Merescut homenatge Sa Lluna. A les nostres passejades ens podem trobar amb grans músics que ens delecten amb la seva música a canvi d'una petita voluntat, a més ens alegren els nostres passos i ens ajuden a veure una ciutat més bonica. Bessets Paula
Des de molt petita la música ha estat la meva companya de vida, per això no puc evitar admirar-los. Puc passejar i no fixar-me en moltes coses, però quan arriba una melodia tota la meva atenció se centra en ella. Bessets, Alfons i molt bon dia!
És molt complicat remuntar després d'un pal però no impossible, cal estar constantment amb l'actitud adequada i no sempre ens acompanya la força. Bessets dolcets, Carme!
Doncs aquí signo jo! Ben d'acord amb aquest homenatge!!
A vegades són uns músics magnífics que, per la causa que sigui, no han tingut cap oportunitat de poder demostrar el seu art d'altra manera... i és un plaer aturar-se una estona a escoltar-los.
Tant de bo el conte "d'un productor que passava per allí i els va sentir..." es pogués fer realitat en cadascun d'aquests lluitadors...
Crec que són un reflex de la societat en què vivim. No hi ha treball per a tots i, de vegades, tampoc per als que ho intenten cada dia. Quan t'estava llegint m'has fet pensar, t'imagines els carrers plens de sabaters, ferrers, cuiners, forners ...? Tothom hauria de tenir la seva oportunitat per demostrar la seva vàlua. Aferradetes, bonica!
En el meu cas sí que la música ha marcat aquests moments en què ho enviaria tot a pastar, ja diuen que la música amanseix les feres. ;) Aferradetes i força!
Si m'ho permets ho generalitzaria, la passió (sigui pel que sigui) pot superar totes les dificultats. També hi podríem afegir la necessitat, la voluntat i la imaginació. Aferradetes!
Exposar-se a la vista de molta gent pot tenir la seva recompensa i si, a més, és amb un "producte" que agrada a gairebé tots pot donar bons resultats. Aferradetes, nina!
Em fa feliç saber que t'hagi pogut "ajudar". Moltes vegades necessitem només una paraula amiga per reconfortar-nos. Gràssis a tu, nin. Aferradetes ben dolces!
Quan veig alguns músics tocant al carrer , sempre em paro una estona per escoltar-los, n'hi ha que ho fan molt bé, però no han tingut sort, és tan esquiva...Un visca per els que mai es rendeixen!( sigui quin sigui el seu somni) Aquests poema el trobo preciós i m'agrada molt la veu de qui el recita,( és ell mateix?) hi també com el recita de forma tan natural, sense estridències! Petonets , bonica.
Uns diuen que la sort és el factor més important per arribar. Jo crec que és una barreja de vàlua, compromís i força, i a més estar en el lloc i el moment adient on la sort sí juga el seu paper. Molt complicat, no impossible.
Benedetti és un dels meus poetes. Aquest poema el recita Gabriel Andrade.
Per tocar un instrument d'una manera "acceptable" s'hi han de perdre moltes hores assajant, com també per educar una veu. Moltes vegades no es valora pel fet de veure'ls al carrer. Aplaudiments per a tots! Aferradetes, Joan!
La resiliència és una qualitat que ajuda a superar totes les dificultats. Els músics rondaires la necessiten, així com molta vocació per tirar endavant. Benedetti ho explica fabulosament en el seu poema.
Cada cop que davall la guàrdia, que em sento amb poques forces per tirar endavant, aquest poema em va de meravella. És una sort poder comptar amb persones que tenen les coses tan clares i ens ho expliquen. Bessets, Glòria!
no ens rendirem per ells i elles els qui fan música ambulant els qui són al carrer perquè no tenen on anar i pels qui canten o fan art i no tenen aixopluc ...tants artistes malaguanyats!! aferradetes
Estic amb tu. Hi ha autèntics artistes pels carrers que sobreviuen com poden.
ResponEliminaUna abraçada
I no només músics, oi?
EliminaAferradetes!
Merescut homenatge Sa Lluna. A les nostres passejades ens podem trobar amb grans músics que ens delecten amb la seva música a canvi d'una petita voluntat, a més ens alegren els nostres passos i ens ajuden a veure una ciutat més bonica.
ResponEliminaBessets Paula
Des de molt petita la música ha estat la meva companya de vida, per això no puc evitar admirar-los. Puc passejar i no fixar-me en moltes coses, però quan arriba una melodia tota la meva atenció se centra en ella.
EliminaBessets, Alfons i molt bon dia!
Homenatge merescut... no rendir-se mai és tan necessari com difícil...
ResponEliminaAbraçades lluneta.
És molt complicat remuntar després d'un pal però no impossible, cal estar constantment amb l'actitud adequada i no sempre ens acompanya la força.
EliminaBessets dolcets, Carme!
Doncs aquí signo jo! Ben d'acord amb aquest homenatge!!
ResponEliminaA vegades són uns músics magnífics que, per la causa que sigui, no han tingut cap oportunitat de poder demostrar el seu art d'altra manera... i és un plaer aturar-se una estona a escoltar-los.
