 |
| Jardins de l'hospital d'Inca |
Entre néixer i morir
V
i
D
A
arribada i partida,
llum i ombra.
Parla vida, silencia la mort.
Que vivim per morir-nos
i morim volent viure.
No hi ha una sense l'altra. Vida i mort, temps diferents d'una mateixa cosa... Morir volent viure... Potser sí, jo preferiria morir i ja tenir-ne prou. Sempre m'ha agradat sentir això, alguns vellets que fdiuen jo ja en tinc prou... Trobo que és una bona manera de morir.
ResponEliminaMorir amb la satisfacció d'haver viscut.
EliminaSí Carme, però a mi em fa l'efecte que quan els vellets "es volen" morir és perquè se senten inútils o els hi falta afecte i estic parlant sempre havent salut.
Tenir-ne prou ... bona manera d'acomiadar-se.
Molt bon dia ... bessets! :)
Hi ha vellets que es volen morir (o al menys ho diuen) per insatisfacció o soledat, també n'he conegut, però no volia d'aquests. Aquests no diuen "ja en tinc prou" aquests diuen "Aquí ja no hi faig res" "No serveixo per a res" "ja em podria morir" "Em voldria morir". Però he sentit també, algun (pocs) plàcids, "ja en tinc prou" en el sentit de feina feta i de vida acomplerta. I també de no tenir ja res més a fer, evidentment, però hi ha moments que les forces fallen i que em sembla just, dir "ja en tinc prou". En fi, és només un punt de vista meu, a mi m'agradaria viure-ho així... ja se sap cadascú per on l'enfila!!!
EliminaBon dia, ninona, una abraçadeta dolça...
Un punt de vista que comparteixo, com he dit abans,
Eliminam'agradaria acomiadar-me així "ja en tinc prou", tot
i que mai sabem com i quan vindrà.
Bona tarda, més aferradetes!
Les dues darreres frases són molt esclaridores de la naturalesa humana.
ResponEliminaDes que naixem l'únic que tenim assegurat és la mort.
EliminaCada acció que fem ens porta al final, sigui bona o dolenta, sigui alegre o trista. I quan treu el cap, sigui per una estoneta o per endur-te, ens agradaria viure més.
Aferradetes :)
Per ésser del jardí d'un hospital,aquest arbre necessita una cura intensiva urgentment ! :-)
ResponEliminaves en compte amb l'Spam que tens al bloc,doncs no podem clicar en cap de les imatges que publiques!
besset!!
Estava esperant el bus, mira que he estat en aquesta parada moltíssimes vegades i mai m'havia fixat en aquest arbre. Feia un vent espantós, el bus no arribava i jo donant saltets per passar-me el fred, de sobte vaig veure aquest contrast, natura viva i morta molt a prop una de l'altra ... i la mà va agafar el mòbil, gairebé perdo el bus, jejjej
EliminaNo sé què deu passar, tant a casa com a l'oficina, clico la foto i s'obre perfectament.
Bessets!! :)
doncs a mi,quan clico la imatge se'm obre un altre finestra amb publicitat!
EliminaHauríem de demanar als altres si els hi passa,
Eliminajo clico i em surt la foto només.
Sorry! ❀
Estaria bé que ho demanessis a d'altres,aquestes coses pot ser que només els passi als visitants!
EliminaPregunta : alguna vegada has clicat en l'adreça d'algun visitant que no coneixies,per la curiositat de saber qui era?
you have my forgiveness!
Veig que ningú diu res, però ho preguntaré més directament. Sóc poc curiosa, però si clico als seguidors nous, és clar!
EliminaAquest matí en anar al teu bloc m'he adonat que s'obre una finestra de publicitat -sóc tan distreta que no li havia donat cap importància abans- però veig que només em passa quan et clico a tu.
????????????
Thank you so much, my friend!
Kisses ☻
Ho dius en serio això de què quan cliques en les meves imatges t'apareix una finestra emergent (també anomenats pop-ups) amb publicitat ? aaaaggggggg....!
