GeLoSiA

John Sloan, 1907-8, Banyistes a South Beach
a   RELATS  CONJUNTS

- Digues-me, què esperaves trobar aquí?

- Ja t'ho vaig dir, mare!! En John i els seus amics es reuneixen en aquesta platja per lligar amb noies que es banyen nues. 

- On n'has vist una sense banyador? Aquesta gelosia et matarà, o pitjor, et quedaràs sense marit. 

- Però mare, jo vaig sentir en John quan va quedar amb l'Eddy per a veure's amb en Kurt i passar el dia tots tres aquí, parlaven de portar només una tovallola i refrescs i que totes les noies eren molt boniques ... 

- Estàs somiant!! L'únic que has fet és que passem xafogor, que ens ompliguem de sorra per res. Tan bé que estàvem a casa a la nostra petita platja privada, sense sorolls, sense nins ni pilotes, sense noies ni nois eixelebrats, ni ...

- Tens raó, segur que no vaig entendre tot el que van dir, ho sento mare!. Ara arribarem a casa, podràs posar-te còmoda a la teva gandula, sota el teu para-sol i amb una llimonada fresqueta i et sentiràs millor.

- Deixa-ho ja i dóna'm el braç que gairebé caic!!

- .............................

- I ara en què penses que no dius res? Alguna cosa estàs tramant.

- No, no res

- Xerra que et conec molt bé!

- Saps? Crec que la platja de la qual xerraven es diu Es Trenc i em sembla que hem anat en direcció contrària.

- Au, passa'm davant i no somiïs truites!! 

  Es Trenc, Es Trenc ... Es Trenc és a Mallorca i això és South Beach!!

Imatge treta de la xarxa

Camí d'aigua i llum
ens acull.

Per sota la pell
el camí ferm.
  Tu,  

parsimoniosament

  zigzagueges 

postulant.

Camí de plaer
d'un somni efímer.
Temps mesurat
d'un camí tallat.

(sa lluna, juny-2014)

APRENENT ens ENRIQUIM

Darrerament aquest espai s'ha convertit en més Slow que mai (tret d'algunes excepcions que, com sabeu, confirmen la regla). Els motius poden ser diversos, no sempre tenim bons moments: excés de treball, apatia, l'ordinador que no va, tristesa, però, però, però ... sempre arriba alguna cosa (per petita que sigui) que ens sorprèn gratament.

En aquests moments en què sembla que la lluita perquè cada comunitat pogués aprendre i expressar-se en la seva llengua ha estat debades, apareix un senyor castellanoparlant  des de terres andaluses que decideix escriure en català i per això obre un nou blog.

Un niuet (un ocellet mallorquí) m'ha dit que, a finals d'aquesta setmana, és l'aniversari de l'ALFONS i des d'aquí vull felicitar-lo i donar-li les gràssis pel seu exemple. 

Aprendre enriqueix!!

http://toparesileslletres.blogspot.com.es/2014/06/soc-mestre.html

PER MOLTS ANYS !!

sis de juñ

Na Joanna, fiya den Miquel y na Paula, era una al·lòta riallera; còma "cosidora de roba fina" o costurera sa goñava sa vida cosint. Per ses seves mans passaven es millors texids per fer ets aixovars de sas novias y impecabbles camies p'ets hômos, fou aquest es moment en què conegué es que seria et seu hômo, en Colau

Desde llevô iniciaren un projecte junts. Na Joanna deixà de cosí per compartí un negôci emb en Colau, qu'era forné desde ben petit.  Una vida dura qu'els va obsequià emb duas fiyas y un fíy, dos néts y una néta, un besnét y una besnéta y molts petits instans de goig. Una vida de sexântavuit añs casats. Quan pogueren jubilarse, na Joanna va comensà emb sa seva llarga malaltía que se'n va dur tot s'equilibri, sa passió, ets seus somnis, sa seva energia ... més de dotze añs de deteriori innecessari

Divénres vas decidí que ja era massa y volgueres descansà plàcidament per sempre més.

                                                                                                        

M'has déxâd sa teva essència, tot s'amó que em vas donà... sé que hi seràs, ara més pròp que mai

T'estimat,  t'estim y t'estimaré, 
emperò,  déxem que te plori una micona... 

mumarona  meva.