Pòster de l'agent Fox Mulder a X-files, 1993
a  RELATS CONJUNTS

Era una nit d'estiu, sense lluna, tot i la xafogor havia aconseguit adormir-me. Tot d'una vaig sentir un soroll eixordador. Per un segon i sense obrir els ulls vaig pensar que eren els coets d'una barriada propera que estaven en festes. El soroll cada vegada es feia més insuportable i vaig obrir els ulls espantada. Pel celobert que donava al jardí una intensíssima llum va fer que tanqués de nou els ulls. La intuïció em deia que no em mogués, encara que l'ensurt del meu cos ja m'ho impedia. Passat un temps  -no podria dir si segons, minuts o hores sense moure'm-  vaig sentir com el soroll anava allunyant-se i en obrir els ulls vaig veure com la llum es feia menys intensa. Quan la negra nit va tornar em vaig aixecar, els genolls em tremolaven i el cor m'anava a mil per hora. Molt a poc a poc vaig anar avançant fins a la porta del jardí. En Trui estava assegut al portal i al veure'm va començar a llepar-me i a empènyer cap a l'interior de casa Que estrany que no lladrés!! Havia estat tot un malson?? Pel matí vam sortir al jardí, no sé que esperava trobar-hi, tot semblava que era al seu lloc, tot menys el color de les fulles de les plantes, eren més fosques com si no les hagués regat en molt de temps. Els dos vam passar un matí estrany, jo intentant recordar tots els detalls de la nit i ell enganxat a les meves cames, donant voltes per tot arreu. Després de dinar i ja més tranquil va sortir fora i jo em vaig quedar endormiscada al sofà. De sobte els seus lladrucs em van despertar, vaig sortir precipitada perquè no s'aturava ni escoltant les meves paraules perquè es tranquil·litzés. Assegut al portal, sense parar de lladrar, tenia entre les potes una foto d'un ovni i la esbocinava amb les ungles.

*Història molt real fins abans de trobar la foto* ☻