EliminaHe investigat una mica per internet i en alguns lloc coincidien que podria ser per culpa del gadget contador de visites,que per cert,tu també en tens un,jo per si de cas ja l'he eliminat.També hi havien altres possibilitats en altres gadgets.
Hugs!
No faig broma, no!
EliminaDoncs mira, ara ho he provat i no ho fa. ;)
Suposo que la vida és trobar el sentit a alguna cosa. Sense això, la mort no deixa de ser una aternativa pràctica. En ocasions, potser l'única.
ResponEliminaMolt bon dia (i ple de vida), Lluna!
Molt poques tenen sentit ara, seguirem cercant.
EliminaBona nit, Jaume!
Bessets ☻
Entre primavera i tardor es troba el nostre zenit.
ResponEliminaNo dubto que hi sigui, però si que no tots ho sabem assaborir.
EliminaAferradetes, nina! ✿
Sa lluna, la mort no existeix, la gent només és mor quan l’obliden.
ResponEliminaUna abraçada.
Si ho mirem des del teu punt de vista, és així.
EliminaDeixem d'existir quan ningú ens recorda.
Aferradetes!! ☾
Tota la raó al comentari d’en Josep. Res més afegir.
ResponEliminaUna abraçada
Doncs jo hi afegiré uns bessets!! ☻
EliminaUna reflexió encertadíssima del nostre pas per aquest món.
ResponEliminaUna abraçada Paula
Gràcies, Josep!
EliminaAferradetes ☻
És oportú citar el mestre.
ResponElimina"...Ja el nàixer és un gran plor,
la vida pot ser eixe plor..."
Raimon
Al camí hi ha flors.
Fita
Molt bona cita, Xavier!
EliminaRecollirem flors, doncs ✾✿❀
I llavors descobrim que la mort no existeix... possiblement només es adormir-se.
ResponEliminaHo descobrirem tots, segur ... tant de bo fos com adormir-se.
EliminaBessets, Miquelet! ☻
No pensem en el final, només hem de pensar en crèixer cada dia un mica més com a persones.
ResponEliminaHauria de ser un pensament serè com altres que passen pel cap ...
EliminaPer viure crec que és millor fer-ho que pensar-ho.
Aferradetes dolcetes! ☻
Penso que la mort forma part de la vida...Comencem a morir al moment de néixer.
ResponEliminaL'important és arribar-hi, amb la satisfacció d'haver gaudit de la vida! Però penso que sovint no depen de nosaltres.
Petonets, dolços.
Ens morim en tantes coses, poc a poc o molt de pressa, potser aquesta sigui la forma d'estar preparats ...
EliminaI tant que m'agradaria arribar-hi sabent que he viscut intensament!
Bessets, nina!! ✿✿✿
Res més que puc dir que el poema es preciós. La paraula VIDA omplint tot el espai, unint el naixement i la partida, i escalonada com les etapes de la nostra existència, per omplir-les de sentiments i emocions.
ResponEliminaM'agrada molt la teva interpretació, molt semblant a la meva intenció. De vegades pugem graons, altres els baixem, però això era més difícil de reflectir amb les lletres.
EliminaGràcies Alfons!!
Bessets ☻
Les persones seriem una altra cosa si no tinguéssim la certesa de morir. Una abraçada!
ResponEliminaConscient o inconscientment ens afecta, cert.
EliminaAferradetes ben fortes! ☻
M'ha colpit el poema, bellíssim, i sobre tot la fotografia.
ResponEliminaLa mort és l'únic segur que tenim quan arriben a aquest món. Cal viure plenament i morir amb dignitat.
... morir dignament, crec que la gent gran no opina el mateix,
Eliminaallargar la vida no és donar-li dignitat si un està malalt.
Vaig sortir una mica "tocada" de l'hospital i aquesta imatge del tronc al costat de l'arbust m'esperava per reflexionar una estona...
Aferradetes, nina! ☻
La mort ens supera a tots.
ResponEliminaMai estarem preparats per afrontar-la.
Petons.
Imagino que uns més preparats que altres, no ho sé.
EliminaBessets ☻