quedar endormiscada al sofà. De sobte els seus lladrucs em van despertar, vaig sortir precipitada perquè no s'aturava ni escoltant les meves paraules perquè es tranquil·litzés. Assegut al portal, sense parar de lladrar, tenia entre les potes una foto d'un ovni i la esbocinava amb les ungles.

*Història molt real fins abans de trobar la foto* ☻

38 comentaris :

  1. Si és un somni, encara no t'has despertat.

    Fita

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Al llarg de la meva vida he viscut algunes experiències "rares",
      encara que no sé ben bé si anomenar-ho somnis ...

      Aferradetes! :)

      Suprimeix
  2. Era jo.
    Vinc del futur.
    De l'any 14357xcv.

    No puc dir res més per no canviar la historia.

    Salutacions cósmiques.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vols dir que hi va haver més????
      M'ho hauràs d'explicar, no ho recordo!! ;)

      Aferradetes voladores!! :)

      Suprimeix
  3. Amb la nota en què dius que és un fet real, aconsegueixes que en tornar-ho a llegir encara se'm posi més la pell de gallina. El detall de la foto final i el gos esgarrapant-la és molt visual i encertat. Bon i tranquil cap de setmana, lluneta!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tan real que quan hi penso encara sento calfreds!!

      Bona setmana, nina!
      Aferradetes :)

      Suprimeix
  4. Jo, com la Sílvia, ho he tornat a llegir en veure la teva nota... Quina por, noieta...

    Bon diumenge, nina.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em va passar quan vivia als afores de la ciutat, no tenia veïns per comprovar si havien vist o escoltat alguna cosa. Només podien ser dues coses, un helicòpter (cosa estranya perquè si fos així haurien baixat gairebé arran de terra) o un objecte no identificat ... molta por, sí!

      Bon dimarts ... aferradetes! :)

      Suprimeix
  5. Quina història inquietant! Real???
    Quin ensurt! Jo no sé si podria dormir tranquil·la...
    Bon relat. I original.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. D'una banda l'ensurt no em deixava moure, per altra tenia moltíssima curiositat, però no vaig sortir a comprovar que era ... per si de cas!!

      Gràcies, nina ... bessets! :)

      Suprimeix
  6. Si no és un somni, si tot això és veritat, avisem si us plau, m'agradaria que aquesta gent que en saben molt m'abdueixen una temporada. Res, fins que votem....
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé si es poden demanar abduccions a la carta, Josep!!
      Si és així, jo també m'hi apunto ;)

      Aferradetes!

      Suprimeix
  7. I per què el ca rompia la foto amb les ungles? no volia deixar proves? hi ha alguna raça d'extraterrestres que semblin cans? tantes preguntes...millor tornar adormir-se...:) Besades!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Et juro que l'endemà tot eren preguntes sense resposta,
      encara segueixen sent-ho!!

      Bessets, nina!! :)

      Suprimeix
  8. Heu estat abduïts, ja ho pots donar per fet. Aviat començaran a sortir els teus poders de .......

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Fes el favor d'enumerar els poders i jo et diré si sí, o si no els tinc ;)

      Bessets, jove!! :)

      Suprimeix
  9. Redeu quin ensurt! En passa a mi i encara en tens tremolant com una fulla. Quina historia més inquietant...
    I en sumo a la petició del Josep, avisa’m a veure si m’abdueixen fins el 9 de novembre ;)
    Abraçades!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aplegarem unes quantes peticions més i les hi farem arribar,
      tot i que això últim és més complicat del que sembla. ;)

      Aferradetes, nina! :)

      Suprimeix
  10. tercer intent jo també estic abduïda, els dos comentaris anteriors se'ls ha cruspit el senyor blogger , et deia que gluups! aterridor i inquietant el somni!
    aferradetes sa lluna avui que la lluna llueix ben rodona!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Dissortadament no va ser un somni,
      encara que més aviat semblava un malson.

