28 de juliol 2014

Ja RES com abans

Els Relats de na  CARME
- I si provem el vi?
- Què dius tu ara! No te'n recordes l'últim cop que gairebé et mors ofegada i per poc no trobem el camí de tornada?
- Ja res és com abans!
- No et giris que em fas perdre el pas i ja fem tard.
- Abans feien uns pícnics amb abundant menjar, ara només pensen en la beguda ... molts coloraines, molt de glamour, però res de res, què serà de nosaltres?
- Au, camina cap endavant que arribem tard i a sobre de la bronca que rebrem per arribar sense res, no ens deixaran entrar al formiguer
- Ja va, ja va ... Senyor, Senyor quines presses portes!!

38 comentaris :

  1. Ha, ha, ha, pobres formigues!!!

    Elles tampoc entendrien "el concepte" del relat del Mc!!!

    On hi hagi uns entrepanets de pernil i de fuet que facin força engrunes... Per a mi ja poden anar desant el vi... :D

    Gràcies per participar, bonica!!! Ara me l'enduc!!!

    Abraçades ben grosses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis a tu Carme!!
      Vaig de bòlid nina i m'he oblidat pujar-ho al teu post, quan tingui un momentet ho faig!! :)

      Aferradetes grosses, grosses!! ☺

      Elimina
  2. A la segona línia ja he pensat en mosquetes o mosquits. No anava gens desencaminat! Trobo que és una bona idea!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has descobert abans d'hora!! ;)

      Gràssis, Xexu ... aferradetes ☺

      Elimina
  3. Els veritat, els pica-pica d'ara ja no són tan esplèndids. I encara sort que les formigues són previsores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si totes les festes són com aquestes, ser previsora ​​no servirà de res.

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  4. Que bo, m'has fet riure molt! :))
    Per les rutes amigues, unes formigues!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa feliç que riguis!! ;)

      Bon divendres, nina!
      Bessets ☺

      Elimina
  5. A aquesta formiga sembla que li agrada més el vi que l'aigua i això que li han dit que l'aigua és molt sana i que s'ha de beure almenys tres gots al dia. Però res, l'aigua no li entra, prefereix un bon vi ben acompanyada.
    Sa Lluna, com sempre bonic i encertat. Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs li han dit molt bé, no hi ha res millor que un got d'aigua ... si parlem de companyia és una altra cosa, sigui amb aigua o amb vi cal estar sempre ben acompanyada. ;)

      Gràssis Alfons ... bessets! ☺

      Elimina
  6. I mira que entre tanta palla si han de sentir bé les formigues i altres bitxos en general... però tens raó, les festes ja no són el que eren. :-DD
    Molt bona pensada!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. El lloc magnífic, però l'àpat pèssim ;)

      Aferradetes, Mac! ☺

      Elimina
  7. :)

    Molt bó.

    Pobres formiguetes.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em fan peneta.

      Bessets, Xavi! ☺

      Elimina
  8. Veig que no era un pícnic adient per les formigues, elles que al veure tanta preparació , es devien imaginar que farien un gran tiberi i encara els quedarien provisions per a l'hivern...No està bé això, s'han de tenir en compte les formigues, tan treballadores, elles...
    Petonets petits, Lluneta, ( tamany formiga):)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estaven molt ben informades del tiberi, tant de preparatiu per no enxampar res!!

      M'han fet pessigolles aquests bessets tan petitons ;)
      Bessets ben grossos!! ☺

      Elimina
  9. Un conte ben original. No hi té res a veure però he pensat en sa cançó infantil:

    "Ses petites formiguetes a s'estiu
    quan es blat està segat,
    ben lligat i apilotat,
    surten arrengleradetes des seu niu,
    fent xiu-xiu, fent xiu-xiu...
    i van ben endreçadetes..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia que ses formiguetes feien "xiu-xiu", hauré de parar bé s'orella.;)

      Gràssis, Xavier ... aferradetes ben endreçadetes ☺

      Elimina
  10. Les formigues no són les úniques que viuen i treballen (i viuen per a treballar) a un maleït formiguer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som molts i jo hi sóc també dins aquest maleït formiguer. ☹

      Uns bessets, Josep! ☺

      Elimina
  11. Pobres formigues, segur que vàren tastar un Don Simon

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que el vi bo no et fa perdre el pas??

      Aferradetes guapo! ☺

      Elimina
  12. molt bona! pobretes formiguetes... ja ni les engrunes del pa els hi queda... res es com abans ja ho poden ben dir
    Petonets calurosos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui en dia no queda res dins el plat i moltes vegades ja no hi ha res en començar ...

      20:34 aquí a 31ºC... uffff!
      Bessets!! ☺

      Elimina
  13. Respostes
    1. Gràssis jove!!

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  14. genial fer parlar a les formigues!!!!! aferradetes ....m'has fet somriure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden els somriures i, de moment, són gratuïts!

      Aferradetes, nina! ☺

      Elimina
  15. jajaja, m'ha encantat que siguin formigues, m'ha vingut un flaix de l'Abella Maia... que la faran aviat al cine, per cert... bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uiii ja fa anys de l'abella Maia!!
      Sempre m'ha agradat posar "veu" als animalets, ;)

      Bessets dolcets!! ☺

      Elimina
  16. bona nit, espero que la vida et doni moltes oportunitats per escriure, escriure contes, escriure poesia o potser només pensaments.
    l'estiu passa volant i tinc por que la vida també.
    Voldria tenir el poder de aturar el temps i escriure, i pensar, i dir.
    però no se com ho faig, tot passa tan ràpid...
    Be , que tinguis molt de temps per anar escrivint, jo et segueixo en silenci, però et segueixo, creu-me.
    un petó des de Girona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el temps et passa molt aviat, vol dir que ho gaudeixes molt intensament. Tot i que escriure és una bona manera de veure'l, viure'l és més important i estic molt segura que ho fas i, a més, molt bé. No podem aturar-lo, però sí que valgui la pena cada segon que gaudim d'aquest pas, anomenat vida.

      Agraeixo cada segon del teu temps que em regales, nin.
      Bessets ben dolcets!! ☺

      Elimina
  17. Si ens ho mirem bé no som els únics que treballem en grup i fem de la vida quelcom productiu, sinó, què fan les formigues? I, millor encara, què és la intel·ligència? Què potser no la tenen elles?

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et podria assegurar que tinguin intel·ligència, però sí que moltes vegades sembla que la majoria d'animals ho són més que els humans.

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  18. Ha,ha,ha. Quina bona idea i que divertida!!!
    Pobre formigues, ni una engruna per portar al formiguer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són temps dolents per a tots ...

      Gràssis, nina ... aferradetes! ☺

      Elimina
  19. Molt ocurrent!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis , celebro que t'hagi agradat!!

      Aferradetes, nina! ☺

      Elimina

Benvinguts al racó!