Tant de bo el conte "d'un productor que passava per allí i els va sentir..." es pogués fer realitat en cadascun d'aquests lluitadors...
Crec que són un reflex de la societat en què vivim. No hi ha treball per a tots i, de vegades, tampoc per als que ho intenten cada dia.
EliminaQuan t'estava llegint m'has fet pensar, t'imagines els carrers plens de sabaters, ferrers, cuiners, forners ...?
Tothom hauria de tenir la seva oportunitat per demostrar la seva vàlua.
Aferradetes, bonica!
Tots hem passat alguna estona que llançaríem la tovallola.
ResponEliminaMai no ens hem de rendir. I si és amb la companyia de la música, millor.
En el meu cas sí que la música ha marcat aquests moments en què ho enviaria tot a pastar, ja diuen que la música amanseix les feres. ;)
EliminaAferradetes i força!
La passió per la música supera qualsevol dificultat. Si no, no s'explica.
ResponEliminaSi m'ho permets ho generalitzaria, la passió (sigui pel que sigui) pot superar totes les dificultats. També hi podríem afegir la necessitat, la voluntat i la imaginació.
EliminaAferradetes!
Diuen que n'hi ha que tocaven al carrer i han arribat lluny.
ResponEliminaExposar-se a la vista de molta gent pot tenir la seva recompensa i si, a més, és amb un "producte" que agrada a gairebé tots pot donar bons resultats.
EliminaAferradetes, nina!
:)
ResponEliminaHo mereixen.
Tots.
Petons.
Totalment d'acord, s'ho mereixen tots!
EliminaBessets! :)
M´encanta . Emfeia falta sentir-ho , llegir-ho aquest dies .A més vinguent de tú. Gràcies.
ResponEliminaAferrades ben sinceres :) Salut !
Em fa feliç saber que t'hagi pogut "ajudar". Moltes vegades necessitem només una paraula amiga per reconfortar-nos. Gràssis a tu, nin.
EliminaAferradetes ben dolces!
Quan veig alguns músics tocant al carrer , sempre em paro una estona per escoltar-los, n'hi ha que ho fan molt bé, però no han tingut sort, és tan esquiva...Un visca per els que mai es rendeixen!( sigui quin sigui el seu somni)
ResponEliminaAquests poema el trobo preciós i m'agrada molt la veu de qui el recita,( és ell mateix?) hi també com el recita de forma tan natural, sense estridències!
Petonets , bonica.
Uns diuen que la sort és el factor més important per arribar. Jo crec que és una barreja de vàlua, compromís i força, i a més estar en el lloc i el moment adient on la sort sí juga el seu paper. Molt complicat, no impossible.
EliminaBenedetti és un dels meus poetes. Aquest poema el recita Gabriel Andrade.
Aferradetes, Roser!
hi ha gent que en sap molt...però que no té recursos ni la sort de què algú es fixi amb ell. Molta força cap a ells
ResponEliminaPer tocar un instrument d'una manera "acceptable" s'hi han de perdre moltes hores assajant, com també per educar una veu. Moltes vegades no es valora pel fet de veure'ls al carrer.
EliminaAplaudiments per a tots!
Aferradetes, Joan!
Endavant i ànims per a tots aquells que els necessiten.
ResponEliminaHo has dit molt bé, ànims per a tots.
EliminaAferradetes, nina!
La resiliència és una qualitat que ajuda a superar totes les dificultats. Els músics rondaires la necessiten, així com molta vocació per tirar endavant.
ResponEliminaBenedetti ho explica fabulosament en el seu poema.
Cada cop que davall la guàrdia, que em sento amb poques forces per tirar endavant, aquest poema em va de meravella. És una sort poder comptar amb persones que tenen les coses tan clares i ens ho expliquen.
EliminaBessets, Glòria!
Petits grans herois.
ResponEliminaFeia molt de temps que no llegia, en aquest cas sentia, el poema. Alè! i tant!!!!
Per tots aquells que ho necessiten.
Són un exemple de lluita diària contra tots els elements que tenen en contra.
EliminaAferradetes, bonica!
no ens rendirem per ells i elles els qui fan música ambulant els qui són al carrer perquè no tenen on anar i pels qui canten o fan art i no tenen aixopluc ...tants artistes malaguanyats!!
ResponEliminaaferradetes
Per ells i per tots els que tinguin dificultats per a realitzar-se, que són (som) molts, malauradament.
EliminaAferradetes dolcetes!
Un homenaje muy bello a quienes nos brindan ensueños en la calle...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Tienen magia, verdad?
EliminaAbrazote, amic!
Tenen molt de mèrit i n'hi ha que fan una gran tasca de recuperació de la nostra cultural.
ResponEliminaEncara que no sigui el motiu principal, el fet d'apropar la cultura al carrer em fa sentir sempre molt bé.
EliminaAferradetes, nina!
Inspirador i encoratjador Mario Benedetti!
ResponEliminaNo ens rendirem, Paula, com els músics de carrer, com els amics que mai no ens deixen.
Besets!
Força i empenta per a no rendir-se mai, nina.
EliminaAferradetes dolcetes!