      Preciosa ha lluït sa lluna aquests dies, un paisatge que ja enyorava.
      Aferradetes!! :)

      Suprimeix
  11. Jo crec que el gos ja no és el gos sinó un extraterrestre emprenyat amb amb la seva parella que li va dir: para, para, que baixo de la nau. No vull veure't mai més!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. jejjej molt bona aquesta!!
      Pobrissó, ja no ho pot explicar. Va ser un ca molt intel·ligent.

      Bona tarda ... aferradetes! :)

      Suprimeix
  12. Després és quan diem que algunes coses no existeixen, que no poden ser veritat. Però de vegades...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que no les puguem veure tots no vol dir que no existeixin ...
      són com les bruixes, "haberlas, haylas"". ;)

      Aferradetes primaverals!!

      Suprimeix
  13. No pateixis, Lluna, segur que era el camió de les escombraries, que sembla que vinguin del més enllà! :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. On vivia quan va succeir això, no passava el camió d'escombraries,
      ni el butaner, ni els bombers, ni la policia, ni ... ;)

      Bessets, Jaume!!

      Suprimeix
  14. D'entrada sembla un somni, però hi ha proves...La foto que el gosset esquinça amb les ungles i que els extraterrestres et van deixar com a regal...O potser no val com a prova, no és pertinent que diria un jutge...
    I gual va ser un meteorit el que et va enlluernar amb la llum i et va socarrimar el jardí!
    Petonets de bona nit i que tinguis bells somnis.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs encara no ho sé el que va ser, però alguna cosa va ser.
      El jutge no hi era, així que no pot dir res ;)

      Bessets assolellats, nina!!

      Suprimeix
  15. Em sembla que no va pair bé el dinar, perquè el viatge dels catalans per les galàxies encara té menys credibilitat.;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. jejjje aquella nit, con gairebé totes les nits, havia fet un sopar lleuger,
      tot i que el moment viscut tallaria la digestió a qualsevol.

      Aferradetes!! :)

      Suprimeix
  16. Respostes
    1. :) n'estic segura!!

      Bessets, Miquelet.

      Suprimeix
  17. Sa Lluna, somiat o realitat, quina por tindries que sentir en mig de la nit. Però, com no et va passar res, que bé que ocorregués, doncs ha fet possible un relat tan maco i així gaudir de les teves paraules, tan belles. M’encanta.
    Aferradetes i que tinguis una nit més tranqui-la.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En Trui no deixava escapar ni una fulla volant, sempre estava pendent de tot, dormia amb un ull obert -deia jo-. Aquella nit no va lladrar, alguna cosa estranya va succeir perquè es quedés quiet. El seu comportament quan vaig obrir la porta també va ser molt estrany, era un ca molt valent i no s'espantava mai de res ... finalment mai sabré el que ens va passar.

      Gràcies, Alfons ... aferradetes!! :)

      Suprimeix
  18. Molt bon relat, que és real des del mateix moment en què l'has escrit i l'hem llegit.

    Sempre m'ha agradat les històries d'extraterrestres, no sé si has llegit les Cròniques Marcianes, de Bradbury... Era capaç d'estar parlant de marcians però sempre tens la sensació de què està parlan de coses molt més properes i humanes.

    Un besset per a tu, és un besset extraterrestre... sí, extraterrestre, perquè tu eres Sa Lluna :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No, no ho he llegit, però segurament és molt interessant. Crec que pensar que la Terra és l'únic planeta que té vida "intel·ligent" és com dir que estem sols a l'Univers i jo penso que no és així. Més aviat crec que no som prou intel·ligents per veure certes coses, tant d'aquí com de més enllà.

      Bessets, Ximo! (si són teus tant me fa el color que tinguin) :)

      Suprimeix
  19. Bueno, amiga, ya se sabe: hay otros mundos, pero están en este...

    Quizás siempre han estado aquí, supongo

    Un abrazo fuerte

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Muchos más, creo yo, quizás no tan perceptibles como quisiéramos ...

      Bessets, Antiqva!! :)

      Suprimeix

Benvinguts al racó!