10 de juny 2015

Martinus Rørbye, 1835, Un viatger  a
RELATS  CONJUNTS

La mirada perduda
seguint  la llera del riu
en la nit més fosca,
abatut esperes. 

Ni la solitud temuda,
ni el fred punyent,
ni la gana que et devora,
res, res permetrà que torni.

Només del  dolç record 
lliscarà un somriure.

38 comentaris :

  1. Jo d'ell baixaria a sopar...dels records un no viu i cal alimentar-los adequadament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs crec que així con està li importa ben poc el sopar que hi ha allà baix. ;)

      Bessets! :)

      Elimina
  2. Espera un amor, i només li arriba el seu record; malgrat tot , sembla un record alegre...
    Petonets i somriures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Records amables que omplen buits.

      Aferradetes alegres!

      Elimina
  3. Si és una espera una mica ambivalent, trista, però amb un somriure.

    Un poema amb una mica misteri i molt bonic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El misteri restarà amb ell ...

      Gràssis, preciosa ... aferradetes!

      Elimina
  4. Molt de misteri.
    Tenir un record que et porti un somriure i alhora la valentia de marxar és brutalment bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com ho has descrit, "la valentia de deixar a algú, o alguna cosa, que saps que et faria eternament feliç".

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  5. Sort que ha trobat una cadira, perquè segons les teves paraules, ja pot esperar assegut...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tot han de ser entrebancs, sort de la cadira! ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  6. Empiezo a sospechar que ultimamente somos ya muchos los que vamos por ahi con la mirada perdida...

    Si, empiezo a sospecharlo...

    Un abrazo, señora lunar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sólo es una sospecha?
      Tú no, no puedes hacerlo!! Qué haríamos sin tus fotos?
      Abre bien los ojos y fija tu mirada en todo lo que te rodea (bueno o malo)!! ;)

      Abrazote, amigo.

      Elimina
  7. Els records nomes són això, records... millor no viure d'ells

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure d'ells mai, passejar-s'hi sempre que ens vingui de gust!

      Bessets, bonica!

      Elimina
  8. Un horitzó tranquil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No queda res més, que no és poc!

      Aferradetes!

      Elimina
  9. Has escrit el quadre...
    Una passada.
    Ovació per tú.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu sempre tan amable.
      Gràssis, Xavi!

      Bessets!

      Elimina
  10. M’agrada molt, tot i se’n trist i misteriós. Quina espera, Sa lluna....
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una espera agredolça, entre la crua realitat i el record amable.

      Una aferradeta ben forta!

      Elimina
  11. Quin poema tan trist i tan bonic! M'ha fet pensar en la lletra del Lied de Franz Schubert, "El viatge d'hivern".
    Una abraçada gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un breu passeig pels sentiments i les sensacions d'un amor no correspost.

      Aferradetes dolcetes, nina!

      Elimina
  12. La mirada perduda, en algun moment s'adonarà que està mirant un punt concret.
    I es posarà en marxa el procediment de renovació sentimental.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot té el seu procés, oi?

      Aferradetes i bon dia, Xavier!

      Elimina
  13. Espera per acomiadar-se, sap que no tornarà. Només queda el record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins que s'adoni que no tornarà, no podrà acomiadar-se.

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  14. És trist quan ja només queden els records per fer-nos somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trist i, alhora, també és una gran sort gaudir d'aquests somriures.

      Aferradetes ensucrades! :)

      Elimina
  15. Doncs si només li queden els records que es gaudeixi durant un temps. Cal viure el dia però el record també forma part del nostre camí i, de tant en tant, provoca un somriure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com he dit abans, no soc partidària de viure de records però si que m'agrada passejar-m'hi de tant en tant, sobretot si em treuen un somriure.

      Aferradetes i bona nit! :)

      Elimina
  16. meravellós sa lluna!
    aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis nina!!

      Bessets dolcets :)

      Elimina
  17. Bo és treure dels records un somriure.

    És allò que se'n podria dir: a mal temps bona cara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que de vegades resulta difícil, aquesta és l'actitud que hauríem de tenir, un bon somriure ben plantat a la cara. :)

      Aferradetes i bona setmana!

      Elimina
  18. De vegades un somriure
    és l’únic fruit madur o no…,
    que ens acompanya, mirem
    l’horitzó però no hi és...,
    seguim fidels a records
    que es van fer estels,
    ara només hi ha el
    barret de Lluna...

    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut l'onatge al racó de sa lluna!

      Gràssis, ens llegim!
      Aferradetes.

      Elimina
  19. Els somriures també poden ser tristos, com el teu poema (tot i que és preciós)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són com les llàgrimes, n'hi ha per tristesa i d'altres per alegria.

      Aferradetes, nina!

      Elimina

Benvinguts al racó!